Tal dia com avui del 1981
JOSEP MARIA ESPINÀS
La veritat i els núvols
L’operació començà a l’estranger, però ja n’hi ha petites mostres a Catalunya: l’intent d’una agricultura “natural”. És grotesc, és clar, haver de dir “agricultura natural”, però ens entenem: una agricultura sense adobs químics, capaç de produir vegetals sans. Alguns experimentadors asseguren que no tan sols la diferència de qualitat és notable, sinó que el rendiment en quantitat és perfectament vàlid.
És perceptible una necessitat popular de “veritat”, com ho demostra la recerca d’aquella determinada botifarra d’aquell poble, o de qualsevol aliment que “és de debò” –diem–, però la supervivència d’aquest instint es fa molt difícil en una societat que ha comercialitzat la “mentida”. Urbanitzacions que no estan “urbanitzades”, sinó que són simples terrenys, sovint il·legalment venuts; licor de menta fet sense menta, i anís fabricat sense anís; vi de la casa que ni és vi ni és de la casa; sessions de relaxació que no són precisament de relaxació, sinó d’una altra cosa… La llista seria inacabable, i qualsevol lector podria fer-la.
La nostra generació assisteix –amb resignació o amb ira, a estones, però sempre amb impotència (i això és greu)– al menyspreu públic per la veritat.
Fa anys em va fer molta impressió el cas del coronel Selich, bolivià. El ministre de l’Interior d’aquell país afirmà que el coronel havia mort quan, un cop detingut, intentava de fugir i va caure escales avall. Al cap d’uns quants dies va haver de reconèixer que Selich fou assassinat per tres policies durant un interrogatori, en el transcurs del qual el van torturar. L’agència Efe explicà que “l’opinió pública ha mostrat la seva sorpresa per aquesta sinceritat inhabitual del govern”. Fixeu-vos-hi: a la gent, no li ha causat sorpresa que es torturi un enemic polític, si convé fins a la mort; l’ha sorpresa que el govern digui la veritat. I certament l’estranyesa és explicable: no n’hi ha gaires precedents.
La democràcia és una forma d’aproximació a la veritat, mentre que la dictadura és l’entronització de la falsificació. No ens deixem enlluernar massa per les etiquetes polítiques –monarquia, república, socialisme, liberalisme, centralisme, autonomia, etc.– i anem a veure si hi trobem, en una organització política determinada, un esforç suficient i convençut de recerca de la veritat.
Això és el que el poble pot valorar com a fet positiu, perquè la mentida i l’encobriment de la veritat és la més greu i la més difosa de totes les contaminacions. És una malaltia davant la qual la gent reclama un tractament eficaç, en defensa de la salut física i la salut moral. Al pa, pa, i a la tortura, tortura. En el poder oficial hi ha massa especialistes en la fabricació de núvols, que sempre acaben provocant pedregades i tempestats.