Medi ambient

medi ambient

Mataró ha perdut en dos anys part de la posidònia

Ho atribueixen als forts temporals que ha anat patint el litoral, i molt especialment el de Sant Esteve de fa dos anys

Els experts alerten que la recuperació de l'alguer podria trigar anys

El tre­sor sub­mer­git més impor­tant de la costa cata­lana, segons el defi­neix el biòleg Gre­gori Muñoz-Ramos, està en regressió. Mataró ha per­dut part de la pra­de­ria de posidònia, que ocupa unes 700 hectàrees, en els últims dos anys. La dar­rera explo­ració a l'alguer ha permès com­pro­var que una quan­ti­tat impor­tant d'aques­tes plan­tes mari­nes s'han anat morint. Muñoz-Ramos, que és també el coor­di­na­dor de l'equip que estu­dia aquest eco­sis­tema mata­roní, admet que és la pri­mera vegada des que es va ini­ciar el tre­ball –ara fa catorze anys– que passa. “Fins ara havia fet sem­pre una diagnosi d'esta­bi­li­tat però l'any pas­sat ja vam notar una petita dava­llada i aquest cop s'ha con­fir­mat”, afirma.

El prin­ci­pal motiu de la regressió, segons l'expert, són els tem­po­rals que ha anat patint dar­re­ra­ment la costa mares­menca, però espe­ci­al­ment la lle­van­tada de Sant Esteve de fa dos anys que va sac­se­jar tota la costa cata­lana. “La sorra que havia entrat en aquesta posidònia durant els dar­rers 13 anys va des­a­parèixer en un sol tem­po­ral i totes les plan­tes que hi esta­ven recol­za­des van que­dar des­calçades”, explica el biòleg. En aquest sen­tit, qual­se­vol lle­van­tada, com la que es va pro­duir durant el pont del Pilar i que es va endur bona part de la sorra de les plat­ges del Baix Maresme, fa que les plan­tes es tren­quin amb molta faci­li­tat per la força del mar. Muñoz-Ramos, però, no vol treure con­clu­si­ons extre­ma­da­ment nega­ti­ves sense dis­po­sar i ana­lit­zar totes les dades que es van obte­nir en l'explo­ració de les dues esta­ci­ons d'estudi des d'on es fan els ami­da­ments. A més, recorda que actu­al­ment, i a través de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, s'ha encar­re­gat un nou mapa del fons sub­marí de la zona que actu­a­lit­zarà la car­to­gra­fia del 2002 que ja hi ha ara i que ser­virà per deter­mi­nar amb més exac­ti­tud l'estat real d'aquesta planúria vege­tal.

Recu­pe­ració lenta

Tot i això, la fra­gi­li­tat amb què ha que­dat aquest eco­sis­tema marí únic, que s'entén entre la riera d'Argen­tona i la costa de Sant Andreu de Lla­va­ne­res, ha posat en alerta els tècnics i sub­ma­ri­nis­tes que fa anys que se'n cui­den perquè qual­se­vol actu­ació futura, ja sigui natu­ral o arti­fi­cial com ara una altra rege­ne­ració de plat­ges, podria tenir uns efec­tes devas­ta­dors en la pra­de­ria. I és que els alguers són comu­ni­tats molt sen­si­bles que es poden degra­dar molt ràpida­ment. Mal­grat tot, Gre­gori Muñoz-Ramos és opti­mista i creu que la recu­pe­ració és pos­si­ble però molt lenta. “Com si es tractés d'un bosc tra­di­ci­o­nal, caldrà espe­rar alguns anys perquè torni a tenir el mateix aspecte d'anys enrere”, hi afe­geix.

LA XIFRA

14
anys fa que es manté el projecte Alguer de Mataró i que es fa el seguiment de les plantes marines

LA FRASE

Fins ara la praderia era estable però l'any passat ja va patir una davallada que ara s'ha confirmat
Gregori Muñoz-Ramos
coordinador del projecte


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.