«Les roques sembla que tinguin vida»

–«Crec que si bus­quem, encara s'hi poden tro­bar racons i històries prou interes­sants. Algu­nes de les que he posat al lli­bre ja són del pas­sat per inten­tar recu­pe­rar una mica allò que es diu de la memòria històrica. Perquè bus­cant el pas­sat sabem qui som. Amb tot, crec que amb una recerca a fons encara podem tro­bar coses autènti­ques.»

–«Pràcti­ca­ment he estat uns set anys del meu temps de lleure bus­cant en arxius, i els caps de set­mana sor­tint amb la barca, o cami­nant pel lito­ral de Bla­nes a Port­bou.»

–«Si no m'erro, em sem­bla que el lito­ral són cent vint quilòmetres. I com a exem­ple, per al capítol de les roques curi­o­ses, per tro­bar-ne una que es diu el Camell, a la zona del Port de la Selva, vaig estar cami­nant tres hores anant i tres hores de tor­nada. Lla­vors, això de cada poble, la veri­tat és que he visi­tat molts arxius muni­ci­pals, dels quals he tret majo­ritària­ment la infor­mació. I he de dir que ha estat una feina molt labo­ri­osa.»

–«Bé, sí, és cert. Perquè la mei­tat de les roques curi­o­ses que faig sor­tir al lli­bre són de collita pròpia. Anant amunt i avall amb la càmera, obser­vant per tro­bar un angle deter­mi­nat, he tro­bat coses que fins ara eren inèdites. D'altra banda, vol­dria acla­rir que, a més del tre­ball de recerca als arxius, el cert és que un qua­ranta per cent de les dades me les ha faci­li­tat la gent de molts pobles que vaig entre­vis­tar.»

–«Sí, i pen­ti­nant el lito­ral, amb les roques que he des­co­bert, he vol­gut exal­tar les pecu­li­a­ri­tats de la mateixa Costa Brava. Són roques curi­o­ses que sem­bla que tin­guin vida, ja que tenen for­mes de cares, d'ani­mals o de símbols eròtics. El cin­quanta per cent de les que sur­ten al lli­bre les he bate­jat jo. Les altres són cone­gu­des de fa molts anys. La veri­tat és que hi ha unes for­ma­ci­ons geològiques molt curi­o­ses que molta gent es pensa, quan les veu en directe o retra­ta­des, que per­ta­nyen a les cos­tes de Grècia o de Sar­de­nya. Doncs no, les tenim aquí, a l'abast de la mà, són nos­tres i gratuïtes.»

–«Va ser a finals dels anys 80, que em vaig com­prar una videocàmera domèstica, i tenia una barca, no per anar a pes­car, sinó per fer foto­gra­fies des del mar. El cas és que vaig començar a conèixer pes­ca­dors que em van anar expli­cant històries curi­o­ses del lito­ral, i em va sem­blar que era con­ve­ni­ent anar-ho ano­tant i enre­gis­trant tot. Així van sor­gir les col·labo­ra­ci­ons, pri­mer en mit­jans locals, i després en va sor­tir el lli­bre El per­fil de la costa, i algu­nes par­ti­ci­pa­ci­ons en pro­gra­mes de tele­visió com ara Gran angu­lar, Matins d'estiu o Tha­lassa, per exem­ple.»

–«Sí, la meva apor­tació va ser reco­llir més de 500 topònims dels muni­ci­pis de Begur, Pala­fru­gell, Mont-ras i Palamós. Vaig estar un any entre­vis­tant pes­ca­dors, sub­ma­ri­nis­tes i pro­pi­e­ta­ris de bar­ra­ques. Vaig gau­dir molt fent aquesta feina, perquè eren topònims que només conei­xia gent molt gran, i en haver-los pogut fixar, ara es poden con­sul­tar i situar en el mapa. Perquè si no es fes­sin aques­tes reco­pi­la­ci­ons, pas­sen els anys i lla­vors és molt difícil poder reconèixer topònims tan antics.»

–«Bé, sem­pre que puc, una de les coses que rei­vin­dico són els camins de ronda. Perquè tal com marca la llei de cos­tes, el que s'ano­mena ser­vi­tud de trànsit, que són els sis pri­mers metres a par­tir de les fites mari­ti­mo­ter­res­tres, són públics. I els visi­tants i evi­dent­ment la gent d'aquí hauríem de tenir dret a anar, a peu, des de Port­bou fins a Bla­nes, per la pri­mera línia de mar. Fet, aquest, que malau­ra­da­ment no es pro­du­eix. I vull asse­nya­lar que no em refe­reixo a xalets cons­truïts els anys trenta, qua­ranta o cin­quanta, sinó a obres recents que s'han men­jat la ser­vi­tud de trànsit, incom­plint clara­ment la llei de cos­tes. Lla­vors, al final, tots ple­gats no podem gau­dir del pai­satge com cal.»