Una setmana tard

Els viat­gers que aga­fen a diari la línia 3 de roda­lies –la línia de Vic– van una set­mana tard. O, dit d'una altra manera, durant un mes sen­cer, el 25% dels trens pas­sen amb un retard de com a mínim un quart d'hora. L'afir­mació té una arrel científica, d'entre­te­nir-se durant un mes sen­cer a dema­nar, cada cop que hi ha un retard de 15 minuts o més, la devo­lució express (ins­tau­rada el 2007, arran de les obres del TAV que van afec­tar l'R2 sud), és a dir, el retorn d'un altre bit­llet de les matei­xes zones per al mateix tra­jecte. Aquesta com­pro­vació està feta durant el mes de novem­bre: anar i tor­nar cada dia labo­ra­ble, en tren, de la Gar­riga a Bar­ce­lona. I en unes fran­ges horàries que, tot i variar, no solen ser d'hora punta: habi­tu­al­ment, de 9 a 11 del matí per anar a Bar­ce­lona, i de 8 a 10 de la nit per tor­nar a la Gar­riga.

Sovint passa que el retard del dia ja ha tor­tu­rat prou l'usu­ari, que, a més, arriba tard a alguna banda, perquè s'entre­tin­gui a dema­nar el retorn del bit­llet. Però la per­se­ve­rança de recla­mar cada vegada fa pren­dre consciència de dues coses: de com de mala­ment fun­ci­ona l'R3, que arros­sega el dèficit endèmic d'infra­es­truc­tu­res de tenir una sola via des de Mont­cada-Bifur­cació cap al nord, i del cert estalvi econòmic que almenys es pot endur el viat­ger si cada cop reclama.

Durant aquest mes de novem­bre, qui signa la crònica va “engan­xar” nou des­plaçaments amb un retard de 15 minuts o més (en algun cas es va acos­tar a la mitja hora). Això equi­val, pràcti­ca­ment, als viat­ges d'una set­mana labo­ra­ble sen­cera. Traduït a l'estalvi econòmic que comentàvem, sig­ni­fica els 23 euros que val una T-10 sen­zi­lla de roda­lies de qua­tre zones (les que hi ha entre la Gar­riga i Bar­ce­lona), o els 28,7 que val una T-10 inte­grada. El sofert viat­ger ha de saber que, si el bit­llet amb què reclama és inte­grat, el que li tor­nen és també inte­grat. I una altra dada: un bit­llet sen­zill de la Gar­riga a Bar­ce­lona ja costa 3,15 euros. Tot això, és clar, a l'espera de com es con­creta la pujada tarifària anun­ci­ada per l'any que ve.

La majo­ria de vega­des aquests retards no es deuen a una ava­ria con­creta, sinó a l'ano­me­nada “gestió fer­roviària”, és a dir, a pro­ble­mes de cir­cu­lació deri­vats de la pre­ca­ri­e­tat de la infra­es­truc­tura. Segons fonts d'Adif, el fet que hi hagi una única via de Mont­cada en amunt pro­voca que quan algun tren no surt a l'hora els efec­tes nega­tius es mul­ti­pli­quin. I si, a més, hi ha una ava­ria, l'estona que cal per arre­glar-la es fa encara més gran. “Amb una sola via, si un tren va fora d'hora té més punts d'acu­mu­lar retards”, indi­quen. La situ­ació, a més, ara s'agu­ditza amb les res­tric­ci­ons tem­po­rals per obres entre Ripoll i Puig­cerdà, i a la Molina, que obli­ga­ran a limi­tar la velo­ci­tat en aquests trams... fins a la pri­ma­vera!

Aquesta set­mana de retard és una dada que fins i tot queda curta. Una altra situ­ació habi­tual a l'R3 són els petits retards natu­ra­lit­zats. Per exem­ple, el tren que passa a les 10.50 h per la Gar­riga quasi mai passa a aquesta hora: de 5 a 10 minuts de retard, pel cap baix, solen ser una cons­tant. El motiu? Aquesta mena de forat negre ano­me­nat “gestió fer­roviària”.