Gustos que desapareixen
Era una coca de sucre d’aquelles primes, feta amb capes, de manera que no hi havia manera de tallar-la amb ganivet sense que s’esmicolés i el sucre i les làmines s’escapessin per les estovalles. Sense anís i amb grumolls de sucre més o menys gruixuts escampats pel capdamunt. Al forn del poble on vaig néixer també venien un cremat que atreia visitants de tots els pobles veïns cada diumenge, unes canyes de crema i xocolata irrepetibles i unes pastes de te que, si les haguessin descobert els anglesos, haurien fet el possible per importar-les. El forn, de només un parell de generacions, però, per mi, de tota la vida, un dia va tancar. El forner es va posar malalt i ningú més va recollir tot aquell coneixement de saber barrejar sucres, farines, ous i tot s els elements secrets traspassats de pare a fill i que com a resultat havien donat les postres, els berenars i els esmorzars –més el pa de tots els àpats– dels veïns del poble des de 1950.
Ha passat més d’un any, però encara avui costa assumir que no tornarem a tastar ni aquella coca ni res del que allà s’hi feia. On han anat a parar aquells gustos que havien format part de la nostra vida? I qui diu la coca del meu poble diu també el tortell de massapà d’aquella pastisseria del centre de Girona que va tancar ja fa anys, o la botifarra de la carnisseria que també va abaixar la persiana i tants i tants gustos que han acompanyat durant anys i que un dia, de cop i volta, desapareixen. Desapareixen i només es mantenen presents en un racó del paladar de tots aquells que els van tastar, assaborir i integrar en la seva vida.
I de la mateixa manera que aquests artesans del pa o de la carn desapareixen, uns altres intenten agafar el relleu amb noves propostes i treballen per fer-se un lloc al poble o a la ciutat. Propostes que tenen la difícil tasca de convèncer els que s’han quedat orfes –que continuen buscant en cada fleca que troben alguna reminiscència d’aquella coca de sucre–, però que també van sembrant una nova llavor en nous paladars que, amb sort, els integraran en la seva vida sense adonar-se’n i els faran únics i irrepetibles. Com va ser el forn del meu poble.
