Opinió

Tribuna

Les que netegen

“Després de treballar deu hores, de netejar deu habitacions, va cobrar 20 euros

Va tro­bar feina i estava con­tenta. Amb con­tracte i tot. Es va aixe­car a les set del matí, va aga­far el bus i va començar la jor­nada labo­ral en un hotel que en les pàgines d'Inter­net on els cli­ents ano­ten comen­ta­ris es defi­neix com a agra­da­ble i molt net. Un hotel d'una cadena cata­lana situat a deu minuts del cen­tre de Girona i de l'aero­port, que es nodreix dels esforços de pro­moció pública, cons­trucció d'infra­es­truc­tu­res i orga­nit­zació d'esde­ve­ni­ments nos­trats però que ha tras­lla­dat la seu a Madrid per allò del patri­o­tisme fis­cal i que desen­vo­lupa un con­cepte ano­me­nat Qua­lity low cost hotels. Men­ta­li­tat empre­ne­dora, espe­rit inno­va­dor i for­mació en una escola de nego­cis de les que afuen els ins­tints depre­da­dors. Pocs emple­ats, reducció de des­pe­ses i exter­na­lit­zació dels ser­veis de man­te­ni­ment i neteja. Un model d'èxit que els ha permès aug­men­tar la fac­tu­ració un 45 % durant el 2015 i pre­veure que en tres anys dupli­ca­ran els vuit hotels que ara tenen escam­pats per la península. Un pro­jecte jove, inno­va­dor, amb un fort com­promís social, per defi­nir-ho uti­lit­zant les seves pròpies parau­les, i un cínic model d'explo­tació sal­vatge, si he d'uti­lit­zar les meves amb con­tenció. Després de tre­ba­llar deu hores, de nete­jar a corre-cuita deu habi­ta­ci­ons, va cobrar 20 euros. Facin números. L'empresa de nete­ges que la va con­trac­tar té la seu a Bada­joz i també creix i ha obtin­gut reco­nei­xe­ments a l'empre­ne­do­ria i al com­promís social. Aquí, ningú aguanta més de tres mesos, li van dir les com­pa­nyes, però sem­pre tro­ben des­es­pe­ra­des que subs­ti­tu­ei­xen les des­es­pe­ra­des que ja no poden més. És il·legal, és clar, però una pràctica molt estesa gràcies a les refor­mes labo­rals, a les debi­li­tats sin­di­cals, al model econòmic que ara pre­do­mina i a la inhi­bició de la ins­pecció de tre­ball. Ella no m'ho expli­cava amb fúria sinó amb resig­nació perquè ja coneix aquest món i sap el pa que s'hi dóna. Com ho han acon­se­guit? Com ho fan perquè no ens alcem tots ple­gats d'indig­nació? Com és que la premsa amb prin­ci­pis no ini­cia cam­pa­nyes de pressió i l'admi­nis­tració no exi­geix l'acom­pli­ment de la llei i els cli­ents no impul­sen boi­cots i el pla­neta no deixa de girar fins que el con­se­ller dele­gat de la cadena i la família empre­ne­dora de Bada­joz cai­guin en desgràcia empre­sa­rial? Les Kellys (les que nete­gen en cas­tellà) en saben mol­tes, d'aques­tes històries i d'aquesta vul­ne­ra­bi­li­tat, i per això s'han orga­nit­zat mínima­ment en un grup de Face­book i s'han ano­tat petits èxits. En aquest àmbit però, com en tants altres, les exter­nes com la meva amiga ocu­pen els últims gra­ons d'aquest des­cens a l'infern en què s'ha con­ver­tit el mer­cat labo­ral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia