El canvi climàtic a Catalunya

El Tribunal Constitucional encara no ha avalat la llei d’amnistia però ja se n’han filtrat les propostes en aquest sentit que la magistrada ponent fa a la resta de membres, i amb això ja n’hi ha hagut prou perquè l’espanyolisme progressista torni a donar ales als discursos perdonavides que asseguren que aquesta llei ha permès retornar “el clima de convivència” a Catalunya. Estaria bé que, entremig de les ocurrències dialèctiques, els promotors d’aquest relat fossin capaços de concretar de quina convivència parlen i de quan i de com se n’ha trencat el bon clima. De quan el PP recollia signatures contra l’Estatut alimentant la catalanofòbia arreu d’Espanya? De quan el govern socialista de Rodríguez Zapatero va passar el ribot sobre l’esborrany aprovat pel Parlament de Catalunya? De quan l’executiu de Mariano Rajoy va rebutjar la proposta d’Artur Mas per tramitar un concert econòmic? De quan el PP, Ciudadanos, Vox i les respectives corts de marrans s’han dedicat a dinamitar l’aplicació de les lleis catalanes de normalització lingüística? De quan, des dels òrgans de poder de l’espanyolisme, es corrompien la premsa, les forces de seguretat i la judicatura per crear falses acusacions contra personalitats destacades de la política i la societat civil catalana? De quan s’enviava la policia a atonyinar massivament els pacífics votants d’un referèndum? De quan es condemnaven i s’empresonaven els capdavanters independentistes i els ciutadans que es manifestaven per reclamar-ne l’alliberament? De quan es destituïa el govern legítim de la Generalitat i s’ocupaven les institucions catalanes aplicant l’article 155 de la Constitució Espanyola? Mireu si en podrien trobar, d’exemples i maneres de fracturar “el clima de convivència” a Catalunya en els darrers vint anys –sense gratar gaire ni anar més enrere– que si se’ls haguessin estalviat, també es podrien haver estalviat tanta bilis i fins i tot l’amnistia.