De frontera a frontissa
El Baix Besòs fa seves les paraules de l'alcaldessa de Barcelona i aposta per desenvolupar accions conjuntes al territori
Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona coincideixen en la importància del treball en l'eix social
Barcelona té en el riu Besòs un dels seus límits naturals. Els municipis de l'entorn fa temps que treballen per aconseguir que el riu passi de ser frontera a ser frontissa. És per això que els responsables polítics dels municipis del Baix Besòs fan seves les paraules de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la conferència que va fer dimecres al Col·legi de Periodistes.
Des de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona reconeixen que hi ha una feina feta prèvia a les declaracions de Colau, tot i que admeten que el repte és important i el qualifiquen d'“engrescador”. A Santa Coloma de Gramenet, l'alcaldessa, Núria Parlon, està d'acord en la necessitat de convertir el Besòs en un espai de centralitat metropolitana. “Cal reivindicar les potencialitats que no han estat prou valorades”, reconeix Parlon, que posa en el punt de mira les operacions destinades a la millora de la qualitat de vida. “Reprendre la idea de fer plans de barris com ara els que va encetar el primer tripartit de la Generalitat em sembla molt encertat”, explica l'alcaldessa colomenca, que reclama que els projectes vagin acompanyats d'un pla d'inversions que permeti la recerca de fons supramunicipals per poder-los engegar.
Parlon reivindica el paper del Consorci del Besòs, un ens participat pels municipis de la conca del riu, com a instrument que ja treballa en projectes que es desenvolupen en aquest àmbit i coincideix amb l'alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, en la necessitat de millorar les infraestructures viàries a través del soterrament d'eixos bàsics per millorar la connectivitat regional, un punt que també comparteix des de Badalona l'equip de govern de l'alcaldessa, Dolors Sabater. Callau destaca a més el potencial de l'eix del coneixement del Baix Besòs, que disposa del campus sanitari de Can Ruti, el de l'alimentació a Torribera i que en breu sumarà el campus del Besòs de la UPC, que està previst que entri en funcionament el curs vinent. L'alcalde de Sant Adrià posa com a exemple de cooperació el treball que comença ara amb Badalona en l'àmbit de les Tres Xemeneies. “Cal construir complicitats per convertir-ho en un projecte de dimensió internacional”, manté. En aquest sentit, Badalona ha sol·licitat l'ingrés al consorci del Besòs perquè, segons el regidor d'Urbanisme, Oriol Lladó, “pot ser una eina útil de coordinació. Lladó indica que tots tres municipis formen un contínuum urbà amb reptes de gestió de l'espai públic i tots comparteixen la necessitat de “posar l'accent social a l'hora de fer la planificació territorial”, en paraules del regidor badaloní.
LES FRASES
El consorci de la Mina tira endavant
Un dels reptes socials més importants del Baix Besòs és la transformació urbanística i la cohesió social del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. Durant quinze anys, el consorci de la Mina ha estat l'encarregat de tirar endavant el pla de transformació del barri. Les administracions que n'han format part, els ajuntaments de Sant Adrià i Barcelona, la Diputació i la Generalitat han abocat els recursos necessaris per garantir el seu funcionament. Ara que el 31 de desembre passat el consorci va finalitzar el seu termini d'actuació, l'alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, ha confirmat la seva continuïtat. “Tenim un compromís verbal de totes les administracions que en formen part que el consorci continuarà funcionant”, assegura Callau. De moment, durant els pròxims mesos es manté amb el pressupost prorrogat i les administracions que l'integren hauran de ratificar de manera individual la seva continuïtat. L'alcalde adrianenc explica que el document que fixa els eixos de futur del consorci està fet i aprovat, i que cal impulsar la redacció de projectes concrets a desenvolupar a partir d'ara, calcular el seu cost i fixar quina serà l'aportació econòmica de cadascun dels seus integrants. El consorci haurà d'afrontar en breu quin ha de ser el futur de l'edifici Venus i dels seus veïns, entre altres reptes pendents.
