Política

Pròxim Orient

Caos humanitari a Gaza

Els mercenaris del projecte privat amb què Israel i els EUA volen controlar l’ajuda humanitària obren foc el primer dia d’activitat

L’OIM acusa Israel de bombardejar punts on es refugia població desplaçada “amb freqüència”, trencant el dret internacional

600.000 persones han estat forçosament desplaçades a la Franja des que Israel va reprendre la guerra al març

Caos i trets a l’aire. La Fundació Humanitària de Gaza, el projecte fosc amb què els EUA i Israel volen apropiar-se de la gestió de l’ajuda humanitària a l’enclavament palestí, va fracassar ahir en l’intent de repartir menjar sense incidències durant el primer dia d’activitat. En un comunicat, l’exèrcit d’Israel havia informat minuts abans que la iniciativa ja tenia dos dels quatre punts de repartiment en funcionament a la zona de Rafah, a l’extrem sud del territori, però poc després van començar a sorgir veus palestines que alertaven de disturbis, amb agents de seguretat privada obrint foc per dispersar multituds afamades.

Periodistes locals van informar que grans quantitats de civils van dirigir-se cap als punts de distribució en veure les primeres persones retornar amb caixes de menjar. La FHG, un projecte que el sector humanitari denuncia per l’incompliment dels principis de neutralitat i d’independència que han de guiar l’acció humanitària, preveu que mercenaris estrangers i soldats israelians assegurin els punts de distribució. L’objectiu declarat de la iniciativa és impedir que l’ajuda no arribi a mans de Hamàs, però tant els civils gazians com experts en l’ajuda humanitària temen que sigui una extensió de l’ocupació militar i una nova eina de control sobre la població.

L’Organització Internacional per les Migracions (OIM) va acusar ahir Israel de bombardejar “amb freqüència” llocs on s’allotja població civil a Gaza. La institució afirma que 180.000 persones s’han vist obligades a desplaçar-se durant els darrers 10 dies, una xifra que eleva fins a més de 600.000 des del mes de març, quan el govern de Benjamin Netanyahu va trencar de manera unilateral la treva. L’OIM relaciona aquests desplaçaments amb els bombardejos “contra refugis de desplaçats”, que recorda que estan protegits “per les obligacions del dret internacional humanitari”.

El comunicat de l’OIM posa com a exemple els atacs contra les tendes de campanya a Al-Mawasi –una zona que Israel considerava com a humanitària, tot i que la seguia bombardejant–, o contra les escoles convertides en refugis. La denúncia arriba hores després que dilluns diversos míssils israelians impactessin contra l’escola Fahmi al-Jarjawi, a la ciutat de Gaza. Hi van morir 36 persones, 18 de les quals eren infants, segons autoritats gazianes.

Ahir, el mitjà àrab Al-Jazeera va afirmar que parts de la munició que Israel havia disparat contra aquella escola eren provinents de la companyia nord-americana Boeing, una afirmació verificada per experts independents.

L’operació Carros de Gedeó, amb què Israel pretén assolir el control del 75% de la Franja en dos mesos, avança sense que s’observin progressos significatius en la negociació per una treva. Després de 600 dies d’ofensiva, més de 54.000 persones han perdut la vida a Gaza sota metralla israeliana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia