Medi ambient

Patrimoni natural

Una espècie autòctona en perill

Apadrina un ruc català

El centre on es conserven la majoria dels rucs catalans que queden, al Berguedà, intensifica la campanya d'apadrinaments per subsistir

És molt difícil de vendre'ls i el seu preu ha caigut dels 5.000 fins als 1.000 euros per exemplar

Els padrins han de pagar entre 100 i 300 euros el primer any i gaudeixen de diversos avantatges

“Els ajuts són mínims per a una raça com la del guarà, que és patrimoni genètic de Catalunya”

L'ase català, un ani­mal autòcton que va ser clau en la des­co­berta de l'Oest ame­ricà, està en perill per l'actual situ­ació econòmica. El nucli de Fuïves, a Olvan (Ber­guedà), que des de fa 40 anys és refe­rent en la pre­ser­vació del guarà català, alerta que la crisi els ha por­tat a una situ­ació límit. Per això, el seu res­pon­sa­ble, el vete­ri­nari Joan Gassó, fa una crida a l'apa­dri­na­ment dels ani­mals per con­ti­nuar sub­sis­tint i man­te­nir una raça fona­men­tal al camp fins a la meca­nit­zació. Gassó ha expli­cat que amb la crisi costa molt de ven­dre els rucs i que l'opció de l'apa­dri­na­ment, que prac­tica des de fa uns anys, és l'alter­na­tiva que per­me­tria garan­tir-ne el futur. El res­pon­sa­ble del cen­tre ha afe­git que abans de l'esclat de la crisi, es podien ven­dre exem­plars del guarà català per uns 5.000 euros “men­tre que ara no arriba als 1.000, i vista la situ­ació gene­ral, no pots quei­xar-te”. A Fuïves, Gassó hi té uns 150 rucs cata­lans dels gai­rebé 300 que hi ha a tot Cata­lu­nya.

A prin­cipi d'estiu, el res­pon­sa­ble del cen­tre, Joan Gassó, aler­tava a l'agència ACN que el futur del ruc català estava en perill per l'actual pano­rama econòmic i, si la situ­ació no can­vi­ava, es plan­te­java reduir el nom­bre d'ani­mals, cosa que no per­me­tria garan­tir el futur d'aquest ani­mal autòcton ni tam­poc millo­rar-ne l'espècie genètica­ment, ja que no se'n podria fer selecció. Gassó, que a part de l'actual res­pon­sa­ble del cen­tre és vete­ri­nari, explica que “una cosa és man­te­nir un ani­mal i una altra és man­te­nir tota una raça”. “És una des­pesa contínua en men­jar, medi­ca­ments... ara es venen molts pocs ani­mals i la situ­ació ja és insos­te­ni­ble”, sen­ten­cia. Però, quan costa man­te­nir un ruc català? “Ni ho he con­tat exac­ta­ment perquè lla­vors segur que tan­ca­ria... he anat sobre­vi­vint gràcies a la granja de vaques que també tinc.” Gassó defensa que cal seguir llui­tant: “a l'estiu se n'ha apa­dri­nat algun més, però pocs pel que neces­si­tem”.

Pocs ajuts

El res­pon­sa­ble de Fuïves lamenta que cons­tant­ment es parli d'inde­pendència i cata­la­nisme però que en canvi es deixi per­dre una espècie autòctona cata­lana. En aquest sen­tit, denun­cia la poca sen­si­bi­li­tat de les admi­nis­tra­ci­ons: “els ajuts són mínims i insu­fi­ci­ents per una raça que és patri­moni genètic de Cata­lu­nya”. “És una llàstima que es pugui arri­bar a per­dre el ruc català”, ha sen­ten­ciat.

Vist això, doncs, el res­pon­sa­ble de Fuïves ha cer­cat com­ple­men­tar l'acti­vi­tat actual, les visi­tes guia­des i la venda de cosmètics com ara crema de cara, hidra­tant, gel de bany, llet de burra i d'esperma per fer inse­mi­na­ci­ons, i de mar­xan­datge, amb els apa­dri­na­ments.

A par­tir de 100 euros

L'apa­dri­na­ment té diver­ses opci­ons. Per 100 euros l'any, l'opció de tutela dóna dret a posar-li un nom, visi­tar-lo i pas­se­jar-lo. A par­tir del segon any, el preu baixa a 80 euros. També hi ha l'opció, per 200 euros, de fer un apa­dri­na­ment en grup, d'amics, fami­li­ars o empresa, i tots els mem­bres tenen els matei­xos drets. I encara hi ha l'opció d'apa­dri­nar un pollí i posar-li el nom, per 300 euros. En aques­tes dues últi­mes opci­ons, el preu baixa el segon any. Entre les per­so­nes que n'han apa­dri­nat hi ha l'escrip­tor Màrius Serra, i el doble de Pep Guar­di­ola, Pep Plaza. Els padrins, a més, tenen dret a des­comp­tes en un seguit d'empre­ses asso­ci­a­des i en els pro­duc­tes que es venen a Fuïves.

Animals clau
Fa mig segle, quan les feines del camp encara no estaven mecanitzades, “els rucs catalans eren els que movien el món”. “Tibaven les arades, les carretes, els troncs, sempre treballant i van ajudar a conquerir molts països”, sentencia Gassó. Ara, els animals es compren per millorar genèticament altres espècies de rucs.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia