Medi ambient

LLIBRES

Una vida sota l’aigua

L’Or de la mediterrània L’Associació Gironina d’Amics de la Mar publica un llibre de memòries de Joan Pons i Hugas, un bus coraller que recorda la seva etapa vital a la Costa Brava dedicada a submergir-se

L’Asso­ci­ació Giro­nina d’Amics de la Mar es va crear ara fa quasi qua­ranta anys amb la volun­tat d’un grup d’afi­ci­o­nats a la mar giro­nins de com­pi­lar, con­ser­var i difon­dre la cul­tura mari­nera del país. Per a la ter­cera publi­cació de l’enti­tat s’han reco­llit les memòries de Joan Pons, un dels mem­bres fun­da­dors i reco­ne­gut bus cora­ller.

Joan Pons i Hugas comença rela­tant en el lli­bre que va ser quan tenia 16 anys que es va posar per pri­mera vegada unes ulle­res de bus­seig per nedar, a la platja de Sa Conca. Impres­si­o­nat per l’experiència –no va sor­tir de l’aigua fins que el fred el va fer fora– s’hi va afi­ci­o­nar, a sub­mer­gir-se. Pons es gua­nyava ales­ho­res la vida com a mecànic –gua­nyava cap a 350 pes­se­tes a la set­mana–, no prou però per pagar-se les des­pe­ses d’aque­lla afició que tant li agra­dava. Lla­vors, com explica, es va ado­nar que si es dedi­cava a la pesca del coral podia gua­nyar entre 1.000 i 1.500 pes­se­tes i no s’ho va pen­sar gaire. Ho va fer tre­ba­llant per a un italià que tenia una con­cessió, jun­ta­ment amb Pere Comas i Pere Vila.

Un dels aspec­tes més xocants per als neòfits en la matèria és des­co­brir en un dels pas­sat­ges dels records d’aquest pio­ner gironí que davant la manca de pres­su­post per pagar-se un ves­tit de neoprè explica que s’equi­pava amb una boina i una samar­reta de llana. “Encara que quedés xopa amb la calor que des­pre­nia la meva huma­ni­tat de 22 anys s’escal­fava una mica la capa d’aigua entre la pell i la roba i feia d’aïllant directe, o almenys jo m’ho creia”. No era pas l’únic, es veu, que anava equi­pat d’aquesta manera “tan ori­gi­nal”. Un neoprè de segona mà, pri­mer, i un de com­prat a Per­pinyà van reme­iar aque­lla pre­ca­ri­e­tat i així van començar les immer­si­ons a la costa de Begur i Tama­riu. El cora­ller Gior­gio Sam­boni els pagava entre 135 i 375 pes­se­tes per quilo.

Tants d’anys dedi­cats a bus­se­jar donen per a molt i l’autor ho resu­meix nar­rant inci­dents i anècdo­tes des­ta­ca­des. Com aquell dia que quasi no ho explica perquè es va enre­dar amb una xarxa en una zona d’aigües tèrbo­les a tocar la desem­bo­ca­dura del Ter o l’esde­ve­ni­ment que va ser el 1960 la cele­bració del Congrés Mun­dial Sub­aquàtic, del qual van ser pro­ta­go­nis­tes des­ta­cats el vai­xell Calypso i el seu coman­dant, Jac­ques Yves Cous­teau, anco­rats entre les Medes i l’Estar­tit.

També és des­ta­cat l’epi­sodi en què a Port­lli­gat, on es van ins­tal·lar durant una època, va conèixer Sal­va­dor Dalí –“un per­so­natge rar, amb un bastó amb el mànec recar­go­lat, com si fos de bisbe, i un bigoti prim i llarg que li pujava per cada cos­tat del nas, fins quasi als ulls”–, del qual va pen­sar que “estava llam­pat com un dia de mal temps” i amb el qual van aca­bar con­ge­ni­ant perquè l’artista els con­si­de­rava que feien una feina “sota­na­tu­ral”. Això i que al cap de poc temps ja els dema­nava que l’aju­des­sin a repa­rar estris marins que feia ser­vir per pin­tar, com el palanquí que tenia al seu estudi per apu­jar i abai­xar qua­dres a l’altura d’ell segut. Tant Dalí com Gala, explica, els entu­si­as­mava tocar el corall recent pes­cat.

La pesca de corall, però també d’espon­ges i àmfo­res i altres tro­ba­lles arqueològiques, van mar­car la vida de Joan Pons. Una vida sota l’aigua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia