Medi ambient

Objectiu: preservar el Ter

Una quinzena de representants d'institucions i associacions participen en la constitució de la Taula del Ter per reduir el transvasament de l'aigua del riu i garantir els cabals adequats

El conseller de Territori i Sostenibilitat es compromet a no aprovar el pla de sequera si no hi ha consens

“Garan­tir cabals de man­te­ni­ment ade­quats per al Ter i reduir l'apor­tació del riu cap a l'àrea de Bar­ce­lona.” En parau­les del con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, Josep Rull, aquest és l'objec­tiu de la Taula del Ter, cons­tituïda ahir a Girona amb la presència d'una quin­zena de per­so­nes: diver­sos repre­sen­tants de la Gene­ra­li­tat –com el mateix con­se­ller–, algun dels 61 muni­ci­pis que for­men part del Con­sorci del Ter –com l'alcal­dessa de Girona, Marta Madre­nas–, de la Junta Cen­tral d'Usu­a­ris d'Aigües del Baix Ter, del Cen­tre d'Estu­dis dels Rius Medi­ter­ra­nis i de pla­ta­for­mes eco­lo­gis­tes i veïnals com ara el Grup de Defensa del Ter i Aigua És Vida.

“La idea bàsica que ens hem plan­te­jat l'avançava el pre­si­dent Puig­de­mont en el debat de política gene­ral: Cata­lu­nya té un deute amb el Ter, i el Ter és extra­or­dinària­ment soli­dari amb la resta del país i espe­ci­al­ment amb l'àrea de Bar­ce­lona”, afir­mava el con­se­ller després de la cons­ti­tució de la taula. Segons Rull, la taula se sub­di­vi­dirà en dues comis­si­ons tècni­ques: una de cen­trada en el cabal del Ter i una altra de cen­trada en el pla de sequera (PES). En aquest segon cas, Rull va afir­mar que el govern no apro­varà el PES “si no hi ha con­sens amb el ter­ri­tori”. Fa uns mesos, enti­tats i ajun­ta­ments van fer front comú con­tra el pla, perquè dei­xava el Ter pràcti­ca­ment sense cabal en casos d'emergència (amb només 0,5 metres cúbics per segon).

El con­se­ller també va recor­dar l'aposta del govern pel tri­nomi “estalvi, des­sa­li­nit­zació i rege­ne­ració” com a plan­te­ja­ment per reduir la pressió sobre el Ter. Rull va adme­tre que tot ple­gat equi­val a més inver­si­ons però que es tre­ba­llarà perquè no tin­guin impacte en l'usu­ari. Entre les mesu­res que ja s'han dut a terme perquè això sigui pos­si­ble, hi ha la decisió d'aug­men­tar el ren­di­ment de les plan­tes des­sa­li­nit­za­do­res, com la que hi ha a Bla­nes i, entre les mesu­res pre­vis­tes, hi ha la de rein­jec­tar aigua reu­ti­lit­zada al riu Llo­bre­gat (a través de l'assut de Molins de Rei) o ampliar la pota­bi­lit­za­dora d'Abrera. A més, a Bar­ce­lona ciu­tat el govern ja ha inter­con­nec­tat amb un túnel les esta­ci­ons de Tri­ni­tat (que rep l'aigua del Ter) i de Font­santa (situ­ada a la part alta de la ciu­tat). A par­tir de l'any vinent, això per­metrà bom­bar l'aigua d'una a l'altra, abas­tint tot Bar­ce­lona, sense la neces­si­tat d'haver d'aga­far-ne més del Ter perquè no hi ha prou pressió. A més, a Girona s'està con­cer­tant un nou règim en la sèquia Monar per incre­men­tar el cabal que cir­cula pel riu a Girona a l'hivern.

Josep Rull va insis­tir que, fins ara, s'ha “teo­rit­zat molt” sobre la volun­tat de reduir el trans­va­sa­ment, però que amb la cons­ti­tució de la Taula del Ter el govern “passa de la teo­ria a la pràctica i demos­tra que va de debò”.

Reac­ci­ons

Marta Madre­nas, l'alcal­dessa de Girona –un dels muni­ci­pis que for­men part del con­sorci–, va mos­trar-se satis­feta per la “reacció ràpida i con­tun­dent” de la Gene­ra­li­tat. “Per nosal­tres, és essen­cial que hi hagi volun­tat de con­sens, tant amb el pla de sequera com amb la reducció del trans­va­sa­ment”, va dir, i hi va afe­gir: “A par­tir d'ara, toca dei­xar enrere les pro­tes­tes i tre­ba­llar en posi­tiu al cos­tat de la con­se­lle­ria.” També el pre­si­dent del Con­sorci del Ter i alcalde de Sant Gre­gori, Joa­quim Roca, va con­si­de­rar que la Taula del Ter és “la pri­mera pedra” per tre­ba­llar “la pro­blemàtica” que arros­sega el riu i tirar enda­vant “una meto­do­lo­gia que garan­teixi que se'n com­plirà el cabal ecològic”. “Avui se'ns ha expli­cat quina serà l'estratègia, i a par­tir d'ara posa­rem els ele­ments sobre la taula per començar a par­lar-ne i con­cre­tar pro­pos­tes ja de cara al 2017”, va dir.

