Més a prop de l’enderroc
L’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia tirarà a terra aquest 2025 l’edifici de l’antiga caserna
La població de l’Alt Penedès viu amb preocupació l’anunci d’un ERO a Freixenet, que ja té acord
L’arranjament de carrers i donar continuïtat a les obres del camp de futbol, algunes de les inversions
Sant Sadurní d’Anoia està en procés de tancar un dels temes que han generat en els darrers anys més titulars a la premsa en relació amb aquesta població de l’Alt Penedès, coneguda per ser la capital del cava i els escumosos. En procés perquè l’edifici de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, que ara és propietat de l’Ajuntament, encara continua dempeus malgrat que si es compleixen les previsions municipals l’enderroc, pressupostat en 70.000 euros, es produirà “abans que acabi l’any”. El camí per arribar a aquest punt ha estat llarg i ha generat problemes de seguretat i insalubritat. La voluntat de l’Ajuntament és fer un gir de 180 graus amb els usos de l’espai i fer-hi habitatges de lloguer social amb el suport de la Generalitat i un espai per a la gent gran. El pla local d’habitatge recull que en aquest espai es poden fer pisos dotacionals. L’edifici ara està tapiat, però des del 2022 fins a l’estiu del 2024 l’espai va estar ocupat. El que va néixer com una acció d’un col·lectiu de joves de la ciutat per reclamar el retorn de l’edifici per al municipi, després de prop de 15 anys abandonat, es va convertir en un maldecap per a la població i sobretot els veïns més propers després que diferents grups amb un perfil més conflictiu acabessin ocupant l’espai. La situació va arribar a un moment de màxima tensió pel que fa a la convivència l’estiu del 2023, quan la pressió veïnal i policial va aconseguir expulsar aquest grup de la caserna i del municipi. La fiscalia i l’Advocacia de l’Estat ja van presentar una denúncia en aquell moment i es va acabar desallotjant totalment l’estiu del 2024 de forma pacífica. Segons l’alcalde, Pere Vernet, amb el desallotjament i compra de l’espai, s’aconsegueix “disposar d’una parcel·la per construir habitatge”, a més “d’evitar que l’edifici continuï sent un perill, per l’estat de deteriorament i per hipotètiques ocupacions i conflictes”, i finalment, per “dignificar” l’entrada de la ciutat. En tot cas, la situació encara té fronts oberts, com ara que els “ballen” 43.000 euros. Segons explica Vernet, el Ministeri de Defensa va taxar la caserna en 210.000 euros i van rebre aquesta quantitat en concepte de subvenció. En canvi, la direcció general d’Infraestructures va dir que valia 253.000 euros. “Que el Ministeri d’Hisenda i Infraestructures no s’entenguin ens sobta. Al final, toca pagar al municipi”, assenyala el batlle. El que han fet és fraccionar el pagament dels 43.000 euros en quatre anys mentre s’espera que a través de les negociacions dels grups polítics del Congrés se’ls condoni el deute.
L’expedient de regulació d’ocupació (ERO) al grup Freixenet també ha posat el poble de prop de 13.000 habitants en el centre de l’actualitat. A principis de juny, empresa i treballadors van arribar a un acord que rebaixa de 180 a 154 els acomiadaments, dels quals una trentena accediran a un procés de prejubilació. La situació va desembocar en una vaga dels treballadors, que va acabar desconvocada després de l’acord, i amb protestes al carrer i davant del Parlament. El municipi ha viscut tot el procés amb inquietud i preocupació no només per la pèrdua de llocs de treball sinó també per la situació del sector. Des del consistori assenyalen que es treballarà per a la recol·locació dels afectats per l’ERO. I, des de Junts, el principal grup de l’oposició, plantegen que cal obrir un debat a l’Alt Penedès per parlar sobre el futur de la comarca, del sector i valorar el producte i creure en el potencial que té.
Principals inversions
En espera d’aconseguir un acord per tirar endavant el teatre, l’Ajuntament ha apostat per instal·lar, amb un pressupost de 190.000 euros, unes grades retràctils a la Fassina per tenir un auditori que els ha de servir per al 80 o 90% dels actes que es facin al municipi. Ara per ara, continua amb les obres del camp de futbol, projecte “maleït” que s’ha anat retardant i encarint. La segona fase de les obres s’ha posat a licitació i s’espera que comenci aquest any. Les inversions plantejades aquest 2025 també inclouen, per exemple, 250.000 euros per a l’arranjament de carrers, la connexió entre l’últim carrer del municipi i el terme municipal de Subirats, millores a l’aparcament del cementiri de Sant Sadurní i la reforma integral del de Monistrol. Tot i que les obres de la Casa dels Avis ja s’han finalitzat, s’hauran de posar al dia les instal·lacions que no es van veure afectades pels treballs. En el marc de les inversions també hi ha espai per a la queixa. “Sant Sadurní, tot i ser el segon municipi de la comarca en nombre d’habitants i de pressupostos, no estem tenint el tracte que s’està tenint amb municipis de la comarca. No ens sentim ben tractats per part de la Diputació de Barcelona”, assenyala l’alcalde en relació amb el carrer Sant Antoni. Vernet explica que la ciutat “no ha rebut cap subvenció nominativa a nivell d’urbanisme de la Diputació i altres municipis sí”. En el cas del carrer Sant Antoni, que és de l’ens, es va arribar a un acord en l’anterior mandat per pagar a mitges la urbanització. Els costos, però, han augmentat i el que es preveia que fos una inversió de 250.000 euros ara hauria de ser de 700.000. El consistori negocia amb la Diputació que es faci càrrec dels treballs perquè “hi ha un greuge respecte a altres municipis”.
Pel que fa a serveis, Sant Sadurní disposa des de mitjans de maig d’un nou centre ocupacional per a persones amb discapacitat a la primera planta del Casal Municipal de la Gent Gran. Es tracta d’un centre municipal que gestiona la Fundació Mas Albornà, que té el suport de l’Ajuntament, la Fundació Pinnae i la Fundació ONCE, i que dona servei a 16 persones amb discapacitat intel·lectual. Es tracta del primer servei d’aquest tipus al municipi de l’Alt Penedès. Per contra, s’ha tancat el centre de rehabilitació, tot i l’oposició de l’Ajuntament perquè prestava “un servei de proximitat”. El consistori es feia càrrec del lloguer del local i de les despeses energètiques. L’alcalde explica que s’ha intentat evitar i que fins i tot han portat el tema al Parlament, però sense obtenir resultats, i mostra “l’oposició frontal a qualsevol canvi que suposi una pèrdua de serveis sanitaris” a la població.
