“És un govern feble, que va lent en la presa de decisions”

El balanç d’aquest mandat era una mica previsible en funció de com va anar la constitució de l’Ajuntament i com han anat els pactes. Ja vam avisar en el seu moment que intuíem que anàvem camí d’un mandat perdut. Han estat dos anys amb plens de temes de gestió diària i cap ple on s’hagi debatut en profunditat cap a on vol anar Sant Sadurní o quins projectes té l’equip de govern. Estem a meitat de mandat, i encara no tenim cap relació de les inversions més importants que vol fer. És un govern fort, evidentment, amb 11 regidors, però a la vegada és un govern feble, que va lent en la presa de decisions i a l’hora d’executar li costa molt. Quan vam acabar el darrer mandat vam deixar un pla organitzatiu que determinava quines línies havia de seguir l’Ajuntament. I en el dia d’avui, el que era la part principal des del punt de vista organitzatiu no s’ha posat en marxa.

Això ho estem comprovant a cada comissió. Al final, els governs poden explicar els temes que van a ple i prou, això diu el reglament pur i dur. Quan estàvem al govern intentàvem explicar el màxim de coses. Ara veiem que passen les coses de ple i dues cosetes de festetes i s’acaben les explicacions. Els temes importants de la vila o les decisions complicades no s’hi estan portant. Per això, parlem de manca de transparència. Ja no és només l’oposició sinó que, al final, la ciutadania ha de saber cap a on va l’Ajuntament. Hi ha el pla d’actuació municipal, però els PAM sabem que són el que són. Portem dos anys i no s’ha aprovat cap decisió de les principals inversions. S’han aprovat inversions petites i algunes amb les quals no estem d’acord. Per exemple, estem intentant tirar endavant el teatre a Sant Sadurní i s’està fent una inversió de 200.000 euros en unes cadires a la Fassina.

Cadascú ho interpretarà com vulgui. Però com que el govern no acaba d’explicar o de tirar endavant, era una mica per empènyer-lo a prendre les decisions. La idea era posar el tema sobre la taula. Ja hem vist al ple que el govern només aposta per una de les dues entitats; en teoria, per tirar endavant el teatre de l’Ateneu. Portem dos anys i no han estat capaços d’arribar a un conveni d’acord amb l’Ateneu o amb el Centre, o estudiar la viabilitat dels projectes. Presentarem també la moció al Parlament. És un tema que és històric perquè Sant Sadurní tenia tres teatres i ara no en té cap. Hem de ser ambiciosos i hem de treballar per tots dos. Una mica, el que li falta a aquest govern és ambició. Sabem que és un tema complex, que no és d’avui per demà. Si haguéssim estat al govern, potser els socis te’l tomben, però als sis primers mesos de mandat l’acord hauria arribat perquè és un tema vital per a la cultura de la vila. L’any passat hi va haver inversions fortes en temes d’esports i ara tocava continuar-les, i paral·lelament el tema del teatre, d’un com a mínim, però sense renunciar a res de patrimoni.

La part positiva és que s’ha arribat a un acord, però no oblidem que hi ha 150 treballadors que es queden sense feina. Des de Junts hem parlat amb les dues parts. Enteníem que havíem de fer costat als treballadors en una situació complicada, però també treballar amb l’empresa per trobar un futur i una sortida, perquè quedaran 600 treballadors i la viabilitat de l’empresa és clau per al Penedès i per al país. Aquí se’ns ha obert un tema que al final ha arribat: el sector del cava té problemes, com molts altres sectors econòmics que s’han d’actualitzar. Entenem que s’ha d’obrir un debat a la comarca –des de Sant Sadurní el podem liderar perquè tenim les empreses més importants del cava– sobre el futur del Penedès. Cal una reflexió important de veure cap a on va, dels problemes que s’han d’afrontar –com la sequera–, de com es treballa conjuntament intentant respectar les diferents visions. És un moment clau, de debat serè i de treballar tots per donar valor a la vinya, als treballadors del cava i viabilitat a les empreses.

El que no està solucionat a la comarca són les connexions dels petits pobles. La mobilitat dins de la comarca o entre comarques ha de millorar. Cap a Barcelona, si la Renfe funcionés i si es fes una ampliació d’horaris d’autobusos, aniria millor.