“L’àrea de Barcelona ha esgotat els espais i això ens fa atractius”

Ara ja som a l’equador. I penso que ha estat un encert poder renovar el pacte de govern que teníem en el primer mandat. És cert allò que diuen, que quatre anys són pocs per fer acció de govern. Però encara són menys si els has de dedicar a gestionar la pandèmia. El mandat passat va ser el mandat de posar ordre i treballar en la preparació de molts projectes, deixant moltes coses a punt. Ara les podem desenvolupar, cosa que no és fàcil, perquè hi ha temes molt complexos tant en l’àmbit municipal com pel fet d’haver d’implicar altres institucions, com la Generalitat. Aquests projectes ara estan veient la llum.

Hi ha una part de les inversions que s’han pogut fer a la ciutat a través de la Generalitat, i durant el mandat passat vam haver de treballar molt perquè fossin considerades obres primordials. Una és l’ampliació del CAP, que s’està acabant i el 15 de setembre, si tot va bé, se’n podrà fer la inauguració oficial. Era un equipament de l’any 1992 i Tàrrega ha crescut molt des d’aleshores i era una necessitat des de feia anys. S’havien posat primeres pedres i s’havien exhibit maquetes, però no s’havia fet res. Una altra obra que ja estava damunt la taula quan vam arribar és la nova estació d’autobusos, just davant del tren, perquè sigui intermodal i faciliti les connexions de la gent que ve d’altres pobles i agafa el tren a Tàrrega. Un tren del qual s’han augmentat les freqüències, per aproximar-se a funcionar com un rodalies entre Lleida, Mollerussa, Tàrrega i Cervera. La nova estació d’autobusos és una peça important, i la podrem inaugurar ara, al juliol.

És un altre dels grans temes que estem desenvolupant ara. El polígon del Boscarró Nord ja té la reparcel·lació definitiva. Està molt ben situat, entre l’A-2 i la C-14, però s’havia parcel·lat fa molts anys i ara les necessitats de les empreses són diferents, necessiten parcel·les més grans. L’Incasòl és el propietari majoritari, però també n’hi ha de privats, i finalment s’ha pogut enllestir el procés i aviat traurem a licitació les obres d’urbanització.

Ara mateix tenim una indústria variada: hi ha una mica d’indústries de serveis, logística, agroalimentària també, i això està bé. Però ens havíem quedat ja sense espais. Si una empresa es vol parar a Tàrrega, necessita terreny per fer-ho. Per això era vital aquest desenvolupament de sòl. Som a una hora de Barcelona, a una hora de Tarragona, i a una hora de la muntanya, en una cruïlla d’eixos viaris que són l’A-2 i la C-14. Això ens fa molt atractius, sobretot ara que la zona metropolitana de Barcelona està esgotant els espais. Això pot ser un gran dinamitzador econòmic de la ciutat.

Això ha sigut una batalla llarga que hem aconseguit portar a bon port. Hi ha una associació de malalts i familiars d’Alzheimer de Tàrrega i comarca que s’està en un petit espai amb mala accessibilitat i on ja no caben. Hem anat treballant per tal de mirar quin equipament i professionals s’hi han de posar perquè aquest servei funcioni bé. I ara això també està molt avançat i hem aconseguit el suport de la Generalitat i la Diputació de Lleida perquè sigui realitat. Esperem que a la tardor es pugui inaugurar.

Molt bé. L’hem implantat en dues fraccions, i som el municipi més gran de tot Lleida i un dels més grans a Catalunya que ha implantat aquest sistema de recollida de residus. L’aplicació efectiva és del Consell Comarcal de l’Urgell, però evidentment des de la regidoria de Medi Ambient i Transició Ecològica s’hi ha treballat braç a braç perquè és un treball d’equip i un canvi molt important. El vam iniciar el novembre passat, ara fa vuit mesos, i hem de dir que els resultats són molt bons. Hem passat d’un reciclatge d’un 33% dels residus, que era molt baix, a aconseguir una recollida selectiva del 80%. A més, si tens un bon reciclatge d’orgànica, per exemple, això t’obre pas a bonificacions per part de la Generalitat, de manera que augmentes els recursos per a millores en aquest o altres àmbits.

També. Tàrrega va ser un dels primers municipis que van ser declarats de mercat tensionat. El motiu és que en els darrers deu anys no hem parat de créixer en població. Si segueix la tendència, el 2026 o el 2027 arribarem ja als 20.000 habitants. Ara ja costa de trobar pis, i els que hi ha tenen els lloguers més alts. Ara hi ha bastanta construcció també, i s’han reiniciat promocions que havien quedat aturades amb la crisi del 2008.

Tenim gent que ens ve d’altres països, tenim gent que ens ve de pobles del voltant i tenim gent que ens ve de l’àrea de Barcelona. Això inclou talent de Tàrrega que va marxar i ara torna, o bé gent que se sent expulsada de Barcelona i de la zona metropolitana. Tot això fa que ara l’habitatge sigui un problema, però hi estem treballant. Aquest mandat és el mandat de les polítiques actives d’habitatge. Durant l’anterior mandat vam posar ordre a l’oficina local. Ara estem comprant pisos per tanteig i retracte per poder-los posar a lloguer social. Estem també bonificant l’IBI fins a gairebé el 75% dels propietaris que posin el seu pis a lloguer a la borsa de l’Ajuntament i amb un lloguer social. Aquest creixement demogràfic també ens ha obligat a moure’ns en matèria d’educació. Mentre que en altres ciutats es perden línies, aquí hem hagut de treballar perquè n’obrin més, i aconseguir més espais educatius. Estem a punt de signar l’acord per a la compra d’una llar d’infants privada que anava a tancar, per tal d’aprofitar l’edifici i l’equipament per guanyar 70 places més, que posem a disposició de la ciutat i que serà una altra escola municipal.

Un motiu és el gran creixement que ha tingut la cooperativa de Guissona, que genera molts llocs de treball i durant els darrers anys ha estat un pol d’atracció cap a la zona. Cada dia, prop de mig miler de persones surten de Tàrrega per anar a treballar a Guissona. I també hi ha treballadors de la cooperativa que comencen allà però al cap d’un temps venen a viure a Tàrrega, perquè la ciutat té més serveis. Som una ciutat de 20.000 habitants, que no és gran, però l’oferta d’activitats és molt completa: hi ha més de 400 activitats culturals a l’any, tenim un gran ventall d’entitats esportives que permeten practicar qualsevol tipus d’esport a tu i als teus fills, tenim serveis educatius que van des de l’Escola Oficial d’Idiomes fins a l’Escola de Música i l’Escola d’Arts, hi ha cinema, per descomptat teatre, incloent-hi la Fira del Teatre... Tot plegat afavoreix que la gent tingui ganes de viure a Tàrrega, i ho fa en una ciutat sense guetos, sense segregació, on no hi ha cap zona on la gent eviti viure-hi.