La sorpresa

Si teniu la sort de visitar Banyoles al llarg de les properes tres setmanes, veureu que cap al centre, al costat de la carretera principal, hi ha una llibreria força llegendària que es diu l’Altell. Doncs bé, si entreu a l’Altell i pugeu a l’espai que hi ha a dalt de tot, trobareu una exposició que es diu Papers il·luminats: un recull d’una cinquantena de dibuixos de color fets per Jordi Gimferrer. Hi ha una mica de tot: homenatges als pintors preferits del dibuixant o un homenatge a la comunitat catalano-gambiana de la ciutat o fins i tot un dibuix un pèl sinistre sobre la mort –Jordi Gimferrer té vuitanta i tants anys– que porta el títol Desencaix. Són uns dibuixos senzills, bonics, molt recents i fets amb la llibertat absoluta d’un artista que sap que pot fer el que li dona la gana sense que li importi gaire l’opinió dels altres, o sigui, la llibertat ideal per a qualsevol projecte creatiu.

I qui és Jordi Gimferrer?, faig veure que us sento preguntar. Doncs es tracta d’un dels col·leccionistes d’art més importants de Catalunya i ben aviat la seva col·lecció –que inclou art clàssic, art africà, l’art de Miró i de Dalí i de Zush i del col·lectiu Dau al Set, entre moltes altres coses– es podrà visitar al museu que actualment s’està preparant a la plaça Major de Banyoles. Que consti que no és tothom que regali la col·lecció privada de tota una vida a un ens públic, ni tampoc és tothom que té una col·lecció prou important per fer que el museu que l’allotjarà (govern d’Aragó tan cobejós de segons quines pintures murals, que et moris d’enveja) serà un dels més importants no només de Catalunya sinó de l’Europa occidental. I ho dic amb la confiança d’algú que ha vist aquesta col·lecció quan encara era privada. En fi, diria que el mínim que es pot fer –sempre que us abelleixi donar-li les gràcies al Jordi Gimferrer– és donar un cop d’ull als seus papers il·luminats.