La unitat de la llengua catalana és una realitat indiscutible des del punt de vista acadèmic i un fet palpable sobre el terreny. Més enllà del Principat de Catalunya, el català és llengua viva en la resta de territoris que conformen l’àmbit lingüístic, tot i que amb notables diferències quant al grau de reconeixement oficial i d’ús social.

El català viu, al llarg del territori que conforma el seu àmbit lingüístic, diferents realitats que passen des de l’oblit i el rebuig fins a decidides polítiques en favor de la seva normalització.

Per conèixer quina és la situació del català en tots aquests territoris, l’AVUI ofereix una sèrie de reportatges –disponibles també en vídeo a www.avui.cat–, que cada dilluns permetran conèixer la realitat i la singularitat de diferents indrets dels Països Catalans, que constaten que més enllà del seu incert futur polític, hi ha una realitat lingüística i cultural vigent i inqüestionable que relaciona tots aquests territoris, dividits en quatre Estats, a partir de la seva llengua comuna, el català.

El Matarranya
A la comarca del Matarranya, a la Franja de Ponent, es viu una situació en la qual es combina un amplíssim ús social amb un mínim suport institucional, alhora que es manté una estèril polèmica sobre la denominació de la llengua. El català d’Aragó viu pendent de l’aprovació d’una llei de llengües que s’ha ajornat durant anys i que finalment es podria aprovar sense reconèixer l’oficialitat del català a les zones on es parla.

El Carxe
La serra del Carxe és, amb tota probabilitat, l’indret més desconegut de l’àmbit lingüístic del català. Es tracta d’un enclavament en terres murcianes on mig miler de persones mantenen viva la llengua, tot i que només en el pla privat i de relacions entre veïns.

L’illa de Tabarca
L’illa de Tabarca o illa Plana, al País Valencià, és un altre d’aquells indrets poc coneguts on el català, aquí anomenat valencià, manté la seva vitalitat. Es tracta d’una illa situada davant la localitat de Santa Pola però pertanyent al municipi d’Alacant, habitada permanentment per una vintena de persones, on la llengua entre veïns és, gairebé en exclusiva, el català.

Formentera
Amb una situació lingüística molt propera a la que es viu al Principat de Catalunya, la més petita de les illes Balears viu immersa en un procés de normalització que compta amb el suport institucional i també amb el d’una activa societat civil que treballa per protegir la cultura i evitar que el binomi immigració i turisme pugui malmetre la llengua.

L’Alguer
La ciutat de l’Alguer és, des de tots els punts de vista, un món a part. No només pel fet geogràfic i polític, sinó també per la capacitat que ha demostrat aquesta ciutat de Sardenya d’aprofitar la seva especificitat lingüística per constituir a partir d’ella una identitat amb sobrada capacitat de supervivència. L’eclosió del turisme català és també un altre dels aspectes destacables del present i el futur d’aquest enclavament català a la República italiana.

Perpinyà
La capital de la Catalunya Nord és la creu de la situació lingüística. Els nivells d’ús de la llengua són els més baixos del domini lingüístic i la protecció oficial hi és pràcticament inexistent. Però tot i així, encara hi ha portes obertes a l’optimisme. El català és una llengua que tímidament comença a aparèixer en rètols, fins i tot comercials, i l’omnipresent escola pública francesa comença a estendre programes d’educació bilingüe. Un cas a part és el món del rugbi, autèntic element aglutinador d’una identitat en què la llengua, malauradament, no és el principal tret definitori.

Andorra
L’únic Estat independent on el català és llengua oficial en exclusiva i rep tot el suport institucional imaginable no és aliè als problemes que la llengua té en altres territoris. El veïnatge amb França i Espanya, els sectors comercial i turístic, les fortes onades migratòries i el petit pes del país a l’escenari mundial fan que a Andorra la llengua catalana encara no hagi arribat a la total normalització.