Medi ambient

Medi ambient

Ni rastre de cargol poma

Un any després de l'eradicació de quatre exemplars adults i diverses postes, no han trobat senyals nous del mol·lusc invasor

La feina es mantindrà a la zona fins al 2019

L'apa­rició de tres exem­plars adults de car­gol poma i diver­ses postes d'ous en un arros­sar del Baix Ter, el 12 d'agost de l'any pas­sat, va fer sal­tar totes les alar­mes entre el col·lec­tiu d'arros­sai­res de Pals. De seguida, van aler­tar els Agents Rurals i el Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura de la Gene­ra­li­tat, i es va coor­di­nar un pro­to­col d'acci­ons per posar setge a la irrupció, molt pro­ba­ble­ment inten­ci­o­nada, de la plaga inva­sora. Un cop pen­ti­nat el con­junt d'arros­sars de la zona i les cana­lit­za­ci­ons a cel obert de la xarxa de reg, van tro­bar un quart exem­plar i algu­nes postes més, però sem­pre a la mateixa finca ini­cial, fet que va per­me­tre aco­tar esforços i les mesu­res pre­ven­ti­ves dins d'un perímetre de tot just 13,65 hectàrees de superfície i 1.000 metres de cana­lit­za­ci­ons.

Aquesta set­mana, s'ha superat el pri­mer ani­ver­sari de l'ensurt i, més enllà dels qua­tre car­gols i un total de 27 postes d'ous neu­tra­lit­za­des, no ha apa­re­gut cap més ras­tre de la presència del mol·lusc, que és molt voraç amb els con­reus, es repro­du­eix amb una velo­ci­tat expo­nen­cial –una sola posta incon­tro­lada pot donar lloc a cen­te­nars d'ani­mals– i és resis­tent als trac­ta­ments –és difícil d'exter­mi­nar al 100% i els exem­plars adults s'arri­ben a col­gar sota terra, on roma­nen latents diver­sos mesos.

El pre­si­dent de l'Asso­ci­ació de Defensa Vege­tal (ADV) de l'Arròs de Pals, Josep Peri­cay, des­taca, amb una bar­reja d'opti­misme i cau­tela, que “ara per ara, no hi ha cap indici que hi hagi car­gols poma al Baix Ter, perquè, en cas con­trari, s'hau­rien detec­tat; però no es pot abai­xar la guàrdia”.

Després d'ins­pec­ci­o­nar pam a pam l'arros­sar afec­tat i les fin­ques adja­cents diver­ses set­ma­nes, la comissió de segui­ment cons­tituïda ad hoc va deci­dir apli­car trac­ta­ments amb els pla­gui­ci­des més efec­tius, com ara la cia­na­mida càlcica i les sapo­ni­nes líqui­des, que es van rui­xar de manera inten­siva sobre l'arros­sar amb l'ajuda d'un helicòpter. La par­cel·la es va dei­xar asse­car de manera natu­ral, amb les entra­des i sor­ti­des d'aigua tapo­na­des per impe­dir la pro­pa­gació d'algun car­gol o ou incon­tro­lat, i al desem­bre es va fer la crema con­tro­lada de les 3 hectàrees de l'arros­sar.

Gua­ret fins a l'any vinent

La par­cel·la en qüestió s'ha sotmès a llau­ra­des periòdiques a la màxima pro­fun­di­tat que per­met la maquinària, amb l'objec­tiu d'era­di­car algun hipotètic car­gol enter­rat. El mateix s'ha fet amb les cir­cum­dants, en un radi de 500 metres, totes en gua­ret –sense con­reu– com a mínim fins a l'any vinent, explica el cap del ser­vei de Sani­tat Vege­tal de la Gene­ra­li­tat, Jordi Giné. Els recs també es man­te­nen secs des d'ales­ho­res i l'escas­se­tat de plu­ges, en aquest cas, és un altre aliat, perquè els car­gols només se solen des­plaçar sobre ter­res molls. Giné rati­fica que el mol·lusc sem­bla era­di­cat, però la feina con­ti­nuarà fins que, segons la nor­ma­tiva comu­nitària, els arros­sars del Baix Ter es puguin decla­rar lliu­res de l'espècie inva­sora el 2019, qua­tre anys després de la seva irrupció.

LES XIFRES

13,65
hectàrees
de parcel·les a l'àmbit dels arrossars del Baix Ter estan en guaret a la zona on van trobar cargols poma.
1.000
metres
de canalitzacions de reg continuen dessecades per evitar que algun exemplar aïllat s'escapi de la zona.
3
anys
més hauran de passar sense cap rastre del mol·lusc invasor per declarar la zona lliure de la plaga.
L'altra plaga ja habitual

El cranc americà no dóna treva als regants

L'altra plaga al·lòctona que, en canvi, continua ben implantada arreu de la zona agrària del Baix Ter i la resta de l'Empordà és el cranc de riu americà, que es va començar a detectar als anys noranta i ha proliferat al llarg de tota la xarxa de regadius a cel obert. Pericay diu que també és un “problema seriós, perquè ocasiona moltes pèrdues d'aigua” a les canalitzacions, on tendeix a excavar llargues galeries en l'època de reproducció que fan que molts metres cúbics d'aigua, fins a un 30% segons les estimacions dels agricultors, es malbaratin sense poder-la destinar al reg.

Després d'alguns intents per combatre el cranc americà, fa temps que no s'hi fa “cap actuació directa”, lamenta el president de l'ADV, que recorda que hi ha tractaments químics que permeten combatre'n la proliferació de manera molt més simple que en el cas del cargol.

Pel que fa a les expectatives de la collita de la tardor, Pericay apuntava que encara és aviat per avançar resultats. L'arròs es troba, ara, en fase d'espigat, i la meteorologia, tot i el desavantatge de l'escassetat de pluja, està sent relativament favorable, amb calor intensa però no extrema.

Divulgació entre el públic

Pòsters i díptics per contribuir a la detecció

L'ADV de l'arròs de Pals i el Departament d'Agricultura han editat un seguit de pòsters i fullets informatius que s'han distribuït arreu de la zona; l'acció principal d'una campanya divulgativa per sensibilitzar tant la població com els turistes que visiten la zona del problema que suposa l'expansió del cargol poma. Sobretot es fa èmfasi en les imatges de les postes, vistosos raïms d'ous de color rosa fluorescent que, en algun cas, per desconeixement, turistes del delta de l'Ebre s'han arribat a endur per decorar jardins privats sense ser conscients dels riscos ambientals.

Han repartit els fullets en establiments turístics, com ara equipaments públics, restaurants i càmpings, i ja han donat algun resultat, tot i que, afortunadament, es tractava d'una falsa alarma. Fa pocs dies, al Departament d'Agricultura van rebre una trucada alertant d'una hipotètica posta des de la Selva interior, però la tècnica de l'ADV, Laura Rovira, revela que, en realitat, es tractava d'una confusió amb els fruits vermellosos i similars d'una planta silvestre.

Els controls dels rurals continuen

La gran distància que separa els arrossars de l'Ebre, afectats per la plaga des de fa una dècada, i el Baix Ter va fer sospitar de seguida que l'arribada dels cargols va ser intencionada. Les investigacions dels agents rurals i els Mossos d'Esquadra, però, no han donat fruits fins ara, però es va decidir començar a fer controls periòdics entre els vehicles que transiten pels camins i pistes de la zona agrícola.

El director de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura, Jordi Giné, explica que els controls entre els conductors que accedeixen a la zona d'arrossars continuen, i en alguns casos inclouen inspeccions de l'interior dels vehicles.

El cos d'Agents Rurals, alhora, col·labora en les prospeccions visuals preventives que encara es fan en el conjunt dels arrossars. Les mesures s'acorden en la comissió de seguiment, que es va reunir per darrer cop al juliol i es tornarà a convocar amb vista a finals d'any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia