Una de freda i una de calenta

El pre­si­dent del govern espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, feia, dimarts, un sorollós cop de porta al des­ple­ga­ment de l'Estat autonòmic. Els esta­tuts d'auto­no­mia apro­vats en les dues dar­re­res legis­la­tu­res són el màxim auto­go­vern al qual poden aspi­rar els ter­ri­to­ris, sosté. I ho diu enmig de l'ofen­siva per evi­tar que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal reta­lli la carta cata­lana, quan aquesta encara no està ni de bon tros des­ple­gada i amb temes impor­tants pen­dents, com ara el futur con­sorci de l'aero­port del Prat. Prou rei­vin­di­cació, ara a coo­pe­rar en els afers esta­tals!, etzi­bava a les comu­ni­tats. Aquest és el mis­satge d'un pre­si­dent esta­tal amb l'aigua al coll per la situ­ació econòmica i la seva poca habi­li­tat per ges­ti­o­nar-la. Amb rec­ti­fi­ca­ci­ons, dia sí dia també, de les deci­si­ons pre­ses. Que si no es pre­veu apu­jar els impos­tos a les ren­des més altes, que si ara sí que es pre­veu... Que si es talla als ajun­ta­ments l'aixeta dels crèdits, que si ara ho allar­guem fins a pri­mers del 2011... La sen­sació és la d'un vai­xell sense rumb. I mal­grat que vul­gui redreçar-lo per situar la sor­tida a l'actual situ­ació econòmica en l'horitzó, el que algú hau­ria de fer veure a Rodríguez Zapa­tero és que no pot dir quan ha cul­mi­nat o no l'auto­go­vern, que no ho deci­deix ell, per més que sigui el pre­si­dent espa­nyol. Rodríguez Zapa­tero capi­ta­neja el govern esta­tal, per qua­tre anys; el límit de l'auto­go­vern dels cata­lans, afor­tu­na­da­ment, està en mans dels cata­lans.

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i el del Par­la­ment ja s'han afa­nyat a repli­car a un dis­curs que s'acosta peri­llo­sa­ment a un PP que assetja el PSOE en les enques­tes. Els popu­lars eren els que deien que no era l'hora d'abor­dar el nou finançament perquè hi havia crisi, són els que qüesti­o­nen la tra­ducció del català en el Senat pels diners que costa... És el PP el que uti­litza l'excusa del dis­pendi com a argu­ment per fre­nar les aspi­ra­ci­ons cata­la­nes. Ara, s'hi agafa Rodríguez Zapa­tero. De fet, la relació del pre­si­dent espa­nyol amb l'auto­go­vern de Cata­lu­nya ha estat com a mínim oscil·lant, des d'aquell «donaré suport a l'Esta­tut que surti del Par­la­ment», pas­sant pel poste­rior «sí» un cop se li va pas­sar el ribot o ren­tar-se'n les mans un cop era al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal... Ara sem­blava que havia fet un gir, impul­sant la reno­vació dels magis­trats del TC amb el man­dat cadu­cat, que ini­ci­al­ment havia rebut­jat. Però és una de freda i una de calenta. I aquesta és gèlida.