“Anem de la subvenció cap a la proactivitat”

El des­ple­ga­ment de les acci­ons no es pot fer de cop ni de manera imme­di­ata, però sí en un mitjà ter­mini que ens per­meti a nosal­tres matei­xos anar fent segui­ment, no pas a la pròxima gene­ració.

Els recur­sos ja eren escas­sos i el medi ambi­ent ha estat el cen­tre de les reta­lla­des pres­su­postàries. No queda cap més remei que pas­sar de les sub­ven­ci­ons a la cerca d’acci­ons pro­ac­ti­ves del sec­tor pri­vat. I inten­tar que vagin a l’arrel dels pro­ble­mes de l’aban­do­na­ment de bos­cos i el canvi climàtic.

El decaïment fores­tal. La sequera del 2006 i 2007 va afec­tar molt a ver­ne­des. Però ara veiem que, a més dels pins, la manca d’aigua fa estralls entre els suros, tot i ser una espècie autòctona i molt resis­tent a l’absència de pre­ci­pi­ta­ci­ons.

Ens hem de limi­tar a les acci­ons impres­cin­di­bles, com ara la senya­lit­zació, la pro­tecció del patri­moni o arri­bar allà on els pri­vats no ho fan, com ara l’eli­mi­nació de flora exòtica.