La dent de lleó a la cambra de meravelles

La meva mare treballava aquí, va dir Ismael Sesma del Val als responsables del Real Jardín Botánico de Madrid quan s’hi va presentar per saber si es conservava algun rastre professional de Victoria del Val Chicharro (Madrid, 1922-2002), que, quan es va casar el 1956, com tantes altres dones de la seva generació, va deixar l’ofici per dedicar-se a la llar. Va ser contractada per preparar-hi l’herbari dels anys cinquanta però en realitat va treballar com a auxiliar artística. Així ho van descobrir als arxius on van localitzar un centenar de làmines a plomí que il·lustren exemplars de l’herbari de Victoria del Val , filla d’una modista de Vallecas, criada per la seva tieta materna i el seu oncle, que la van adoptar. És una de les històries de vida que destaca el projecte expositiu Elles il·lustren botànica, sobre la importància de les il·lustradores científiques, a l’ombra, i que es pot visitar fins al 14 de setembre al Museu d’Història de Girona . No hi ha les làmines de Victoria del Val però sí els fongs de la ceramista Josefina Vilajosana o l’herbari que Adelina Gisbert va fer a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona perquè la mostra, que ha passat per Logronyo i Sant Sebastià, recupera noms del passat i forans i del present i d’aquí.

En la conferència, dijous al vespre, sobre els orígens i el procés, una de les comissàries, Toya Legido, va fer èmfasi en els relats vitals d’elles, en els obstacles del camí. Va mencionar Agnes Chase (1869-1963), especialitzada en graminologia. Més enllà de l’estereotip de la foto –una àvia entranyable amb una ret al cap–, socialista i feminista va ser exclosa d’expedicions botàniques al Panamà perquè la presència d’una dona podria distreure els homes. La troballa de Victoria del Val no és l’única d’aquests anys de recerca. Toya Legido va recordar la descoberta, per una sèrie de casualitats, de les aquarel·les de varietats d’olivera d’Andalusia de la polifacètica Cipriana Álvarez de Durán Machado (1827-1924). Va insistir en el casament artístic perfecte del “vell” i del “nou”: de les oliveres de Cipriana a les orquídies de la mestressa d’aquesta flor Deborah Lambkin o a la dent de lleó de l’artesana de capells Ana Lamata. En un raconet, no la podem bufar, encapsulada, anuncia al visitant l’entrada a la cambra de les meravelles, com si fóssim en un palauet florentí del Renaixement.