Xai, be, avoia o llanut

Veurem com se’n surt, aquest vespre, l’Ajuntament de Palafrugell del sidral i si aconsegueix que la cantada de Calella no acabi amb un espontani El meu avi del públic assistent a les havaneres. Serà una aproximació prou real de fins a quin punt els quasi 50 anys de règim del 78 ens han convertit en un ramat de xais, bens, avoies (com deia l’àvia Neus) o llanuts (com deia el meu pare). El que més pena fa de la decisió és haver sentit l’alcaldessa parlar de renovació musical. Ni renovació ni revelació de l’arcàngel Gabriel! L’han retirat per fals moralisme institucional. I res més. Fem el préssec i expliquem que les figues són seques. De fet, la reacció de l’alcaldessa no és la primera d’aquest patró en el cas del documental de TV3. S’assembla a l’Ajuntament de Quart, que canviarà (o ha canviat) el nom a una plaça. Com és que un documental es converteix en paraula sagrada? I provar de vestir-ho! Canviar El meu avi per tres havaneres amb l’excusa que són d’autors molt vinculats al territori. Que fora de test! No és només perquè sigui un procés obert als tribunals, ni per la presumpció d’innocència, ni perquè un documental és un documental i no les taules de la llei del Moisès de la modernitat. És perquè no sé on arribarem si barregem l’art amb la vida de l’artista i la qualitat de l’obra es veu esquitxada (en bé o en mal) per l’alçada moral de l’autor. El 90% dels grans artistes del futbol haurien de jugar a pínsols, per posar un cas.