Articles

l'ambició nacional ha passat per davant

de la representació política

Fan com qui no ens sent


“Tenim l'evidència d'un país que no es resigna a la situació actual, i una oferta política molt per sota d'aquesta ambició”

“Aigo, vos dema­nam, aigo, i vos, senyor, mos dau vent”, canta Maria del Mar Bonet en una de les seves bellíssi­mes i impres­si­o­nants cançons. I jo no sabria expres­sar millor la situ­ació que es crearà al nos­tre país arran de les elec­ci­ons del dia 28 de novem­bre. És a dir, ens tro­ba­rem, per una banda, amb una ciu­ta­da­nia que majo­ritària­ment ha pres consciència que l'auto­no­misme és una via morta que no du enlloc, i de l'altra, unes ofer­tes elec­to­rals que fan curt d'horitzó –encara tos­su­des a nego­ciar amb Espa­nya– o que fan curt d'orga­nit­zació, per impro­vi­sació o joven­tut. De manera que men­tre el país està asse­de­gat de nous i ambi­ci­o­sos horit­zons, el nos­tre sis­tema polític ens ofe­reix vent, amb pro­pos­tes con­dem­na­des de bell antuvi al fracàs.

La situ­ació té una expli­cació fàcil: la potència i la pre­ci­pi­tació dels fets ha atra­pat l'estratègia sem­pre poruga de la política. La truita s'ha girat des d'aquell diven­dres 30 de setem­bre de 2005, en què, com tota la resta de par­tits, CDC cele­brava en una nota de premsa que s'hagués apro­vat “un Esta­tut ambiciós i a l'altura dels anhels de Cata­lu­nya”, fins a l'evidència, just cinc anys després, de la impotència d'un nou Esta­tut que després de la ribo­tada a les Corts, ha estat final­ment sotmès a una cons­ti­tu­ci­o­nal cas­tració química i quirúrgica. Fins al 2003, la repre­sen­tació política al Par­la­ment mos­trava una cara més naci­o­na­lista del que era el país en rea­li­tat. L'aspi­ració naci­o­nal que­dava sobre­re­pre­sen­tada política­ment, també per les vir­tuts repre­sen­ta­ti­ves del pre­si­dent Pujol. I aquest dese­qui­li­bri, per dir-ho així, el 2003 es va man­te­nir, si no exa­ge­rar, amb la con­tun­dent victòria d'ERC i sense que CiU hi prengués mal. No és estrany que tot el procés de reforma de l'Esta­tut estigués sota la sos­pita, remar­cada insis­tent­ment pel PP i la resta de detrac­tors, que la gent no l'havia pas dema­nada ni la sen­tia com a necessària.

Però la truita, com deia, s'ha girat ràpida­ment. Ara, i després de l'experiència de les con­sul­tes per a la inde­pendència, amb un èxit incom­pa­ra­ble amb cap altra mobi­lit­zació que s'hagi cone­gut mai al nos­tre país, és l'ambició naci­o­nal la que ha pas­sat davant de la repre­sen­tació política. Les enques­tes gens sos­pi­to­ses de con­des­cendències ni com­pli­ci­tats d'El Periódico o La Van­guar­dia ho dei­xen ben clar. La dar­rera d'aquesta set­mana mateix, el Racòmetre de RAC 1, insis­teix en les matei­xes pro­por­ci­ons: el 48,8% dels enques­tats vota­rien sí en un referèndum sobre la inde­pendència, men­tre que un 9,7% estan inde­ci­sos i un 41,4% dirien no.

Ara bé: aquesta pre­do­mi­nança de l'ambició d'eman­ci­pació naci­o­nal que detec­ten les enques­tes des fa força mesos, fins i tot abans de la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal –i, per tant, que no sem­bla pas reac­tiva–, quan es tra­du­eix en expec­ta­tiva –encara lluny del dia de les elec­ci­ons, també s'ha de dir–, resulta que el vot a pro­pos­tes explícita­ment inde­pen­den­tis­tes cau a poc més del 10 per cent. ¿On podrien anar a parar la resta de par­ti­da­ris de la inde­pendència? Una mica entre tots els par­tits no inde­pen­den­tis­tes, a CiU espe­ci­al­ment, però també molt a ICV, força al PSC, fins i tot al PP –un 10 per cent d'antics votants la volen–, molt al vot en blanc i força a l'abs­tenció. Doncs bé: és aquest con­trast el que fa visi­ble el nou dese­qui­li­bri, ara en sen­tit con­trari al dels pri­mers vint-i-cinc anys de Gene­ra­li­tat res­tau­rada. Hi ha més ambició naci­o­nal que no pas oferta política sòlida i fia­ble que sigui capaç de reco­llir explícita­ment l'aspi­ració naci­o­nal dels cata­lans.

Es poden fer mol­tes espe­cu­la­ci­ons sobre els perquès. Posem, en pri­mer lloc, que el desig explícit d'inde­pendència encara no hagi qua­llat clara­ment en un com­promís inde­pen­den­tista. És a dir, hom pot pen­sar que seria favo­ra­ble a una inde­pendència a cost zero i alts bene­fi­cis, però que de moment no està dis­po­sat a assu­mir uns ris­cos que troba exces­sius. També hi pot haver qui aposti clara­ment per la inde­pendència, però que cre­gui que davant la crisi i la sen­sació de des­go­vern, ara per ara, és millor resig­nar-se a votar una força que, sense des­viar-se del camí, sigui més mode­rada i, sobre­tot, esti­gui ben pre­pa­rada per gover­nar, com ara CiU. És més difícil saber com es fa com­pa­ti­ble voler la inde­pendència i votar PSC o PP, i aquí encara hi podria haver sor­pre­ses. Final­ment, hi pot haver molts dels qui volen la inde­pendència que no tro­bin prou sòlides les ofer­tes explícites que se'ls fan, sigui ERC o siguin les noves pro­pos­tes de Rea­gru­pa­ment o la impro­vi­sada Soli­da­ri­tat.

Sigui com sigui, tenim l'evidència d'un país que no es resigna a la situ­ació actual, i una oferta política molt per sota d'aquesta ambició. Les rònegues apel·laci­ons a no frag­men­tar el país del PSC, l'impos­si­ble con­cert econòmic de CiU, la joc­flo­ra­lesca pro­posta d'ICV d'acon­se­guir Estat propi dins d'una Espa­nya con­fe­de­ral i plu­ri­na­ci­o­nal –seria més fàcil voler ser mem­bre de la Con­fe­de­ració Helvètica–, i fins i tot la per a mi errònia estratègia d'ERC de començar la casa per la teu­lada amb un referèndum, no estan a l'alçada d'allò a què aspi­ren la majo­ria de cata­lans. I, pro­ba­ble­ment, les noves for­ma­ci­ons tam­poc no són per­ce­bu­des –amb raó o sense– a l'alçada del rigor que exi­geix l'horitzó de la inde­pendència.

“Aigo, vos dema­nam, aigo, i vós, senyor, mos dau vent i mos girau ses espat­les i feis com qui no mos sent”. Aquesta és la rea­li­tat: els par­tits fan com qui no ens sent. De moment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.