Laberints i closques tancades

“Vius en una habitació llogada en precari, no et pots empadronar allà i l’Ajuntament no t’ho facilita. Com que no tens padró, no et deixen tramitar la targeta sanitària.” Aquestes eren les frases d’un dels fulls en blanc deixats ahir al migdia sobre una cadira del saló de descans del Teatre Municipal de Girona. Era una invitació a expressar el que els assistents a l’activitat havien sentit o el que haurien pogut sentir si ho haguessin viscut a la seva pròpia pell.

Així, intentant pensar en l’altre, va començar la segona sessió de la primera jornada de l’Escola d’Estiu d’Antiracisme, que organitzen fins aquest divendres la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona (UdG) i la Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social (Sergi). La segona edició de l’escola gironina se centra en racisme, immigració i intervenció social.

Guiats per l’investigador sobre racisme institucional del departament de dret públic de la UdG, el gran mestre de cerimònies Aliou Diallo, Neus Juanola i Anna Casamitjana van parlar de les eines, els reptes i el marge de millora de les institucions a l’hora d’atendre les persones d’origen estranger. Juanola és tècnica d’igualtat de l’equip d’inclusió i igualtat del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, mentre que Casamitjana és tècnica de polítiques migratòries al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.

Casamitjana i Juanola van exposar des de la seva experiència la necessitat de canviar algunes coses. L’acompanyament ha de deixar de ser “individual” i s’ha de fer des del “bé comunitari”. “S’ha de treure els professionals dels despatxos”, va dir Juanola. I Casamitjana va demanar que el personal de l’administració surti “de la seva closca”, giri full a l’endogàmia i busqui aliances amb entitats del tercer sector i persones activistes.

Fa uns anys, en l’estudi Cuidado comunitario para sostener la vida en contextos de migración y racismo, el col·lectiu Diverses 8M exposava la situació que viuen dones de Girona que han deixat països com ara el Marroc, Hondures, el Brasil o la República Dominicana i que es troben en un “context de racisme, exclusió, discriminació i marginació”. És la visió, justament, de les víctimes de casos de racisme. Una mirada “feminista i descolonial” i que valora els guanys de la cura col·lectiva, de compartir les pròpies experiències i el dolor pel fet de ser una dona que prové “des de la migració i la racialització”.

A l’hora d’obrir les portes i les finestres dels despatxos, Juanola va demanar que l’atenció a les persones de fora de l’Estat espanyol incorpori visions “filosòfiques, polítiques o de dret”, i Casamitjana reclama també “la perspectiva ètica, amb visió de context i superant l’individualisme”. Assenyalat per Juanola i el mateix Diallo, l’antiracisme ha de superar la interculturalitat. “El canvi estructural passa per abolir la perspectiva intercultural, que ens ha dut a discursos xenòfobs. La interculturalitat no reconeix el racisme”, va dir el moderador.

Si el racisme, institucional i estructural, existeix –en això hi van estar d’acord, els tres participants– cal que hi hagi espais de debat i on es faci públic. L’Escola d’Antiracisme aspira a ser “un espai de reflexió i debat al voltant del racisme”, anuncien en el seu web.

“Has de fer un tràmit administratiu en línia, i com que no entens bé l’idioma i tens dificultats amb el tema digital, no saps com fer-ho.” Era un altre dels fulls en blanc deixats ahir sobre una cadira del saló de descans...