‘Reset’ de Sánchez a la legislatura
La caiguda en desgràcia en dos actes de Santos Cerdán obliga a una reinvenció en el bienni fins al 2027
Sintonitzava Ràdio Waterloo i era qui oferia minut i resultat del diàleg amb Turull i Nogueras al president
Juanfran Serrano, diputat de Jaén, únic viatger a Brussel·les i Ginebra que queda d’interlocutor de Junts
-
44diesfeia que Pedro Sánchez no oferia una roda de premsa i acceptava preguntes, perquè la seva última compareixença va ser el 29 d’abril amb motiu de l’apagada històrica. El zero energètic es va convertir en zero comunicatiu fins que dijous Sánchez va recuperar la fidelitat al seu personatge construït a cop d’audàcia i no d’acovardiment i va comparèixer a Ferraz, on no havia convocat la premsa des de feia set anys, abans de ser president del govern.ACN. -
44diesfeia que Pedro Sánchez no oferia una roda de premsa i acceptava preguntes, perquè la seva última compareixença va ser el 29 d’abril amb motiu de l’apagada històrica. El zero energètic es va convertir en zero comunicatiu fins que dijous Sánchez va recuperar la fidelitat al seu personatge construït a cop d’audàcia i no d’acovardiment i va comparèixer a Ferraz, on no havia convocat la premsa des de feia set anys, abans de ser president del govern.ACN.
A cop de blindar-se en un profund hermetisme, el president Pedro Sánchez ha convertit els companys del grup parlamentari del PSOE en experts en semiòtica i en anàlisi de la gestualitat com a drecera per acostar-se al personatge del líder. En cada sessió de control al govern dels dimecres al Congrés, Sánchez té un ritual invariable en arribar a l’hemicicle: deixar la carpeta a l’escó i pujar a la primera fila del grup a saludar el portaveu del PSOE, Patxi López, i després pujar un esglaó més per escoltar Santos Cerdán. El fins ara secretari d’organització del PSOE era qui sintonitzava Ràdio Waterloo i li oferia el minut i resultat de la negociació setmanal amb Míriam Nogueras i Jordi Turull (Junts). “Si l’Osasuna perd contra el Girona, crec que es generarà un ambient més...”, va dir Turull a Cerdán el 4 de novembre del 2023, hores abans que el navarrès veiés com aquella nit el seu Osasuna era vençut pel Girona (2-4) a El Sadar coincidint amb la firma de l’acord a l’hotel Sofitel de Brussel·les. Ambdós sabien que en cercles polítics circulava l’acudit que el lideratge del Girona en la lliga era una exigència més de Carles Puigdemont i el futbol era un comodí del desglaç per afrontar l’agenda. Els acudits futbolístics i els viatges de Cerdán a Brussel·les i Suïssa, però, s’han acabat. La decisió de Sánchez de tallar el cordó umbilical amb Cerdán, el segon secretari d’organització que el decep després del predecessor José Luis Ábalos, obliga el president a fer un reset a una legislatura que té al davant un segon bienni fins a l’estació final del 2027.
Tot i l’esforç de Sánchez a l’hora de fixar el dijous com el moment del descobriment de la decepció, la de Cerdán ha estat una caiguda en desgràcia en dos actes en una funció oberta al públic que va alçar el teló dimecres a l’hemicicle enmig del ritual de l’arribada del president. Cerdán no era encara al seu escó a les 8.55 hores del matí i, en veure un diàleg entre Sánchez i López que es desenvolupava sense ell, va fer l’esbós d’estendre la mà i acaronar l’espatlla del president i secretari general del PSOE per al qual el 2017 va recórrer Espanya per reunir avals de la candidatura. En l’anatomia de l’instant, però, Cerdán s’espanta de si mateix i de la seva intenció i retira la seva mà perquè no gosa tocar el president amb qui ha compartit llargs viatges en el Peugeot 407 a la conquesta de Ferraz. En detectar que li passa per darrere sense contacte visual ni físic, Sánchez fulmina Cerdán amb la mirada. L’escena és escrutada pels diputats del PSOE més matiners des del seu escó i la conclusió semiòtica és clara: alguna cosa s’ha trencat inexorablement entre Sánchez i el seu fidel escuder. Aquella nit de dimecres en què s’ha representat el primer acte de la defenestració, alguns diputats del PSOE telefonen a Cerdán. “El dimecres a la nit ell ja sap que la dimissió és l’única sortida a tot. Quan hi parlo trobo Santos ja en una altra fase, ja no en la de resistir, sinó en la de defensar-se. Veurem si és un tallafocs eficaç, però no n’hi havia cap altre”, revela a aquest diari un diputat que hi tenia fil directe.
PDF de l’UCO i ‘scroll’ de Cerdán
El segon acte de la caiguda en desgràcia té lloc al mateix escenari dijous a un quart d’una. El ministre Félix Bolaños (Presidència i Justícia) ha defensat la reforma de la llei del poder judicial i de l’estatut fiscal i, en el torn de fixació de posició, Jon Iñarritu (EH Bildu) té la paraula a la tribuna d’oradors. Tot i ser un dels diputats que més transversalment es fa escoltar, Iñarritu detecta que de cop els diputats no atenen la intervenció i desvien la mirada als telèfons mòbils. L’UCO de la Guàrdia Civil acaba de fer públic l’informe de 490 pàgines sobre Cerdán i Ábalos amb transcripcions de converses amb Koldo García, l’exvigilant de seguretat que als anys noranta va ser condemnat a més de dos anys de presó per haver apallissat un conductor –trencant-li tots els ossos d’una mà i dues costelles– i que va ser indultat dels fets el 1996 per José María Aznar abans d’arribar a conseller de Renfe amb el PSOE a La Moncloa. L’escena final observada des de la tribuna de premsa del Congrés és una oda al patetisme: Cerdán sosté el telèfon amb les dues mans fent córrer en la pantalla les 490 pàgines del PDF en un scroll infinit a la recerca de què diu l’informe de l’UCO d’ell fins que veu la citació del jutge Leopoldo Puente i obre el calendari per veure en què cau el 25 de juny. Al costat, el seu amic Juanfran Serrano l’auxilia en la lectura. Enfront i al voltant de Miguel Tellado (PP), diputats del PP fan la mateixa lectura i celebren els paràgrafs amb rialles d’eufòria. Els diputats del PSOE es van empetitint als escons a mesura que reben i llegeixen el mateix PDF.
Després de quaranta-quatre dies de bunquerització en què no havia acceptat preguntes de la premsa –el dia de l’apagada es va recuperar la llum en hores i del zero energètic es va passar al zero comunicatiu– i havia traït una biografia construïda a cop d’audàcia, dijous Sánchez va recuperar la fidelitat al personatge i va comparèixer a Ferraz, on no hi donava la cara des de feia set anys. Amb el “perdó” repetit vuit vegades en vint minuts i elegint Ferraz –el lloc és el missatge– com a tallafocs de La Moncloa –tot i que l’origen de la peça separada del cas Delorme neix de concessions d’obra pública a canvi de comissions al Ministeri de Transports–, Sánchez no oculta l’afligiment, però des d’ara ho fia tot a resistir fins al 2027 per desgastar Alberto Núñez Feijóo en una cursa de fons fins a les urnes que, segons el PSOE, al líder del PP se li farà eterna amb Isabel Díaz Ayuso jugant a la desestabilització. “El cos em demana moció de censura, jo la faria”, gosa dictar el pas a Feijóo l’expresidenta de Madrid Esperanza Aguirre tot fent seu el prec de Vox. “Desconfieu de qui vol regalar-li a Sánchez una majoria parlamentària que ha perdut”, defuig Feijóo.
Amb la decapitació de Cerdán, el diputat del PSOE per Jaén Juanfran Serrano és l’únic viatger a Brussel·les i Ginebra que queda com a interlocutor de Junts i és el cridat a guanyar protagonisme en l’aventura d’esgotar la legislatura. Junts ja ha exigit al PSOE una reunió “urgent” per valorar la viabilitat dels dos anys que queden de legislatura, mentre que ERC va registrar ahir al Congrés la petició de compareixença de Sánchez per respondre dels casos de corrupció. Per la vicepresidenta Yolanda Díaz, “la legislatura mereix un reset” i “només és possible amb un gir social de 180 graus”.
Encara no deixa l’acta de diputat
La renúncia de Cerdán a l’escó és per al president una condició tan ètica com estètica: quan repeteixi el ritual de l’arribada a l’hemicicle, no vol haver de conviure amb la postal insuportable de tenir els seus dos últims secretaris d’organització al grup mixt en un escó de visibilitat reduïda darrere de Bildu en l’última fila del Congrés. Quan ahir Ferraz va tancar el registre a les sis de la tarda, però, encara no havia rebut l’entrega de l’acta de Cerdán, que reté l’escó almenys fins dilluns. Si al grup mixt només hi veurà un fix discontinu d’ocupar l’escó com Ábalos o bé hi tindrà el duet Ábalos-Cerdán és encara ara per Sánchez una incertesa paisatgística.