“És un neguit, no saps què pot passar”

Mai s’havien plantejat casar-se fins que es van trobar en una situació delicada quan l’Isa va entrar d’urgència a operar-se i no van deixar entrar d’acompanyant l’Araceli. “Vaig dir que era la parella però no va servir de res”, expliquen coincidint que va ser el punt d’inflexió que les va portar a formalitzar la seva relació quan feia pocs mesos que s’havia aprovat la llei. No ho van tenir fàcil i es van trobar altra vegada que els funcionaris de l’Ajuntament de Badalona “no sabien com fer-ho”. L’Isa explica que uns anys abans ja havia intentat, sense èxit, registrar-se com a parella de fet perquè no es preveia en el cas que es tractés d’una parella homosexual. Al final van decidir casar-se a Dosrius, d’on és la família de l’Isa, amb totes les facilitats que hi ha va posar l’alcalde. “En l’àmbit social encara costa i els últims anys es nota un retrocés del respecte per part de la gent”, diu l’Isa d’aquestes dues dècades que han transcorregut des de l’aprovació dels matrimonis igualitaris. “Han sigut uns anys que tant hi feia si estiguessis casat o no, era com no existir, però estàvem tranquil·les”, diu l’Araceli, que percep “un canvi enrere” per les mirades o agressions verbals que reben dels qui “s’aferren amb moltes ganes” a uns discursos de polítiques que estan ressorgint en contra dels drets del col·lectiu. “És un temps de neguit perquè ara no saps què passarà”, coincideixen preocupades en l’àmbit polític per un avenç dels partits de dretes. “Perdre drets és donar més força a aquest discurs d’odi”, lamenta l’Isa, convençuda que s’ha perdut el “respecte” cap a una de les premisses del col·lectiu, que és “viu i deixa viure”. Com a mares de la seva filla, Àlex, s’agafen al missatge de “respecte i la força” de la gent, amics i familiars que les envolten. “Estava tot normalitzat però no podem baixar la guàrdia”, diuen, pendents del debat parlamentari sobre la llei que protegeix el col·lectiu. Al seu parer, com passa amb l’educació i la sanitat, les lleis que afecten les persones haurien d’estar protegides en un país capdavanter en matèria d’igualtats, independentment de qui entrés a governar.

“Encara ens trobem països on no podem viatjar o tindríem problemes”, apunta l’Isa d’una “normalitat familiar” que no s’accepta amb una discriminació doble “com a dones i com a lesbianes”. L’Araceli té la impressió que els matrimonis homosexuals, siguin d’homes o dones, “no agraden” a una societat en què l’Església ha tingut una presència i en un moment en què el nou papa es va pronunciar a favor dels matrimonis heterosexuals. “Això de tornar enrere agrada i no aprendre res, també”, es lamenta l’Araceli, angoixada pel futur en un moment de canvis.