Una til·la

Si no hi ha cap imprevist, el govern d’Aragó i l’ajuntament de Vilanova de Sixena exigiran avui al jutjat d’Osca que activi l’execució forçosa de la sentència de les pintures murals de Sixena. La jutgessa haurà d’escollir entre dos camins per resoldre el conflicte. El de la part aragonesa, que només preveu la mudança de l’obra al més aviat possible i sense cap garantia que l’operació no significarà un trasbals per a la seva preservació. I el de la part catalana, que dilluns va presentar documentació científica sobre els perills que comporta tocar la peça, tant en el procés de desmuntatge de les sales del MNAC com en el transport fins a Aragó i, sobretot, en la seva instal·lació al monestir, el qual encara és hora que els polítics aragonesos hagin demostrat que està en condicions. I encara més important: no sabem quins recursos econòmics i humans tenen pensat destinar al manteniment, a la seguretat i a la difusió de les pintures. I no durant un, cinc o deu anys, sinó per a tota la vida. Es parla molt de les dificultats del pròpiament trasllat del conjunt pictòric i massa poc de les atencions que rebrà en la seva futura destinació, no pas per la incompetència dels professionals aragonesos, sinó per allò que saben fer millor els polítics de tot arreu: desentendre’s de les coses quan ja n’han tret tot el rendiment per als seus propis interessos.