“Ara es fa pressió per veure quan tens fills”
En Salva i en Natxo són un matrimoni gai que es van casar el 2009 en un moment en què formalitzar-ho era “molt sorprenent”
Quan es va aprovar la llei que donava llum verda a casar-se homes i dones amb persones del mateix sexe, en Salva tenia 19 anys. Aleshores no li van faltar els motius per celebrar-ho però encara faltava uns anys, fins al 2009, per oficialitzar la seva relació amb en Natxo. “No paràvem de veure parelles casant-se amb molt de bombo i platerets”, recorda d’uns inicis que li van generar un dilema: volia una celebració discreta però a la vegada era l’oportunitat de donar visibilitat a un col·lectiu amagat i perseguit.
Per en Natxo és evident que fa vint anys enrere la societat tenia el “debat i el dubte” si realment els homes casats podien formar una unitat familiar. Una estructura que, al seu parer, no es va qüestionar d’igual manera entre la unió de dues dones tenint en compte l’estructura patriarcal. “Nosaltres començàvem la relació, però hi havia gent que portava vint anys, i tenir els mateixos drets era molt fort”, explica en Natxo d’uns inicis en què la sensació de casar-se aleshores era “molt sorprenent”. Ara dona per fet que l’oficialització de parelles del mateix sexe s’ha normalitzat. “El col·lectiu ara estem fent la volta al cercle, i ens trobem amb la pressió de dir a veure quan et cases o tens fills”, diu en Salva, que també ha vist com molts companys casats també s’han separat o divorciat. “S’ha victimitzat les parelles gais de separar-se perquè no estan preparats per formar famílies”, lamenta en Natxo d’aquesta etiqueta, i amb en Salva van decidir adoptar una nena que ja té vuit anys.
Tots dos coincideixen que tenen un cercle molt “obert i respectuós” i que no han tingut mai problemes. Com a pares expliquen que la seva filla ha normalitzat el fet de tenir dos pares. “La situació a l’escola i a les famílies és molt diferent que la que vam viure fa trenta anys”, diu en Natxo, que veu com s’ha avançat en diversitat i nous models de família. En Salva, que és professor a un institut de secundària, explica que al principi li feia molta por que li fessin comentaris a les aules, però assegura que “sense amagar-se i amb naturalitat” ha aconseguit, al costat d’altres companys, ser referents per a alumnes que són gais, lesbianes o estan descobrint la seva orientació sexoafectiva.
En Salva no amaga la preocupació que desperta dins el col·lectiu els discursos d’odi que promouen partits de l’extrema dreta. Lamenta que Vox i Aliança Catalana votessin en contra al Parlament de modificar la llei del 2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals per evitar situacions de discriminació i violència. “Venim d’una època en què s’han aconseguit drets, i fa por que siguin majoria i que tot vagi enrere”, augura sobre un retrocés en drets per al col·lectiu i sobretot de les persones trans.