Torradores i ‘satisfyers’

Quan s’espatllen els electrodomèstics i altres aparells que fem servir en el nostre dia a dia, a les botigues i serveis tècnics sovint ens diuen allò de “surt més a compte comprar-ne un de nou”. Una realitat, la de l’obsolescència programada, a la qual intenta plantar cara el moviment dels repair cafè, iniciat a Amsterdam el 2009 i que ja té més de 2.500 punts a tot el món.

Un d’aquests llocs és Igualada, on l’entitat Espai Malla organitza regularment un repair cafè a l’Ateneu de la ciutat. Desenes de persones arriben amb els seus petits electrodomèstics amb una mescla de militància mediambiental i voluntat de continuar fent servir un aparell que anava bé fins uns dies abans.

La torradora és la reina absoluta dels repair cafè. Joan Tort és un dels voluntaris que ajuden a reparar els electrodomèstics que arriben. I corrobora que la torradora és un clàssic: “He salvat el 50% de torradores que m’han portat”, diu satisfet mentre regira la torradora que ha portat la Sandra Gadea, que arriba per primer cop al repair cafè igualadí. De moment, la torradora de la Sandra se li està resistint, al Joan, que ens explica que té uns cargols especials a la coberta i no es pot obrir amb un tornavís estàndard.

Amb cafès, sucs i pastes, l’objectiu és que els usuaris perdin la por i acabin sent capaços de reparar ells mateixos els seus aparells. El president d’Espai Malla, Xavier Vives, assegura que amb les eines a nivell electrònic que ara hi ha, qualsevol amb una mica de ganes i d’habilitats bàsiques, pot tenir moltes capacitats” i, sobre l’activitat que organitza, l’objectiu és que l’acabi arreglant ell mateix, però d’entrada “que perdi la por, que obri l’aparell. A vegades quan obres veus que ha saltat un cable. Dius, d’acord, potser no saps soldar, però n’aprendràs. I aquesta és la idea bàsica”. Una modesta trobada entre trastos i cafès que pretén fer-nos veure que la tecnologia no és una cosa inabastable,

La col·laboració entre els repair cafè són habituals, i Joan Tort ha estat voluntari arreu del país. A Reus va viure una situació curiosa. Una dona va portar un aparell per fer massatges, d’aquells que tenen una estructura per sota que va donant voltes. Amb l’ajuda d’un professor d’universitat jubilat amb molta empenta –“de 87 anys o així”, recorda en Joan– van aconseguir reparar l’aparell. La dona, contenta i agraïda per haver recuperat l’aparell, va treure un satisfyer de la bossa. I davant la mirada atònita dels voluntaris, van obrir-lo per trobar què fallava en l’aparell. “Va la ventosa, però no va allò que roda”, va puntualitzar la noia. Tort relata que el veterà professor universitari va ser qui el va obrir i va detectar quina peça fallava. “I a la pròxima el portes, que te l’arreglo!”, va dir el professor. El voluntari igualadí recorda que, sospitant que el veterà professor no sabia què era l’aparell que acabaven d’intentar reparar, li ho va explicar i l’home va deixa anar un “no fotis!” mentre els altres voluntaris esclataven a riure.