Susqueda: apareix un rellotge en un punt clau

Una altra tro­ba­lla al pantà de Sus­queda que podria estar rela­ci­o­nada amb el cas del doble assas­si­nat d’en Marc i la Paula. El ras­tre­ja­dor que ja va posar a dis­po­sició dels Mos­sos les peces de caiac, ha tro­bat un rellotge de mà d’home, que ha emer­git a la vista arran de la bai­xada del nivell de l’aigua a la zona de la riera de Rupit. El rellotge és un Fes­tina analògic d’esfera amb bus­ques, sub­mer­gi­ble, que està atu­rat a les 11,05 i un dia 26. El rellotge estava situat a la zona fan­gosa que ara ha que­dat sense aigua, pro­pera al punt on va ser tro­bat el cos de la Paula i a prop també del lloc on al gener van aparèixer les peces de caiac i l’infla­dor de peu que, segons tots els indi­cis, per­ta­nyien al caiac de la pare­lla assas­si­nada el 24 d’agost del 2017. En el cas del rellotge, tot i que no és de la mateixa evidència que els acces­so­ris del caiac, que estan rela­ci­o­nats amb el cas, el ras­tre­ja­dor ha comu­ni­cat als Mos­sos la tro­ba­lla i els ha pas­sat foto­gra­fies de detall del rellotge, que espera posar a la dis­po­sició de la inves­ti­gació. A pri­ori, no es pot saber el dia 26 de quin mes i quin any es va atu­rar el rellotge i tam­poc si va ser una atu­rada per un sotrac o si es va aca­bar la pila. Un dia 26 que és una data d’interès din­tre del cas és el 26 d’agost del 2017, el dia que va aparèixer el caiac mig enfon­sat, amb talls a la lona i grans pedres a dins, a la zona pro­pera a l’embar­ca­dor; al cos­tat opo­sat d’on ha apa­re­gut el rellotge i les peces de caiac, però es con­si­dera pro­ba­ble que el caiac fos posat a l’aigua en aquest punt apro­xi­ma­da­ment i baixés a la deriva empès pel cor­rent fins on va ser vist i després recu­pe­rat. La zona on ara ha sor­tit a la vista arran de la bai­xada del nivell de l’aigua és freqüentada per pes­ca­dors que van en barca, de manera que tam­poc seria des­car­ta­ble que li hagués cai­gut acci­den­tal­ment a un pes­ca­dor fent alguna mani­o­bra per pujar peix, per exem­ple. Però, en vista que era en un punt a prop d’on hi havia un dels cos­sos i entre el lloc on eren les peces de caiac i el punt on van ser tro­bats els pals, que podrien ser els rems, el ras­tre­ja­dor ha con­si­de­rat oportú posar-ho en conei­xe­ment de la inves­ti­gació, per si es pogués deter­mi­nar a qui per­tany o qui el va per­dre. La pos­si­bi­li­tat d’extreure ADN del rellotge, segons experts en la matèria, és pràcti­ca­ment impos­si­ble si l’apa­rell ha estat sub­mer­git molt de temps sota l’aigua, cosa que sem­bla pro­ba­ble. Pel que fa a obte­nir emprem­tes, els científics no ho veuen impos­si­ble perquè l’acció de l’aigua no dete­ri­ora del tot els grei­xos i els aminoàcids, però si l’estada dins de l’aigua és molt pro­lon­gada, les espe­ran­ces de tro­bar emprem­tes iden­ti­fi­ca­ti­ves, i a més, en una superfície tan petita, són pràcti­ca­ment nul·les. Tam­poc ha sigut pos­si­ble tro­bar un per­fil d’ADN ni emprem­tes vàlides en les peces del caiac i l’infla­dor que es van tro­bar a prin­ci­pis d’aquest any, tot i que en aquest cas no esta­ven en una zona que hagués estat mai sub­mer­gida. Una de les difi­cul­tats de la inves­ti­gació del cas és que no exis­tei­xen pro­ves mate­ri­als i científiques con­clo­ents: ni l’arma del crim, ni pro­jec­tils, ni mos­tres d’ADN que siguin deter­mi­nants per asse­nya­lar un sos­pitós del crim, per­pe­trat ara farà sis anys.