A Catalunya, l'activitat boletaire no està sotmesa a cap mena de regulació

A mun­ta­nya sem­pre s'ha dit que totes les mas­ses piquen. I això també es pot apli­car al món dels bolets. Per una banda hi ha la mas­si­fi­cació de gent als bos­cos i tot el que això oca­si­ona. Els pro­pi­e­ta­ris es quei­xen que són ells qui n'han de fer el man­te­ni­ment i la neteja. Per altra banda, la venda incon­tro­lada de bolets en plena tem­po­rada genera un volum de negoci, en alguns casos, que també es troba fora de con­trol.

Tot ple­gat apunta que tard o d'hora es pro­duirà una regu­lació en l'afició a collir bolets, tal com passa amb la cacera o la pesca. La solució pot tro­bar-se en el paga­ment d'una quota per acce­dir als bos­cos, o en l'obli­gació d'obte­nir un car­net que esta­bleixi els drets i els deu­res. És a dir, mesu­rar els qui­los d'exem­plars que es cullin, l'accés a zones deter­mi­na­des, etc.

Molts afi­ci­o­nats com­pe­tei­xen per reco­llir el màxim de qui­los pos­si­ble, mal­grat que no els con­su­mi­ran, i fins i tot, pot­ser els hau­ran de llençar.

També es pro­du­eix el fet que hi ha la gent per a qui la tem­po­rada de bolets els repre­senta un bene­fici econòmic addi­ci­o­nal a la seva pres­tació per jubi­lació o atur. Tal com van les coses, tot fa pen­sar que aquesta acti­vi­tat crei­xerà de manera impor­tant en aquesta pro­pera tem­po­rada.

Sobre aquest punt no hi ha cap regu­lació. Ningú con­trola el comerç –que mou dese­nes de milers d'euros–, de la venda a peu de car­re­tera o a res­tau­rants.