Que els talibans han canviat!

“Les nos­tres dones són musul­ma­nes i estan feli­ces de tenir una vida nor­mal d’acord amb la xaria”, diu ell, i asse­gura que dins d’aquest marc religiós es res­pec­ta­ran tots els seus drets. Ell és el por­ta­veu del poder talibà en roda de premsa de tarannà tran­quil·lit­za­dor i elles, les seves dones, no se’n fien, es tan­quen a casa, s’ama­guen o inten­ten fugir d’un infern que ja conei­xen. Men­tre el món comença a diri­gir-se al nou règim de Kabul que ha gua­nyat la guerra, la doc­trina també avança: a la tele­visió, pas­sat­ges de l’Alcorà sense notícies ni publi­ci­tat; a Herat, a Kan­da­har –nom d’una magnífica pel·lícula del 2001 que retrata la fero­ci­tat del fona­men­ta­lisme– i a d’altres ciu­tats con­que­ri­des abans, les nenes ja no van a escola ni les joves, a la uni­ver­si­tat; hi ha patru­lles que bus­quen, casa per casa, acti­vis­tes i peri­o­dis­tes amenaçades –algu­nes assas­si­na­des– per haver denun­ciat els matri­mo­nis forçats i els crims d’honor; des dels alta­veus de les mes­qui­tes s’insta a ves­tir el burca o peces llar­gues amb la cara tapada. Aquesta és la idea que té l’Emi­rat d’una vida nor­mal i feliç, no enga­nya encara que hi posi marke­ting, però recor­dem que no està sol. Femena, xarxa de femi­nis­tes que se la juguen a l’Ori­ent Mitjà i Àsia, regis­tra milers de deman­des d’ajuda de l’Afga­nis­tan, l’Iran, i d’altres països, entre els quals Aràbia Sau­dita, tan amic d’Occi­dent i pro­pa­ga­dor del més reac­ci­o­nari isla­misme polític. Quan tar­darà Europa a reconèixer que els tali­bans han can­viat? Per coherència, ja que s’haurà de jus­ti­fi­car l’aban­do­na­ment de la població civil. Vol­dria equi­vo­car-me.