Sixena, el robatori legalitzat

Els catalans estem preocupats pel tema de Sixena, però n’hi ha que, a més, ja n’estem molt tips: qui és que no veu que el robatori legalitzat és una acció política? Per això, trobo que posar-hi arguments tècnics i artístics de conservació del patrimoni, basats en el respecte a l’art i la cultura, és d’una innocència absurda, irrisòria. Davant de casa hi tinc un arbre i, per més que li parli, no m’entén... Se’ls volen endur perquè ens odien, envegen i menyspreen i tenen el poder sobre nosaltres. Això és tot.

Arribats a aquest punt, veure els polítics ploriquejant amb discursos patètics fa una vergonya i una angúnia terribles. Els nostres suposats representants –als quals els és ben igual el que ens facin al tren, al carrer, als museus, a les escoles, als hospitals... mentre ho manin els seus jutges– xerren i fan discursos més o menys afortunats, amb gesticulació compungida i pressa per girar full. És el que tenim. Així, doncs, modestament, penso que tot el que caldria fer per preservar una mica la dignitat seria dir als aragonesos que vinguin ells, amb els seus tècnics avançats i els seus guàrdies civils, a treure i endur-se les pintures. I, si queda algun gram de capteniment en els “nostres” representants (?), que es passi una factura als nous propietaris, amb les despeses de conservació i dipòsit, com crec que sol fer-se en els negocis normals.