educació
El Síndic insisteix a millorar la detecció i el finançament per frenar la segregació escolar
El Síndic de Greuges ha reclamat aquest dimarts reforçar la detecció de l’alumnat vulnerable abans de l’escolarització, un finançament més focalitzat i una formació docent que s’adapti a la realitat social dels centres. L’adjunta d’Infància del Síndic, Aida Rodríguez, ha afirmat, durant la sisena jornada de seguiment del Pacte contra la segregació escolar, que les mesures impulsades “funcionen”, ja que des del 2019, aquesta realitat s’ha reduït un 25%. Tot i això, ha subratllat que encara queden “repten pendents que cal abordar”. En aquest sentit, Rodríguez ha destacat el paper clau del món local per actuar sobre la segregació residencial i reduir desigualtats educatives vinculades al territori.
La sisena jornada anual de seguiment del Pacte contra la segregació escolar al món local s’ha celebrat aquest dimarts a la Universitat Pompeu Fabra, amb la voluntat d’analitzar els avenços i les dificultats en el desplegament d’aquesta iniciativa, impulsada pel Síndic de Greuges de Catalunya, el Departament d’Educació i la Diputació de Barcelona. “Veiem que les mesures funcionen i que tenen un impacte positiu, però encara hi ha reptes importants que cal abordar”, ha afirmat Rodríguez.
Un dels punts més crítics, segons l’adjunta d’Infància, és la detecció d’alumnat vulnerable abans de la seva entrada al sistema educatiu, especialment abans d’I3. Ja que “si aquesta detecció es fa massa tard, perdem oportunitats d’inclusió efectiva”, ha alertat Rodríguez. L’adjunta d’Infància ha demanat també “millorar la planificació” per evitar que l’alumnat procedent de la matrícula viva “es concentri en escoles que ja tenen un alt percentatge d’alumnes vulnerables”. La matrícula viva afecta uns 22.000 infants que arriben al llarg del curs.
Paral·lelament, Rodríguez ha denunciat la manca de cobertura adequada de les motxilles escolars, especialment als centres concertats, i ha reclamat una revisió del model de finançament. “Necessitem que la inversió es focalitzi en els centres amb més necessitats educatives”, ha apuntat.
Segregació residencial
En el marc de la jornada, enguany s’han presentat dos documents de treball que obren dues noves línies d’anàlisi: la segregació residencial i la segregació interna dins dels centres educatius. Els documents s’han elaborat amb la col·laboració de l’UAB i la UPF i proposen que la lluita contra la segregació escolar s’acompanyi de polítiques públiques en àmbits com l’habitatge, l’urbanisme i els drets socials.
“Hem d’entendre que la segregació escolar pot ser causa i conseqüència de la segregació residencial. Els municipis tenen un paper clau per combatre-la amb polítiques d’habitatge i d’inclusió urbana”, ha assegurat Rodríguez. A més, ha posat el focus en la necessitat de treballar la diversitat i l’antiracisme dins dels centres, dotant-los de més recursos per a l’acollida d’alumnat estranger.
En aquest sentit, l’adjunta d’Infància del Síndic ha destacat la mancança estructural de formació del professorat, que segons ha afirmat “no reflecteix la realitat dels centres actuals.” Rodríguez ha reclamat formació contínua orientada a la gestió de la diversitat i la inclusió educativa i ha assegurat que és també “una demanda persistent del mateix professorat”.
Durant la jornada, també s’han compartit bones pràctiques com els pactes locals i les taules mixtes de planificació, que han permès a municipis com Premià de mar o Manresa implicar-se activament en la lluita contra la segregació. Segons dades del Síndic, més del 75% dels municipis amb més d’un centre educatiu són signataris del Pacte.