La incertesa dels exàmens de les PAU

S’obre la porta d’una aula i es fa el silenci. Comença la crida per ordre alfabètic de l’alumnat, que un per un, amb el DNI en mà, s’acomiada dels seus amics per uns instants. “Sort!”, xiuxiuegen entre ells amb mirades de complicitat. Els nervis i el neguit que senten davant la incertesa que envolta com seran els exàmens de les proves d’accés a la universitat (PAU) s’esvairan quan els donin l’enunciat de llengua castellana i literatura, la matèria que ahir va donar el tret de sortida a la convocatòria ordinària d’aquest 2025. L’entrada dels prop de 500 alumnes que fins divendres fan les PAU a diverses aules del campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va ser tranquil·la, amb celeritat i sense cap incidència destacable –tret d’algun estudiant que va arribar una mica just–. De fet, un cop tots asseguts, amb les etiquetes grogues identificatives, els bolígrafs i el DNI sobre la taula, encara van tenir temps de xerrar entre ells, destensar l’ambient i relaxar-se mentre esperaven que el rellotge marqués les nou, moment en què es van repartir els exàmens i es va iniciar el compte enrere fins a exhaurir els 90 minuts de què disposen per completar tots els exercicis.

Mentrestant, a fora, només s’hi veien els referents de les PAU dels diversos instituts. “Són una promoció tranquil·la aquest any. Estan preparats”, explica el Cristian, professor de català i coordinador de batxillerat de l’institut Premià de Mar, que lamenta precisament la intranquil·litat generada pel Departament d’Universitats la setmana passada amb els criteris de correcció, que no va fer més que afegir més “neguit” a uns alumnes que aquest any expressen “incertesa” per com seran uns exàmens que han hagut de preparar a partir d’un únic model d’exemple i que cadascú ha “interpretat” com ha sabut per la falta de precedents, explica. De la mateixa manera opina la Bibiana, professora de tecnologia i coordinadora de segon de batxillerat de l’institut Moisès Broggi de Barcelona, que pateix pels seus alumnes perquè la falta d’opcionalitat pot fer que “s’estavellin” si el problema que surt a l’examen és dels més complicats. També critica els canvis de criteri en la correcció i la falta de comunicació del departament. “A una setmana vista canviar els criteris són ganes de posar nerviós a tothom”, lamenta.“Ja hi ha prou canvis aquest any, només faltava anunciar-ne més sis dies abans de les PAU”, reitera. I, de nou, la paraula incertesa li serveix per definir unes proves que, com ja hem repetit aquesta última setmana, han generat una gran polèmica des de principi de curs per les novetats incorporades.

Fins que no passa una hora des de l’inici de l’examen, els alumnes no poden sortir de l’aula, encara que ja hagin acabat. I, efectivament, a partir de les deu del matí ja es veuen nois i noies que caminen pels passadissos en solitari fent temps per esperar algun amic. Però de seguida la sortida d’alumnes ja és un degoteig i els passadissos de la UPF s’omplen de nou. Torna el rebombori. És l’hora de comentar els exercicis, comparar respostes i lamentar-se quan s’adonen que potser s’han equivocat. “Res sorprenent. El que entrava és el que hi havia”, assegura el David, de l’institut Premià de Mar, que surt relativament satisfet de castellà. Només lamenta que en l’exercici de redacció hagin optat per un text expositiu i no argumentatiu, que diu que és el tipus de text amb el qual la majoria se sent més còmode. I efectivament la redacció d’aquest text centra la conversa de molts altres grups. “I la incertidumbre? Sobre què heu parlat?”, pregunten diverses estudiants de l’Institut de Tècniques Audiovisuals i de l’Espectacle de Barcelona (Itaeb). Ves per on, la paraula a partir de la qual havien d’escriure un text expositiu en castellà era la incertesa. “Jo he explicat la incertesa que he tingut a les PAU per haver-nos canviat els exàmens”, explica riallera la Laura. Al seu davant la Maria també diu que ha centrat el seu escrit en els dubtes que va tenir per decidir si feia les proves d’accés a la universitat, que no necessita per seguir els seus estudis. “Jo també he parlat de la incertesa sobre fer o no les PAU”, remarca. Ja a fora de l’edifici, l’Aran, de l’institut Salvador Espriu de Barcelona, parla amb el seu amic Guillem del mateix: “Jo he escrit sobre la incertidumbre d’aquests exàmens.” Queda clar. PAU 2025 i incertesa aniran vinculades per sempre.