Més crítics es van mos­trar, però, Jesús Soler, del Grup de Defensa del Ter, i Pau Mas­ra­mon, de la pla­ta­forma Aigua És Vida. Segons el repre­sen­tant del Grup de Defensa del Ter, “sobre el paper hi ha molt bona volun­tat, però no s'aca­ben de fer les coses que s'hau­rien d'haver fet fa temps”, recor­dant que “encara no s'ha imple­men­tat el pla de la llei de cabals del 2006”. Soler, però, veu amb bons ulls la intenció del govern d'uti­lit­zar les mesu­res per cer­car “aigua nova” i l'explo­tació de les des­sa­li­nit­za­do­res. Des de la pla­ta­forma Aigua És Vida, Pau Mas­ra­mon és encara més escèptic i, tot i afir­mar que “està molt bé que el govern es des­placi a Girona per par­lar del Ter i les mesu­res”, aquesta enti­tat no des­con­vo­carà la mani­fes­tació que hi ha pre­vista pel 4 de febrer a Bar­ce­lona en defensa del Ter. De totes mane­res, Mas­ra­mon sosté que ani­ran a les tau­les sec­to­ri­als pre­vis­tes pel gener i reco­neix que un “bon senyal” que indi­ca­ria que el govern aposta real­ment pel Ter seria la reti­rada del pla de gestió del dis­tricte de conca flu­vial que pre­para el govern perquè, segons sosté, aquest pla pro­posa una dis­mi­nució en un 40% dels cabals de man­te­ni­ment del Ter.

LA XIFRA

15
Representants
d'institucions i organitzacions diverses van participar ahir en la constitució de la Taula del Ter

LES FRASES

No aprovarem el pla de sequera si no hi ha consens amb el territori
Josep Rull
conseller de territori i sostenibilitat

LA DATA

Sobre el paper hi ha molt bona voluntat, però no s'acaben de fer les coses que s'havien d'haver fet
Jesús Soler
GRUP DE DEFENSA DEL TER
A partir d'ara posarem els elements sobre la taula per començar a parlar-ne i concretar propostes
Quim Roca
president del consorci del ter
Està bé això de tractar del pla de sequera, perquè aquest el que fa és assecar el riu
Pau Masramon
portaveu d'aigua és vida
2.12.2016
Dia
de la constitució de la Taula del Ter, amb la presència de representants de quinze organismes.

La dessalinitzadora de Blanes funcionarà al 100%

L'any 2017 l'ACA posarà a funcionar al 100% la dessalinitzadora de Blanes, que ara ho fa al 50%. Actualment genera entre 10 i 12 hectòmetres cúbics anuals, que s'injecten a la xarxa de la Selva litoral i l'Alt Maresme. Ara fa mig any, però, la Generalitat va modificar-ne el contracte d'explotació perquè la planta rendeixi al 100% de la seva capacitat (que és de 20 hm³/any) de manera que la meitat d'aigua dessalinitzada s'enviarà cap a l'àrea metropolitana de Barcelona i es reduirà la pressió sobre el Ter. L'aigua arribarà fins a la planta de Cardedeu i des d'allà s'enviarà cap a Barcelona a través d'una nova canonada que es construirà els pròxims mesos. És aquesta aigua nova, de quilòmetre zero, la que ha de permetre anar més enllà a l'hora d'incrementar la garantia a la regió metropolitana.

Compromís de passar dels 166 hm³ als 140 hm³

El conseller Josep Rull es va comprometre fa unes setmanes durant una visita a Girona a reduir “dràsticament” el transvasament del Ter. Això implicava passar dels 166 hectòmetres cúbics anuals a 140 hectòmetres cúbics en el termini d'un any i mig. La taula constituïda suposa fer un seguiment d'aquest procés. Segons dades difoses ahir per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en el període 1994-2015 s'ha transferit a la regió metropolitana de Barcelona una mitjana d'un 37% de l'aigua desembassada al riu Ter i que el valor màxim en aquest període va donar-se l'any hidrològic 2007/08 –any considerat de sequera–, quan el percentatge es va situar al 62%. En els set anys posteriors a la sequera, la transferència, segons l'ACA, ha estat del 33%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia