Medi ambient

Protesta contra projectes de renovables a l’Empordà

Més de 500 persones es manifesten tot i la pluja a l’Escala en la marxa ‘Renovables sí, però no pas així’, en oposició al macroparc eòlic marí del golf de Roses, als parcs eòlics de l’Albera i a diversos macroparcs solars

Més de mig miler de per­so­nes es van mani­fes­tar ahir a la tarda a l’Escala, mal­grat la pluja, en con­tra de diver­sos grans pro­jec­tes d’ener­gies reno­va­bles que es volen implan­tar a la demar­cació de Girona, sobre­tot a la zona de l’Empordà. La con­vo­catòria, amb el lema Reno­va­bles sí, però no pas així, va que­dar un xic des­lluïda a causa de la pluja, que va obli­gar a sus­pen­dre els par­la­ments i l’acte final, però va ser una pri­mera cons­ta­tació de l’opo­sició ciu­ta­dana que hi ha a les comar­ques giro­ni­nes a pro­jec­tes con­si­de­rats poc res­pec­tu­o­sos amb el ter­ri­tori, com ara el macro­parc eòlic marí del golf de Roses, els parcs eòlics a l’Albera i també diver­sos macro­parcs solars que es plan­te­gen en zones tant de l’Empordà com del Gironès (vegeu peça). “Ho tor­na­rem a fer”, van dei­xar clar els orga­nit­za­dors en el moment de des­con­vo­car l’acte, subrat­llant que es trac­tava d’un “ajor­na­ment” dels par­la­ments pre­vis­tos, però que la idea és man­te­nir la mobi­lit­zació viva fins a acon­se­guir els objec­tius.

L’acte estava con­vo­cat per Iae­den-Sal­vem l’Empordà, Unió de Page­sos, l’Asso­ci­ació de Natu­ra­lis­tes de Girona i el Fòrum l’Escala per recla­mar “una tran­sició energètica justa, res­pec­tu­osa amb el medi ambi­ent i al ser­vei de la ciu­ta­da­nia i no de les grans empre­ses energètiques”, però tenia el suport també d’una qua­ran­tena d’enti­tats adhe­ri­des més, entre les quals hi havia la pla­ta­forma Stop al Macro­parc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord i L’Albera Lliure de Molins, entre altres enti­tats eco­lo­gis­tes com ara SOS Costa Brava i Depana, però també ajun­ta­ments i sec­tors econòmics de les comar­ques giro­ni­nes (com ara la Con­fra­ria de Pes­ca­dors de Roses i l’Asso­ci­ació de Càmpings de Girona).

Pan­car­tes i con­sig­nes

La pro­testa va arren­car a un quart de set de la tarda amb l’arri­bada al punt d’inici de la marxa d’una desena de trac­tors d’Unió de Page­sos. Havien arri­bat a l’Escala en dues colum­nes, una de l’Alt Empordà, des de Vila­da­mat, i una altra del Baix Empordà, des d’Ullà.

La mobi­lit­zació s’havia con­vo­cat tant per terra com per mar, però en la con­vo­catòria marítima només hi va par­ti­ci­par un caiac del Club Espor­tiu de l’Escala; segu­ra­ment el mal temps no hi va aju­dar. En canvi, al pas­seig marítim la con­vo­catòria va ser molt més nom­brosa, amb més de 500 per­so­nes. La marxa va sor­tir, just després de l’arri­bada dels trac­tors, des de la cruïlla amb el car­rer de l’Ave Maria i va recórrer tot el pas­seig marítim fins a la plaça de l’Uni­vers, on s’havien de fer els par­la­ments. La majo­ria de par­ti­ci­pants en la mani­fes­tació, que estava encapçalada per una gran pan­carta ini­cial amb el lema No pas així, duien pan­car­tes rei­vin­di­ca­ti­ves, mol­tes amb el lema de la marxa, però també n’hi havia algu­nes amb lemes ori­gi­nals com ara + dofins - molins; Ener­gia local, no inter­na­ci­o­nal; Bon viatge als molins que tren­quen el pai­satge, i Estimo el mar. No va ser una marxa en què se sen­tis­sin mol­tes con­sig­nes, però sí que n’hi va haver algu­nes com ara “Cui­dem la Terra, sal­vem l’Empordà!” i també el lema de la pro­testa.

“Decla­ració de guerra”

Mal­grat no haver-hi par­la­ments, mem­bres d’algu­nes de les enti­tats van fer decla­ra­ci­ons a la premsa per expo­sar les seves rei­vin­di­ca­ci­ons. El coor­di­na­dor d’Unió de Page­sos a les comar­ques giro­ni­nes, Narcís Poch, va con­si­de­rar el decret de reno­va­bles de la Gene­ra­li­tat “una decla­ració de guerra” i va subrat­llar que els page­sos sem­pre seran els pri­mers a estar impli­cats en la defensa del ter­ri­tori. “Estem can­sats que es perdi sòl agrícola”, va asse­gu­rar amb referència al perill que els supo­sen els pro­jec­tes de parcs solars. Per la seva banda, Dani Abad, por­ta­veu de la pla­ta­forma Stop al Macro­parc Eòlic Marí, va aler­tar de “la pro­li­fe­ració des­con­tro­lada dels oli­go­po­lis que estan impo­sant parcs que trin­xa­ran l’entorn” i que això està pas­sant “no només a l’Empordà, sinó arreu del ter­ri­tori català”.

De fet, la pro­testa d’ahir s’emmarca dins l’onada de mobi­lit­za­ci­ons que s’ha anat pro­duint per tot Cata­lu­nya durant el maig i que demana la reti­rada del decret de reno­va­bles, que ha estat el que ha gene­rat que s’esti­guin pro­po­sant tots aquests pro­jec­tes, i que la Gene­ra­li­tat faci una “pla­ni­fi­cació par­ti­ci­pa­tiva del des­ple­ga­ment de les reno­va­bles”. La cam­pa­nya vehi­cula la seva rei­vin­di­cació a través del Decàleg per avançar cap a una tran­sició energètica al ser­vei de la ciu­ta­da­nia, en què es reclama que aquesta pla­ni­fi­cació tin­gui “dos objec­tius bàsics”: d’una banda, que “con­tri­bu­eixi a l’equi­li­bri ter­ri­to­rial” i, de l’altra, que “per­meti pas­sar pro­gres­si­va­ment de l’estruc­tura ver­ti­cal actual (l’ener­gia en mans dels oli­go­po­lis) a una estruc­tura més horit­zon­tal (basada en ins­tal·laci­ons peti­tes i mit­ja­nes en mans de la ciu­ta­da­nia)”.

Els projectes gironins que es qüestionen

Un dels projectes més polèmics és el macroparc eòlic marí que es vol fer al golf de Roses, amb una extensió que aniria de Cadaqués a l’Estartit. Les entitats convocants de la marxa d’ahir el consideren “un exemple molt clar de desconnexió respecte a una transició energètica racional i al servei del territori on s’està generant”. També s’oposen a la proposta de situar parcs eòlics a l’Albera, “un dels punts més importants a Catalunya per a la migració de les aus entre Europa i Àfrica i amb una riquesa arqueològica i biològica incomparable amb altres territoris gironins”. Així mateix, han mostrat la seva preocupació pels macroparcs que s’estan plantejant en diversos municipis gironins com ara Ordis, Navata, Cabanelles, Vilanant, Sant Jordi Desvalls i Foixà, “que estan sacrificant terrenys agraris indispensables per aconseguir la sobirania alimentària, mentre encara queden milers de metres quadrats de polígons industrials sense ocupar”. A més, denuncien que “aquesta implantació en el medi natural i rural té greus conseqüències per a la continuïtat de la pagesia”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia