Conseqüències per les “llicències d’edat”

La set­mana pas­sada va estar mar­cada per l’ano­me­nada “llicència d’edat” del Par­la­ment, estesa a altres ins­ti­tu­ci­ons. El tema s’allar­garà aquesta set­mana, la vinent i fins que quedi superat per algun altre escàndol. Molts polítics asse­gu­ren que van assa­ben­tar-se de l’escàndol per la premsa. Igno­ra­ven que deter­mi­nats fun­ci­o­na­ris eren reti­rats abans d’hora, a 60 anys, en 15 anys a la cam­bra cata­lana, i cobrant el sou ínte­gre i amb el tracte de per­so­nal en actiu. Un escàndol en què ningú tor­narà els diners cobrats ni la feina que es van estal­viar. Només cal espe­rar que la mesa del Par­la­ment demani perdó, a banda d’alguns per­dons per­so­nals que ja s’han dema­nat. S’hau­ria de fer en for­mat ins­ti­tu­ci­o­nal i amb el for­mat de tor­nar-ho a fer. Per sort en aquest país les jubi­la­ci­ons i les seves prèvies tenen molt recor­re­gut. Con­ve­nis col·lec­tius ava­lats sin­di­cal­ment i pre­ju­bi­la­ci­ons com s’estan fent en altres empre­ses públi­ques amb llum i taquígrafs. L’escàndol ha pro­vo­cat que el Par­la­ment vagi per­dent bous i esque­lles i que doni argu­ments amb difícil jus­ti­fi­cació dels altres par­tits a l’extrema dreta. Així es veurà en la sessió de con­trol de demà, quan els grups par­la­men­ta­ris es llan­cin els plats pel cap o bé mirin cap a un altre cos­tat. Ara mateix el des­pres­tigi és total. Tots els pre­si­dents del Par­la­ment de Cata­lu­nya i la majo­ria de mem­bres de les meses des de l’any 2008 ho sabien i calla­ven en pro d’una ano­me­nada pau social labo­ral. Ningú veia que s’hagués de fer soroll en aquest afer. La situ­ació política sovint feble de Cata­lu­nya envers Espa­nya no dona per a aquest tipus d’escàndols. Fora de Cata­lu­nya són uti­lit­zats de manera exa­ge­rada. Es medi­a­titza com si en el Madrid polític i l’Espa­nya política i autonòmica no passés mai res. En pas­sen, d’aques­tes i de l’alçada d’un cam­pa­nar.