Opinió

Xuixos de Farners

El xuixo, quan està ben fet, és una pregària ben dita que et demanarà una acció de gràcies

El xuixo ena­mora ja abans d’entrar a la botiga. Digues “xui-xo”, lec­tor. No sents com aques­tes dues fri­ca­ti­ves paral·leles et sonen a dins del pala­dar com les llen­ques del tri­neu quan baixa per la falda nevada? Ens per­me­tem afri­car el so ini­cial de la Xina (“txina”, ecs...!) però oi que no goses fer-ho amb el xuixo? Perquè ja t’ha ena­mo­rat, vet-ho aquí! Va, entra a la pas­tis­se­ria Trias de Santa Coloma i com­pra’n un. O dos. O tres. Ah, quan el tas­tis! Pri­mer notaràs als lla­vis el ròssec ama­ble del sucre i a les dents, el crui­xir de la pasta fullada. En faràs la pri­mera bocada i la crema se t’escam­parà pel dedins de les gal­tes, de la llen­gua i del pala­dar, com el reu que era inno­cent i per això han dei­xat que s’escapi de la cel·la. Cap regust de fri­tanga. Ni ranera a la gola. Tam­poc gens de pesan­tor a l’estómac. El xuixo, quan està ben fet, és una pregària ben dita que et dema­narà una acció de gràcies. Pel plaer d’acos­tar-te a la glòria. Insis­teixo: quan està ben fet, amb oli verge extra, pasta fullada no indus­trial, sucre selec­ci­o­nat, pols de lli­mona, essència de canye­lla, el punt just de man­tega... i el talent ini­gua­la­ble d’en Quim, fill d’un altre Quim ja reti­rat i que és lle­genda far­ne­senca. Te l’empor­taràs embo­li­cat amo­ro­sa­ment damunt d’una safata que és patena laica, i sor­tiràs de l’ora­tori ja dis­po­sat a fer la segona comunió! Els Trias han gua­nyat el cer­ta­men El millor xuixo del món i ara és tanta la parròquia de feli­gre­sos, que han pas­sat de fer-ne uns quants per als habi­tu­als a pro­duir-ne mil cinc-cents cada set­mana. Ells s’ho han bus­cat, per ser tan prim­mi­rats, però també és culpa d’en Vador Gar­cia-Arbós, el bisal­du­nenc de les mil ciències i les mil sapiències. L’any 2018 es va empes­car la com­me­mo­ració del cen­te­nari de la invenció del xuixo. Home d’infi­nita curi­o­si­tat, rete­nia a la memòria tot el que li havia expli­cat el pas­tis­ser Xavier Puig, net de l’inven­tor. Entre les feli­ces ini­ci­a­ti­ves, ha pro­mo­gut un con­curs, amb unes bases estric­tes i un jurat inte­grat per pro­fes­si­o­nals i gastrònoms pres­ti­gi­o­sos. Els resul­tats els tens a la vista, o més ben dit: al gust. El xuixo. Ena­mora-te’n del nom, ena­mora-te’n del sabor, ena­mora’t dels llam­bres d’en Gar­cia-Arbós i d’una feina tan ben feta (u de maig, festa del tre­ball!) en un poble que per alguna cosa és diu Santa Coloma de fari­ners. Mira­bile dictu!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia