Liderar la innovació

Catalunya és un actor destacat en recerca i innovació en l’àrea biosanitària europea. Una influent publicació destinada als inversors deia que les millors ciutats europees per invertir en ciències de la vida són Eindhoven, Estocolm, Amsterdam, Londres, París, Dublín, Düsseldorf, Múnic, Berlín i Barcelona. El sector biomèdic català aporta gairebé el 8% del PIB. Sense considerar les universitats, entre els centres de recerca i innovació europeus, els centres catalans ocupen posicions destacades en innovació i relativament bones en recerca. A partir de les universitats, els hospitals i els centres de recerca, s’han creat una sèrie d’empreses emergents que s’han fet un lloc en el mercat mundial. El 16% del total de noves d’empreses emergents són d’aquest àmbit.

Una bona notícia és que el Biopol-Granvia de l’Hospitalet de Llobregat serà finalment una realitat. Es tracta de la creació d’un clúster d’activitat vinculada a la recerca biomèdica i d’un nucli d’activitat econòmica d’alt valor afegit, que, a més, comportarà una gran millora urbanística a la regió metropolitana. Fa poc més d’un any es va aprovar el pla de desenvolupament urbanístic i en fa mig que van començar les obres. Una història d’èxit retardat.

El 2006 havia nascut Biocat, una fundació amb l’objectiu de promoure la biotecnologia i biomedicina catalanes per situar Catalunya com a referent internacional d’aquest sector. També el 2006 la Universitat de Barcelona, la Generalitat, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i la BioRegió de Catalunya havien signat un conveni per a la creació del BioPoL’H. Comportava també la creació del Parc Científic de la Salut de l’Hospitalet i d’un parc empresarial associat. El juliol del 2008 el govern va aprovar la constitució del consorci Biopol.

La crisi econòmica del 2008 va provocar retallades. El sector de la salut i de la recerca van viure fortes tensions i ofec, però no va ser fins al juliol del 2012 que es va decidir dissoldre el consorci Biopol i traspassar-ne la gestió a l’Idibell (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge). Per sort, el 2010 el Ministeri d’Educació havia aprovat el campus d’excel·lència internacional denominat Health University of Barcelona Campus, que coincidia bastant amb el que era Biopol, si bé hi incorporava l’hospital Clínic i Sant Joan de Déu. Gràcies a la constitució d’aquest campus d’excel·lència es va poder mantenir una certa continuïtat. La política hi jugava en contra, però la recerca avançava. Malauradament, una pota fonamental, la connexió amb el món empresarial, s’havia trencat sense el parc empresarial.

Avui les coses són substancialment diferents. A més, amb el trasllat a la part alta de la Diagonal de l’hospital Clínic per constituir el Campus Clínic, que estarà connectat amb el Campus Sant Joan de Déu, el Parc Científic de Barcelona de la UB i la Zona Universitària, hi haurà dos clústers no gaire allunyats i amb connexió fàcil. La probabilitat de sinergies és molt gran. També, no gaire lluny de Biopol es troba DFactory Barcelona, a la Zona Franca, que sense ser part òbvia d’un clúster de biomedicina, permet el llançament d’empreses emergents d’aquest àmbit. El conjunt encara trigarà a estar completament desenvolupat, però aquests projectes han de seguir sense aturar-se. És d’esperar que no es cometin errors com el del 2012.

He citat aquest pol biomèdic per la dimensió i les vicissituds viscudes, però la biomedicina catalana és molt més. A més dels citats, no oblidem el laboratori d’anàlisis de l’hospital de la Vall d’Hebron, el més gran del sud d’Europa, ni el lideratge científic d’aquest centre. La llista d’excel·lents centres biomèdics a Catalunya és llarga.

Hauríem d’aconseguir també ser atractius en altres sectors, per exemple, per als inversors en l’agroalimentari. Representa el 19,7% del PIB industrial i és el sector líder de la indústria catalana per facturació, amb 48.230 milions d’euros i amb 175.600 treballadors. El sector disposa d’un potent clúster, centres tecnològics, com Eurecat, l’IRTA i les universitats de tot el territori, però només genera el 4,7% de les empreses emergents. Tenim petits clústers, projectes diversos i bons, però ens manca coordinació i lideratge, també polític. Caldria aprendre de la Universitat de Wageningen, neerlandesa, la primera del món en ciència i tecnologia alimentàries, centre del FoodValley, referent europeu i actor principal del Food Innovation Hub Europeu.