Noves narratives per acostar la fe als joves

Les identitats religioses ja no poden ser considerades “identitats heretades, estàtiques i immutables”. Les persones constitueixen la seva pròpia identitat social i despertar espiritual a partir dels diversos recursos simbòlics que troben a la seva disposició i, a través dels quals, poden tenir accés en funció de les diferents experiències en les quals estan implicades. El caràcter dinàmic de les identitats ha de ser el punt clau per entendre que una identitat religiosa que es percep com a immòbil, rígida i homogeneïtzadora no serà atractiva ni significativa per a la majoria de joves d’avui dia. En canvi, una experiència espiritual o religiosa oberta, dinàmica i relacional serà molt més fàcil de connectar amb les seves realitats.

Ens cal una nova antropologia i ontologia teològica que connecti amb els joves d’avui. Aquesta hauria de superar els binarismes i els antics paradigmes mentals si volem que sigui entesa, experimentada i significativa pel món d’avui. Així mateix, les accions en clau pastoral necessiten ser revisades, així com les seves “metodologies d’evangelització” que tan properes estan encara, en molts casos, a les “tècniques de poder i control social” que acaben moralitzant i regulant les accions socials i decisions individuals de tantes persones creients.

És important formar-nos en un enfocament crític pel que fa a la interpretació dels textos, buscant noves perspectives que respectin la diversitat i que revisin una “teologia dominant” que ha anat acompanyada del capitalisme i el colonialisme durant molts anys. S’ha de reconèixer que l’hermenèutica bíblica s’ha realitzat tradicionalment des d’una perspectiva euro-occidental, desconsiderant per complet altres realitats, mons i subjectivitats.

Tenim la sort que molts joves, sobretot monitors i monitores que trobem en la realitat dels centres i clubs d’esplai del MCECC (Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans) de la Fundació Pere Tarrés, han incorporat aquesta mirada crítica sobre la realitat, i ens cal un acompanyament en la fe que respongui a aquestes inquietuds. Desafiar el paradigma antic i hegemònic implica reimaginar la interpretació que fem tant dels textos de diferents tradicions religioses, començant per la nostra, com d’aquelles espiritualitats que només busquen el benestar personal i individual.

Una pastoral que vol fer viure la “Bona Notícia” entén que Jesús, en la seva praxi, trenca amb les dinàmiques de les relacions de poder, proposant un estil de vida des de la perspectiva marginal i oprimida. Les teologies anomenades de l’alliberació, descolonials i feministes ens han recordat aquesta mirada tan important i tan oblidada al llarg de la història. Jesús és vist per la societat de la seva època com un “boig”, “estrany” o “malalt” que va en contra dels valors establerts. L’Evangeli, llegit en aquesta clau, pot ser una font d’inspiració i sentit per a tots aquells joves que se senten desencantats, indignats, per als qui senten que no encaixen, que busquen espais des d’on treballar per una transformació social, que s’impliquen en l’activisme i denuncien aquelles estructures de poder que han quedat obsoletes. Poden trobar en la mirada subversiva de Jesús algú que mostra un camí espiritual i de compromís social.

Ens cal continuar presentant una forma de viure la fe i l’espiritualitat que neixi des dels marges i les fronteres. A través d’un llenguatge i una representació que pugui oferir noves possibilitats i redefineixi dinàmiques per poder imaginar alternatives i nous horitzons que encaixin amb el batec dels joves. No es tracta d’arrossegar o convèncer aquell qui està allunyat cap a un suposat “centre de veritat”, sinó de fer brotar, en la mesura del possible, una experiència profunda allà des d’on cadascú viu i es desenvolupa.

La pastoral, desenvolupada des d’aquesta perspectiva i des d’aquest lloc, permet ser molt més creativa, versàtil i posar-se a l’escolta de les diverses realitats. Ha de ser un espai d’obertura on cada persona pugui esdevenir ella mateixa i crear un ambient propici per reinventar-se i fomentar relacions que promoguin un desenvolupament ple i amb sentit. Ens cal encara molta dosi d’humilitat per apropar-nos i acompanyar els joves no com a “servidors o mestres”, sinó com a aprenents i hostes que ens deixem tocar per les seves expressions, dubtes i incerteses. Ens calen molts més llocs, dins i fora de l’Església, que siguin ferment de noves narratives, en les quals la diversitat i l’autenticitat siguin celebrades, nodrides i acompanyades.