Alerten d’un “risc d’estancament” del país

La Federació Empresarial Gran Penedès (FEGP) ha alertat d’un “risc d’estancament” de Catalunya, ja que ha constatat una pèrdua de competitivitat en 36 de les 43 comarques del país el 2024 en comparació amb l’any anterior, segons avança l’agència ACN. És una de les conclusions de l’índex de competitivitat territorial que han presentat aquest dimarts a la seu de Foment del Treball, a Barcelona. L’indicador pel conjunt del país cau 1,1 punts, cosa que la patronal penedesenca atribueix a un “menor dinamisme econòmic, tensions inflacionàries i ajustos en l’activitat empresarial i institucional”. Així, reclamen a les administracions una “estratègia territorial més activa”. Barcelonès i Vallès Occidental tornen a liderar el rànquing, i l’Alta Ribagorça cau a l’últim lloc.

L’índex, que arriba a la 21a edició, apunta que, a diferència dels darrers anys, la majoria de comarques van perdre competitivitat l’any passat respecte a l’anterior, i només set d’elles en van guanyar: el Moianès (1,8 punts), les Garrigues (1,6), la Noguera (1), el Berguedà (0,5), el Pallars Sobirà (0,5) i la Ribera d’Ebre (0,2), així com la Terra Alta (0,2). A la cua de la caiguda anual es troba la Cerdanya (-3,2) i l’Alta Ribagorça (-3), que la fa caure a l’últim lloc comarcal en competitivitat segons l’índex, en benefici de la Terra Alta.

Així, l’informe detecta “una pèrdua de dinamisme relatiu” a Catalunya respecte a la Comunitat de Madrid, el País Basc i Navarra, les tres que estan per sobre en competitivitat, i es veuen “certes mancances en innovació” i també en un “desequilibri territorial molt gran”, amb el Barcelonès dominant en pràcticament tots els àmbits. “La mobilitat de les comarques s’alenteix i es consoliden les desigualtats”, ha explicat el redactor del projecte i soci consultor d’Activa Prospect, David Moreno. Les ben posicionades “es consoliden”, les intermèdies “no escalen posicions” i “es consoliden les febleses” en la part baixa del rànquing. Així, creu que queda clara la “necessitat de fer polítiques de reequilibri i oportunitat”. En definitiva, apunta a un menor dinamisme empresarial, menys creació d’empreses, un “estancament” en la innovació i l’emprenedoria i desigualtats territorials en serveis i oportunitats.

El rànquing de les comarques més dinàmiques es manté igual a l’any anterior, amb el Barcelonès en primera posició de manera destacada (amb un índex de 76,6 punts, un retrocés anual de 2,3). L’estudi destaca que el territori que acull la capital té una “estructura socioeconòmica molt robusta, un alt capital humà i una gran concentració d’activitat empresarial i serveis avançats”. Amb tot, assenyala que “arrossega reptes persistents” en sostenibilitat ambiental, accés a l’habitatge i disponibilitat del sòl per a nova activitat econòmica. De fet, en aquest últim aspecte és la tercera comarca per la cua, mentre que és la número 1 en la gran majoria dels altres àmbits.

En segon lloc, es troba el Vallès Occidental, que “destaca per la potència industrial, una bona dotació d’infraestructures i una base formativa consolidada”. La FEGP, però, diu que les dades evidencien “la necessitat de continuar apostant per la transformació tecnològica i la sostenibilitat”. Tanca el podi el Baix Llobregat, que s’apropa al segon lloc, “gràcies al dinamisme emprenedor i a la creació sostinguda de llocs de treball, així com per la seva bona connexió amb els principals centres de consum i producció”.