Infraestructures

L'A-27 no passarà de Valls

Foment rescindirà el contracte del darrer tram fins a Montblanc, amb les obres a mig fer, que incloïa els túnels de Lilla

El diputat Vallès suggereix que l'empresariat tarragoní hi aporti diners per acabar-les

El tram de Valls a Tarragona també es retarda entre un i quatre anys

S'han con­fir­mat els pit­jors augu­ris. El dar­rer tram, de poc més de 5 quilòmetres, de l'auto­via A-27 entre Tar­ra­gona i Mont­blanc, el dels túnels sota el coll de Lilla, es dei­xarà a mig fer i sense cap calen­dari pre­vist després que el Minis­teri de Foment fes públic ahir que res­cin­dirà el con­tracte sig­nat amb Acci­ona, l'empresa a la qual havia adju­di­cat les obres, en el marc de la reta­llada pres­su­postària en infra­es­truc­tu­res ja avançada el mes de maig amb motiu de la crisi. L'anunci, que ha estat rebut amb indig­nació i impotència al ter­ri­tori, el va fer el minis­tre José Blanco en una com­pa­rei­xença davant la comissió de Foment del Congrés, en què també va anun­ciar que s'atu­ra­ran altres qua­tre grans obres a Cata­lu­nya, el ter­ri­tori més per­ju­di­cat (més infor­mació, a Soci­e­tat), i se n'endar­re­ri­ran una vin­tena més entre un i qua­tre anys, entre les quals hi hau­ria també els tres trams ini­ci­als de l'auto­via entre Tar­ra­gona i Valls, segons avançava ahir a la tarda Albert Batet, alcalde de Valls, citant fonts del mateix minis­teri.

Quinze anys més

Fins ahir, el dar­rer ter­mini ofi­cial donat al Congrés per posar en ser­vei tota l'auto­via era el 7 d'abril del 2012, una data que ara queda àmpli­a­ment des­fa­sada i que, segons els augu­ris més opti­mis­tes, s'endar­re­rirà almenys fins a final d'aquesta dècada, o “uns 15 anys més”, vati­ci­nava Batet. I és que la res­cissió del con­tracte implica que quan es vul­gui repren­dre l'obra caldrà començar de zero: redacció d'un altre pro­jecte, expro­pi­a­ci­ons i tota la tra­mi­tació admi­nis­tra­tiva prèvia, inclo­sos els estu­dis d'impacte ambi­en­tal i els cor­res­po­nents pro­ces­sos d'infor­mació pública, lici­tació i adju­di­cació.

Les raons de Foment

Blanco no va expli­car obra per obra les cau­ses de la seva exclusió, i només va apun­tar els cri­te­ris gene­rals que s'havien seguit. “Hem pri­o­rit­zat les obres amb un molt avançat grau d'exe­cució”, és a dir, les car­re­te­res que s'havien de fina­lit­zar “el 2010 o prin­ci­pis del 2011”, va dir. Segons ell, “només” s'han res­cin­dit pri­o­ritària­ment les obres “amb modi­fi­cats ele­vats que posen en risc la via­bi­li­tat del con­tracte”. Aquesta és, segu­ra­ment, l'excusa que ha ser­vit per deses­ti­mar l'exe­cució del túnel de Lilla, on ja s'havia fet un modi­fi­cat per evi­tar l'impacte sobre el poble i el de les temu­des argi­les expan­si­ves, i que­dava pen­dent un segon canvi per adap­tar el pro­jecte a les exigències de la nor­ma­tiva euro­pea ADR de trans­port de mer­ca­de­ries peri­llo­ses, que fa poc s'havia reno­vat dei­xant des­fa­sat el dis­seny ini­cial del túnel.

25 mili­ons de sobre­cost

El minis­teri mai ha vol­gut fer públic el cost dels modi­fi­cats, però el cert és que va adju­di­car el tram per 80,4 mili­ons, i en canvi sumant les anu­a­li­tats que hi tenia pre­vist des­ti­nar, segons l'esti­mació d'inver­si­ons que va fer pública el març pas­sat fins al 2013 –per fer l'ajust Foment ha ana­lit­zat tota la pro­gra­mació fins al 2015–, la xifra pujava a 105,4 mili­ons, 25 més. El 2010, així, s'hi des­ti­na­ven 1,8 mili­ons d'euros que segur ja no es gas­ta­ran, igual que els 8,4 pre­vis­tos del2011, els 85 del 2012 i els 9,2 del 2013, que, tal com denun­ci­ava ahir el dipu­tat de CiU Jordi Jané, ja con­tra­de­ien, de fet, les matei­xes pre­vi­si­ons de Foment d'aca­bar l'obra l'abril del 2012.

Altres fonts con­sul­ta­des ahir apun­ta­ven raons més “estadísti­ques” per jus­ti­fi­car l'atu­rada, ja que aquesta és una de les obres amb un cost per quilòmetre més alt, i la mesura per­met que se n'eli­mi­nin poques en per­cen­tatge, però suposa, en canvi, un gran estalvi per a l'Estat.

Finançament pri­vat?

L'atu­rada deixa molts inter­ro­gants oberts, com ara en qui­nes con­di­ci­ons es dei­xa­ran les obres que estan a mig fer; si es tor­na­ran ter­renys als pro­pi­e­ta­ris –alguns dels quals encara no han cobrat l'expro­pi­ació–; o si es res­ti­tui­ran valors pai­satgístics afec­tats. Tam­poc cap font esta­tal ha acla­rit –ahir la Sub­de­le­gació no va saber donar cap expli­cació– si hi ha pos­si­bi­li­tats que l'obra es recon­du­eixi. A diferència d'altres, el minis­teri no ha inclòs el pro­jecte entre els sus­cep­ti­bles de ser rene­go­ciat per rebre finançament pri­vat, tot i que el dipu­tat soci­a­lista Fran­cesc Vallès va ins­tar l'empre­sa­riat tar­ra­goní “perquè s'hi cores­pon­sa­bi­litzi amb la cons­trucció de l'A-27”, i recor­dava la pos­si­bi­li­tat que es financi amb diners públics i pri­vats. “Estic con­vençut que els empre­sa­ris tar­ra­go­nins injec­ta­ran fons pri­vats per poder exe­cu­tar aquest dar­rer tram fins a Mont­blanc”, indi­cava Vallès, llançant-los un guant que, per cert, els al·ludits ja han avançat que no estan pas dis­po­sats a reco­llir.

LA DATA

18-07-08
Es va signar
el contracte amb Acciona per fer el tram entre Valls i Montblanc. El termini pactat era de 44 mesos i 20 dies, i s'acabava, per tant, el 7 d'abril del 2012. El tram entre Tarragona i el Morell havia d'estar en servei el 2010, i fins a Valls, el 2011.

LA FRASE

Aprofitarem la reprogramació per aplicar l'ordre d'eficiència en les obres en què això es pugui fer, plantejant modificats a la baixa i aplicant mètodes constructius alternatius més eficients
José Blanco
Ministre de foment

Les obres de l'autovia A-7, també en dubte

José Blanco ja ho va apuntar al març i ahir ho va refermar: “Ens replantejarem la construcció d'autovies en corredors on existeixin autopistes de peatge no saturades, arbitrant, segons els casos, mesures que afavoreixin l'accessibilitat i la cohesió territorial”. El ministre va evitar concretar més, com a mínim fins a una altra compareixença al setembre, fet que obre la porta a tot tipus d'especulacions pel que fa a l'altra gran obra viària programada en els pròxims anys a la demarcació: l'A-7 o autovia del mediterrani, paral·lela a l'autopista AP-7. El fet que els traçats pendents –tant el nord, entre Altafulla i Vilafranca, com el sud, entre el Perelló i la província de Castelló– estiguin encara en els estadis previs de planificació fa que per ara no perillin les partides que s'hi destinen, si bé la nova filosofia fa pensar que algun potser no s'acabi executant –el del sud hi tindria més números– i en tot cas, si es fa, segur que no serà fins al 2015. La notícia era molt ben rebuda per la trentena d'entitats i plataformes ecologistes que ahir, precisament, van signar un manifest contra la construcció de l'A-7, la qual consideren un “greu atemptat” al territori, en el marc d'un model “exagerat, irracional i sobrer” que “no existeix enlloc del món”. El manifest aposta, com a alternativa, per potenciar la xarxa ferroviària i implantar l'eurovinyeta, que aplicaria una taxa als camions de mercaderies que facin servir l'autopista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia