Medi ambient

Què va passar realment a Serelles?

DES DE LA PLAÇA MAJOR

Un incendi sem­pre és un esde­ve­ni­ment col­pi­dor per a una soci­e­tat que estima els seus parat­ges natu­rals, com és el cas d'Alcoi amb la serra de Mari­ola. Hem de pen­sar que en l'incendi de Sere­lles del 12 de juliol de 2012 es van cre­mar zones molt sen­si­bles del parc natu­ral; ni més ni menys fou un GIF (gran incendi fores­tal) de 545,93 hectàrees —segons l'informe de Vaersa.

Aquest incendi ha sigut molt qüesti­o­nat per diver­sos motius: la guerra de xifres de si va ser o no un GIF i on, al final, la Con­se­lle­ria acabà clau­di­cant i accep­tant que sí, que s'han superat les 500 hectàrees amb tot el que això implica en sub­ven­ci­ons. També s'ha par­lat molt de si la pri­mera actu­ació dels mit­jans d'extinció va ser tan efec­tiva i ràpida com haguera cal­gut perquè l'incendi no se n'anara de les mans. Per últim, l'extracció poste­rior de la fusta cre­mada amb tècni­ques que han afa­vo­rit l'erosió del sòl ha aca­bat per fer aca­bar la paciència dels qui esperàvem exqui­si­desa en el tracte d'una zona pro­te­gida i vol­guda per tots.

És inad­mis­si­ble que hagen pas­sat dos anys i la Con­se­lle­ria no haja expli­cat encara les cau­ses de l'incendi i les actu­a­ci­ons que s'hi van dur a terme. De fet Enric Morera, el nos­tre síndic i dipu­tat, ha pre­gun­tat a la Mesa de les Corts Valen­ci­a­nes quins són els motius del retard en fer l'informe i quina és la data pre­vi­si­ble en què es farà públic. Segons infor­mació ofi­cial de l'Ajun­ta­ment, el dia 24 de juliol vindrà —per fi!— a Alcoi algun repre­sen­tant de la Con­se­lle­ria a expli­car què va pas­sar amb l'incendi. Hau­rem d'espe­rar, doncs, per a opi­nar amb més rigor sobre aquests temes polèmics; però adver­tim que n'esta­rem molt pen­dents de les dades que done la Con­se­lle­ria i que les ana­lit­za­rem amb lupa.

Però sobre els incen­dis cal una reflexió molt més seri­osa i més atem­po­ral per a saber con­viure amb els pai­sat­ges infla­ma­bles. Hem d'apren­dre a ges­ti­o­nar el foc i no per­me­tre que puga adqui­rir pro­por­ci­ons des­me­su­ra­des i catastròfiques. Hem d'acon­se­guir que el món rural siga pro­duc­tiu perquè el típic mosaic medi­ter­rani agro­fo­res­tal es man­tinga, i és interes­sant també apro­fi­tar altres experiències reei­xi­des en altres indrets per a apli­car-les a les nos­tres ser­res, com ara dei­xar pas­tu­rar els ramats de cabres, o des­bros­sar pins i apro­fi­tar la fusta com a bio­massa com­bus­ti­ble.

Menció a part mereix el sòl, el subs­trat sobre el qual s'assenta la vege­tació, que si s'altera o s'ero­si­ona pot tar­dar cen­te­nars d'anys a recu­pe­rar-se, molt més que la vege­tació nos­tra que porta tota la vida acos­tu­mada als focs i rebrota sense pro­ble­mes després d'un incendi. Cal, doncs, que­dar-se amb la idea que el més fràgil en un incendi és, amb diferència, el sòl. I cal des­ti­nar molts esforços perquè se'n recu­pere, com per exem­ple l'encoi­xi­nat de palla que es va fer per tal d'evi­tar l'erosió que pateix el sòl per les plu­ges en zones de gran pen­dents.

(*) Anna Cli­ment és regi­dora de Com­promís a l'Ajun­ta­ment d'Alcoi



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia