Fracking i terratrèmols a Vinaròs - Alcanar

Fa uns set mesos, es va fer un mani­fest a Cas­telló con­tra el “fracking” (frac­tura hidràulica) a les comar­ques del nord de Cas­telló, a Vinaròs, al sud de Tar­ra­gona, prop d'Alca­nar. En aquell mani­fest, —sig­nat per grups eco­lo­gis­tes, engi­nyers, agri­cul­tors, sociòlegs i gent de la uni­ver­si­tat i la cul­tura de Cas­telló—, es denun­ci­a­ven les con­seqüències no desit­ja­bles que podien oca­si­o­nar les injec­ci­ons de química a les roques per a obte­nir gas, s'exi­gia, que, per prudència, s'apar­cara qual­se­vol pro­jecte de “fracking”. Perquè podia cau­sar movi­ments sísmics, con­ta­mi­nació dels aqüífers, des­trucció de les mun­ta­nyes i con­seqüències no pre­vis­tes, etc. Per tant, 'pre­ven­ti­va­ment', apli­cant el prin­cipi de 'pre­caució', es dema­nava a la Con­se­llera de Medi Ambi­ent de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana que no auto­rit­zara aquests tipus de tècni­ques bru­tals d'extracció de gas per l'impacte que podien tenir sobre el medi ambi­ent, la salut i la vida de les per­so­nes. S'escri­gue­ren arti­cles i es reco­lli­ren sig­na­tu­res, sol·lici­tant que les auto­ri­tats polítiques no foren sor­des al cla­mor popu­lar i el cri­teri de científics de pres­tigi i inde­pen­dents con­tra aquests tipus d'estratègies extrac­ti­ves tan anti­e­cològiques i peri­llo­ses per al medi ambi­ent, per a la salut i la vida d'eco­sis­te­mes, ani­mals i per­so­nes.

Davant d'aques­tes denun­cies con­tra el “fracking”, els empre­sa­ris, —que es bene­fi­cien de l'extracció de gas i els “seus” 'científics' al ser­vei d'aquests nego­cis peri­llo­sos—, res­pon­gue­ren dient que 'no hi hau­ria cap pro­blema', que la pos­si­bi­li­tat de movi­ments sísmics o ter­ratrèmols era 'molt remota', que els que denun­ci­a­ven aquests riscs eren 'alar­mis­tes' perquè era una pos­si­bi­li­tat estadística quasi impos­si­ble. Perquè, deien que es feien tots els con­trols i els estu­dis geofísics adi­ents perquè no hi haguera cap pro­blema. Es menys­pre­ava i menys­te­nia les crítiques eco­lo­gis­tes, científiques i de “sen­tit comú” con­tra el “fracking” perquè s'afir­mava, —com en el cas de les cen­trals nucle­ars— que la segu­re­tat al cent per cent 'no exis­tia' en les soci­e­tats actu­als, però, a la vegada, i con­tra­dictòria­ment, s'afir­mava que 'tot' estava con­tro­lat, que s'havien pres 'totes les mesu­res de segu­re­tat' i no hi hau­ria 'cap' pro­blema. “Tots” els infor­mes”científics”, —deien els que s'apro­fi­ten econòmica­ment del “fracking” i de l'emma­gat­ze­ma­ment de gas—, ava­len que no hi haurà 'cap risc'. Per tant, calia deses­ti­mar les cri­des “alar­mis­tes” dels que ens vol­drien retor­nar a la “pre­història” i estan en con­tra del “progrés” i del benes­tar que gene­ren les “noves tec­no­lo­gies” que mar­quen 'el futur' de les soci­e­tats actu­als. Això, deien, els pro­fe­tes, els ende­vi­na­dors de l'ave­nir i els acu­mu­la­dors de guanys econòmics, sense impor­tar-los res més que els diners.

Ara s'han regis­trat 400 ter­ratrèmols entorn al magat­zem de gas sub­marí de pro­jecte ‘espa­nyol' Cas­tor, situat a 22 quilòmetres de la costa davant de Vinaròs, i s'ha con­nec­tat la influència de l'acti­vi­tat humana en els movi­ments sísmics. Aquests ter­ratrèmols han des­per­tat la pre­o­cu­pació sobre la segu­re­tat i han fet que la gent qüesti­one la neces­si­tat d'aquests dipòsits soter­ra­nis marítims. Els empre­sa­ris de Cas­tor diuen que els “micro­ter­ratrèmols” que es pro­du­ei­xen, nor­mal­ment, no solen anar a més, diuen també que al món hi ha uns 600 magat­zems de gas i els experts afir­men que pot­ser hi ha hagut “negligències” per banda de l'empresa Cas­tor perquè s'hagen incre­men­tat ter­ratrèmols que ens alguns casos han abas­tat el 3'7 (o més) en l'escala Rich­ter. La gent a Vinaròs, Alca­nar, Peníscola, Ull­de­cona, etc. està eixint al car­rer a pro­tes­tar i exi­gir el tan­ca­ment de l'empresa ‘espa­nyola' Cas­tor que actua al ter­ri­tori entre el nord del País Valencià i el sud del Prin­ci­pat per a emma­gat­ze­mar gas, sense tenir en compte els danys i els perills que gene­ren les seues acti­vi­tats indus­tri­als tan peri­llo­ses. Amb car­tells que diuen “No volem Cas­tor”. Els cons­tants sac­se­ja­ments del terra ha fet encon­gir-se el cor de la gent, ha pro­vo­cat insom­nis, badalls, esclet­xes, sofri­ments, angoi­xes i innom­bra­bles mal­sons. Però, les auto­ri­tats polítiques ‘res­pon­sa­bles' sem­blen una mica absents; com si no anés amb ells, com si fugi­ren d'estudi.

Des de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya s'ha denun­ciat la manca d'infor­mes geològics i ambi­en­tals, s'ha adver­tit que havien denun­ciat el risc de l'empresa Cas­tor i el govern de Madrid no havia fet cas; des del Govern de l'estat s'han defen­sat dient que s'inves­ti­ga­ran les cau­ses i que, men­tres­tant, s'atu­rarà l'acti­vi­tat d'aquesta empresa de gas, però, que no es pre­ve­uen movi­ments sísmics ‘relle­vants' (diu el minis­tre d'indústria); des de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana, el pre­si­dent Fabra, ha dema­nat “sere­ni­tat” i “tran­quil·litat” a la població afec­tada i diu que s'ha obert una ‘fines­treta' perquè el veïnat dels pobles afec­tats pose les recla­ma­ci­ons opor­tu­nes, en un intent, pot­ser, de des­mo­bi­lit­zar les pro­tes­tes i donar suport a les erra­des del Govern de Madrid. Sem­bla que un estudi va avi­sar després de l'extracció de petroli, la injecció del gas des­plaçaria l'aigua de l'antic jaci­ment cap a la falla i podria cau­sar movi­ments en les pla­ques del subsòl; l'empresa asse­gura que la falla ‘no s'ha mogut' i es pre­veu que des­man­te­llar el magat­zem de gas costa 143 mili­ons d'euros.

La Gene­ra­li­tat “Valen­ci­ana”, al meu parer, s'hau­ria de coor­di­nar amb la Cata­lana per defen­sar no els interes­sos de l'empresa explo­ta­dora del gas sinó a la població afec­tada; hau­ria d'exi­gir el tan­ca­ment i el des­man­te­lla­ment del magat­zem de gas, s'hau­ria d'exi­gir res­pon­sa­bi­li­tat a l'empresa i al Govern de l'estat per auto­rit­zar aquests tipus d'acti­vi­tats peri­llo­ses i irres­pon­sa­bles. No s'hau­ria de finançar el des­man­te­lla­ment amb diners públics, que pague la pròpia empresa Cas­tor i els polítics que auto­rit­za­ren unes acti­vi­tats que no s'hau­rien d'haver permés en cap cas. No hau­ria de sem­blar, —com sem­bla—, que no es pren ‘seri­o­sa­ment' la defensa de la valen­ci­ana [o cata­lana] gent que està afec­tada per una empresa que no s'hau­ria d'haver auto­rit­zat que emma­gat­ze­mara cap gas. Perquè hi havia infor­mes que adver­tien que era perillós. Perquè no s'havien fet els infor­mes geofísics i ambi­en­tals cor­res­po­nents. Perquè s'havia avi­sat, des de la soci­e­tat civil del Baix Maes­trat, Cas­telló i Tar­ra­gona, que, el “fracking” era molt perillós i podia cau­sar els pro­ble­mes que s'han aca­bat gene­rant. Perquè davant els ris­cos tan peri­llo­sos per a la població, no s'ha de pri­o­rit­zar els guanys econòmics, si no el medi ambi­ent, la salut i la vida de les per­so­nes. És lògic que al nord de Cas­telló i a les Ter­res de L'Ebre es con­si­de­ren mal­trac­tats pels polítics i se sen­ten com “el pati del dar­rere” del Prin­ci­pat, per la ins­tal·lació de cen­trals nucle­ars, extrac­ci­ons peri­llo­ses de petroli i gas, emma­gat­ze­ma­ments químics, ame­na­ces de trans­va­sa­ment del riu Ebre, etc. No obs­tant, —sense qüesti­o­nar les 'res­pon­sa­bi­li­tats' que hi haja en els dis­tints governs de les Gene­ra­li­tats, els ciu­ta­dans de Vinaròs, del Baix Maes­trat i de les Ter­res d'Ebre han de saber que aques­tes ame­na­ces i ins­tal·laci­ons, bàsica­ment, s'han deci­dit des de Madrid; en con­tra dels interes­sos del Prin­ci­pat de Cata­lu­nya la Vella i del País Valencià [de Cata­lu­nya la Nova].