Catalina Goytisolo

La jove que dona títol a l’article és una de les tres que han obtingut la millor nota en la selectivitat, un 9,9 sobre 10. Què la diferencia de les altres dues, Berta Garcia i Raquel Giménez? (No passa per alt que són tres dones.) Que vol estudiar magisteri. Sí, magisteri en anglès, però magisteri. Sí, també vol matricular-se a filologia anglesa, però la crida de la docència pesa. I tampoc passa per alt que sigui així quan la mare d’aquesta brillantíssima estudiant també és mestra. És a dir, que la Catalina coneix des de dues òptiques el terreny que vol que sigui el del seu desenvolupament laboral. Amb tots els problemes, totes les complexitats i els desprestigis que arrossega des de fa temps. Amb l’estigma i la llufa que hi afegeixen els mals resultats en competències bàsiques, proves PISA i tests diversos.

No sé si la Catalina n’és prou conscient, però l’anunci que es matricularà a magisteri sent la millor estudiant de batxillerat de Catalunya (ha tret un 10, que no ha repetit a la sele per les matemàtiques) és una aportació de valor incalculable per recuperar el prestigi del vell ofici de mestre. No carregarem a les seves espatlles aquesta responsabilitat, però el sol fet que la millor es matriculi en una carrera devaluada –és així i em dol a mi i al meu pare, que va ser mestre– és una imatge d’una força descomunal. En les etapes de formació acadèmica i de la personalitat dels nostres menuts hi ha d’haver professionals amb talent i, si pot ser, vocació. La formació és a la base de tot i ha d’estar en mans dels millors. Ens hi juguem els valors, el talent, el futur sencer del país... i acumulem un endarreriment de generacions.

A l’ensenyament li cal suport polític sense fissures ni partidismes, plans d’estudis coherents i sostinguts en el temps, decisions preses amb aval pedagògic i, sobretot, un compromís per aïllar i eliminar elements de qüestionament i desprestigi en què cauen part del mateix sector, de les famílies i fins i tot dels tribunals. A Catalunya hi ha moltes més Catalina Goytisolo, noies i nois que s’han quedat a dècimes de la nota màxima. I segur que tots han combinat talent innat, determinació per aprendre i esforç, molt d’esforç. A les PAU no hi ha ChatGPT que valgui. Són l’exemple que hem de cuidar i seguir alhora.