La tercera casella, sense gènere al DNI, guanya terreny a Europa

Persones no binàries i intersexuals

Les persones no binàries són aquelles amb una identitat de gènere que se situa fora de la classificació binària home/dona. Segons Termcat, pot ser que no s’identifiquin amb cap gènere específic (agèneres o de gènere neutre), pot ser que s’identifiquin amb tots dos gèneres alhora o amb una combinació de tots dos gèneres (bigèneres), o pot ser que tinguin una identitat inclassificable o canviant segons el moment (de gènere fluid).

En canvi, la intersexualitat es refereix a aspectes biològics del cos, independent de la identificació de gènere. És a dir, les persones intersexuals són aquelles que han desenvolupat de manera natural característiques sexuals pròpies tant dels homes com de les dones, segons Termcat. Les Nacions Unides calculen que entorn d’un 1,7% de la població neix amb “característiques intersexuals”.

Les persones no binàries i les intersexuals no necessàriament comparteixen les mateixes inquietuds o demandes. Hi ha persones intersexuals que prefereixen la reafirmació d’un determinat gènere binari, mentre que d’altres estan més còmodes amb el gènere neutre.

Pel que fa al reconeixement social, Russell avisa que hi ha “divisió” en el col·lectiu sobre com s’ha de plasmar en el document d’identitat: “Algunes persones volen eliminar la identificació de gènere, d’altres una tercera casella”.

Jani Makowski voldria que “el gènere fos menys important” i que la gent “s’eduqués” sobre l’existència de persones no binàries, però de moment veu necessari que se’ls reconegui en el document d’identitat perquè hi ha poc coneixement sobre el gènere no binari.

Proposta de Sumar a Espanya

Quatre diputades de Sumar van registrar a l’abril una proposició de llei al Congrés dels Diputats per crear una tercera casella de gènere al DNI: no binari. La diputada per Girona dels Comuns, Júlia Boada, explica a l’ACN que les persones no binàries van quedar “fora” de la “llei trans” aprovada l’anterior legislatura i que les persones intersexuals no havien quedat “prou protegides”.

El ministeri d’Igualtat ha passat a mans del PSOE, però Boada espera que s’obrin a la proposta per “reactivar l’agenda feminista i LGTBI”. Malgrat les dificultats de la legislatura, Sumar confia trobar el moment “oportú” per negociar amb els grups i està disposat a discutir altres models per reconèixer i protegir les persones no binàries i intersexuals.

“L’important és que aquestes persones siguin reconegudes, que s’eixamplin els seus drets, que adquireixin uns drets que ara per ara no tenen”, remarca. Per exemple, aquest reconeixement pot obrir la porta a les cures mèdiques que les persones intersexuals o no binàries necessitin, ja que ara mateix en molts països encara estan limitades a les persones transsexuals.

Creix el reconeixement a Europa

La visibilitat de les persones intersexuals i no binàries ha anat en augment a Europa en els darrers anys. En conseqüència, diversos països europeus estan optant per allunyar-se del binarisme amb polítiques més inclusives. Ara bé, hi ha models diferents per reconèixer les persones no binàries i intersexuals.

A Malta des del 2018 els ciutadans poden marcar una “X” en els seus documents d’identitat. Un pas que també es pot fer a Alemanya -sota la categoria “divers”- des del 2019, però amb algunes restriccions fins al 2024, quan l’anterior coalició del govern de socialdemòcrates, liberals i ecologistes va impulsar una nova llei per facilitar a les persones trans, intersexuals i no binàries el canvi de gènere en el registre civil. A partir del novembre passat, els majors de 18 anys el poden canviar a home, dona o divers sense haver d’aportar un certificat mèdic, si bé s’han d’esperar tres mesos per obtenir el reconeixement. També poden eliminar la identificació del gènere.

Islàndia és un país pioner amb un sistema molt particular. Els islandesos només es poden registrar amb una sèrie de noms de pila determinats per llei. Fins al 2019 estaven diferenciats entre “masculins” i “femenins”, però ara qualsevol pot triar el nom que vulgui, independentment del gènere. A més, els islandesos que registren el seu gènere com a “X” poden adoptar noms de família de gènere neutre que signifiquin “el fill de” en lloc de cognoms que designen un individu com a fill o filla d’algú. Tanmateix, aquesta opció no està disponible per a aquells registrats com a homes o dones.

Àustria permet el registre d’una tercera categoria (divers, intersex o obert) arran d’una sentència del Tribunal Constitucional de país que reconeixia les persones intersexuals. Tanmateix, s’exigeix aportar l’opinió d’un “expert”.

Bèlgica té en marxa una reforma que permetrà als ciutadans obtenir un document d’identitat sense el gènere. Després que el Tribunal Constitucional de Bèlgica declarés inconstitucional la manca de reconeixement a les persones no binàries, el govern belga busca el consens dels cinc partits de coalició amb una proposta que preveu dos tipus de DNI: un amb una identificació de gènere binària (H/D) i un altre sense. Una solució que rebutgen les associacions LGTBIQ+ del país.

Als Països Baixos està prevista l’eliminació de gènere als documents d’identitat, però la seva implementació encara està pendent, segons apunten des d’ILGA, entitat que lluita pels drets LGTBIQ+. Ara mateix no hi ha cap llei que ofereixi la possibilitat d’introduir el gènere no binari, tot i que un tribunal d’Amsterdam va dictaminar el 2021 que es pot incloure el marcador “X” de forma retroactiva.

Un dret dels ciutadans de la UE?

Russell assegura que si els estats de la Unió Europea segueixen reconeixent “cada cop més” les persones no binàries s’arribarà a un “punt d’inflexió” que pot forçar un reconeixement a nivell europeu.

De fet, la influència d’altres països europeus ja es comença a notar. El 2023 un tribunal a Andalusia va obligar la policia espanyola a registrar Andrea Speck com a persona no binària, tal com consta en el seu passaport alemany. Segons Sumar, el govern ha adaptat diversos formularis dirigits a persones estrangeres que inclouen l’opció “X”. Els ciutadans de l’estat, en canvi, no tenen aquesta possibilitat.

El dret a la lliure circulació i residència dels ciutadans de la Unió Europea pot obrir una porta al reconeixement de les persones no binàries i intersexuals arreu de la UE. Els països membres de la UE estan obligats a reconèixer el canvi legal de sexe i de nom que un ciutadà de la UE hagi adquirit en un altre estat membre, segons una recent sentència del Tribunal de Justícia de la UE.

En canvi, el Tribunal Europeu de Drets Humans per ara s’ha negat a concebre el reconeixement de les persones no binàries com a part del dret a la vida privada. A falta d’un consens europeu en aquest àmbit, el TEDH considera “apropiat” que siguin els estats els qui determinin “a quina velocitat i fins a quin punt” poden “satisfer” aquestes demandes, segons va dir el 2023 arran d’una demanda contra França per aquest motiu.

L’educació, clau per acabar amb el binarisme

Més enllà del document d’identitat, les persones no binàries i les intersexuals també reclamen més “educació” i “visibilitat”. “Encara hi ha molta gent que no sap de la nostra existència”, comenta Makowski.

Russell defensa una “educació proactiva” sobre el reconeixement de les persones no binàries al DNI també per als funcionaris i policies que hauran de controlar els documents d’identitat.

L’escola és l’altre gran àmbit on s’ha d’actuar, diuen. En aquest sentit, Boada creu que s’ha de fer un “treball amb les comunitats autònomes” per inculcar la “diversitat” des de petits. A la seva proposició de llei hi ha un seguit de mesures que busquen “dotar d’eines” als mestres per “incloure aquests coneixements al currículum”, així com per fer “campanyes de reconeixement o d’inclusió” d’aquestes persones. “El paquet educatiu és molt important”, remarca.