Metges, mestres i vagues

M’agra­da­ria veure pel forat del pany què es diuen els con­se­llers d’Edu­cació i de Salut a les reu­ni­ons de govern. Si Gonzàlez-Cam­bray agafa per l’espat­lla Bal­cells amb el pes d’un any nego­ci­ant amb els potents sin­di­cats de docents i li deixa anar un con­des­cen­dent “ben­vin­gut al club” dels con­se­llers als quals els han fet una vaga. I si Bal­cells s’hi gira amb un “tu rai, que ja tens la feina feta”.

És ara, sí, el 2023, quan els met­ges anun­cien vaga i la res­posta del govern fins ara sem­bla res­pon­dre al plan­te­ja­ment de des­gast que ha apli­cat Cam­bray amb els docents, un col·lec­tiu de vaga fàcil, per dir-ho d’alguna manera. Els met­ges sem­bla que tin­guin al·lèrgia a la vaga. Van con­vo­car-la fa dos mesos renun­ci­ant al valuós fac­tor sor­presa per donar temps a arri­bar a acords. Una vaga pen­sada per no haver-la de fer. A tocar dels dies 25 i 26, el més calent és a l’aigüera i el que s’ha sen­tit de boca del con­se­ller és un com­promís de posar-hi tota la volun­tat, un recor­da­tori que els recur­sos són els que són i un des­a­for­tu­nat qua­li­fi­ca­tiu d’“excel·lent” apli­cat a un sis­tema de salut cap­da­van­ter en alguns aspec­tes, però amb llis­tes eter­nes i espe­res insu­por­ta­bles a urgències dels hos­pi­tals.

I com que els recur­sos són els que són –eufe­misme d’infra­fi­nançament– i els tenim posats en els sec­tors amb col·lec­tius que s’han plan­tat, les reta­lla­des en salut del tri­nomi Mas-Mas Colell-Boi Ruiz no es poden rever­tir ràpid sense cau­sar revol­tes en altres depar­ta­ments. La manta és curta i no ho tapa tot. O qui no plora, no mama. Una dècada sense con­flic­ti­vi­tat en nom de la vocació i del ser­vei a l’usu­ari (que és un malalt) han dei­xat tan coix el sis­tema que posar-lo al dia exi­geix un dine­ral. A la vaga de docents li toca fer figa–es per­cep des­pro­por­ci­o­nada– i a la de met­ges li toca­ria poder des­con­vo­car-se en vir­tut d’un pacte just i un calen­dari rao­na­ble per actu­a­lit­zar recur­sos i sala­ris. Però això és ser molt opti­mista.