Política

Reforçar el capital estratègic

La remodelació i ampliació de l’estació intermodal de Vilamalla és un element clau per al municipi

L’activitat de les empreses dels polígons industrials és un dels grans actius i motors econòmics

Després d’inaugurar la nova escola, ara els esforços se centren a fer la llar d’infants

El municipi treballa per continuar reforçant la seva situació clau pel que fa a les empreses

Vilamalla està situada estratègicament en un punt clau de l’Alt Empordà i això cada vegada es nota més amb les empreses que opten per instal·lar-se en un dels dos polígons industrials de què disposa el municipi, i sense els quals no es pot entendre la seva realitat econòmica i, també, social. Abans de centrar-nos en la realitat del municipi, els seus reptes, sempre va bé posar exemples del que estem parlant. L’alcalde, Albert Ramos, diferencia els polígons en dos, perquè un el qualifica d’internacional, una diferenciació que fa pel volum de les empreses i la seva facturació. Aquest segon, amb centenars d’empreses instal·lades en grans naus industrials, és un referent. Centrem-nos només en una de les moltes que formen part de l’ecosistema dels polígons industrials de Vilamalla: Transgourmet Ibérica, que es dedica a la distribució majorista, a l’hostaleria i al supermercat de proximitat. Aquesta va tancar el 2024 amb 1.220 milions d’euros en vendes, amb un benefici de 24,3 milions d’euros, cosa que representa un increment d’un 15% del seu benefici. Això ens porta a parlar de la importància que té la proximitat de la via del tren.

L’estació intermodal

El març de l’any 2023, l’Estat i la Generalitat van signar el conveni per a la remodelació i ampliació de l’estació intermodal de Vilamalla. El cost de les obres puja a uns 13,8 milions d’euros i les administracions finançaran els treballs al 50%. Una vegada més, tenim la situació geogràfica com a pal de paller. Vilamalla està situada en un entorn estratègic per garantir la connexió de mercaderies entre l’Estat i Europa, a través de la frontera francesa, amb ample europeu. En aquest sentit, Adif, l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries de l’Estat, té clar que Vilamalla és un punt logístic. De fet, l’associació Ferrmed, dedicada a l’estudi del transport ferroviari, va recomanar el juliol de l’any passat que s’instal·lessin tres noves terminals ferroviàries a les comarques gironines, per arribar al 30% de transport de mercaderies a través d’aquest mitjà. Un percentatge fixat per Europa i que actualment a la demarcació amb prou feines arriba al 6%. L’entitat preveu que una d’aquestes noves terminals es posi precisament a Vilamalla.

Vilamalla és un municipi entre els rius Manol i Fluvià. Una mica d’història: Villa Dalmalia apareix documentada l’any 974, sota el paraigua de Sant Pere de Rodes. La proximitat amb Figueres i amb vies de comunicació importants, doncs, ha fet que s’hi instal·lessin nombroses indústries i es creessin polígons industrials, base de l’auge de l’economia local. Catalunya necessita sòl industrial i, geogràficament, Vilamalla és un lloc estratègic que compleix amb els requisits.

Reptes de futur

Però el municipi és molt més que la macroeconomia. Els reptes de futur són molts i la complexitat de l’administració, cada vegada més i més garantista, fa que molts projectes no vagin a la velocitat que vol el govern. L’alcalde ho té molt clar. “La burocràcia s’ha complicat molt. Nosaltres tenim un hàndicap important, som un poble petit”, diu. I hi afegeix: “Tot això són entrebancs que, vulguis o no, en el dia a dia fan que amb la complexitat de l’administració, amb tota la burocràcia que s’ha anat generant, amb tots els tràmits que s’han de fer i amb tots els informes que depenen de diferents departaments, tot això vagi molt lent.” Si bé Albert Ramos, tot i aquestes dificultats, que afronten tots els municipis, especialment els petits, es mostra satisfet del treball fet i el compliment del programa electoral.

Una visió, però, que no comparteix la regidora de l’oposició, Sílvia Pimentel, que opina tot el contrari. “Hem vist que, si ens centrem en el programa electoral del govern, falten moltes coses per fer. Estem a la meitat dels quatre anys d’un mandat i encara hi ha moltes mancances al municipi”, critica. I hi afegeix: “El govern acumula un gran retard en el seu programa i en el compliment dels seus objectius. Un retard més que notable. La veritat és que nosaltres, com a oposició, desconeixem que hi hagi cap projecte a la vista per a l’aprovació i per a l’execució.”

Dues visions, és clar, i també lògiques. Govern i oposició. I si parlem de l’oposició, aquí podem dir que és un repte nou. Si ens centren a analitzar les tres darreres eleccions, veurem que les del 2023 són les primeres en què el govern té oposició. En les del 2015 i 2019, primer CiU i després Junts van ser l’únic partit amb representació al consistori. Ara tot ha canviat. Si bé Som Futur, al govern, amb una majoria de sis regidors no ha pas de patir amb Més per Vilamalla, amb tres. Però sí que aquesta vegada té una crítica directa dins l’Ajuntament, en els plens i el dia a dia.

Parlem de projecte. L’alcalde –vegeu l’entrevista– destaca que molts dels projectes, com per exemple la llar d’infants, són ja a la recta final i pròximament es podran posar a licitació. La inauguració de l’escola ja va ser un punt d’inflexió. Un treball que passa, segons Ramos, per anar construint una xarxa d’infraestructures de qualitat per reforçar la qualitat de vida que, segons afirma, ja té Vilamalla. En la construcció d’aquest teixit també es té en compte el tren. Per això s’ha previst fer un carril bici que enllaçarà amb la zona industrial. Una eina més. Un treball, diu, que avança fermament amb la concreció dels objectius definits en el marc del programa electoral.

El problema de l’habitatge

Però Vilamalla té un problema que sacseja tots els pobles com un tsunami, com és la dificultat d’accés a l’habitatge. No és fàcil, i menys per als municipis petits com Vilamalla: “Ens estem movent per trobar subvencions a la Diputació per intentar aprofitar alguns edificis que tenim”, explica l’alcalde. “Algunes cases que estan en desús dintre del nucli volem mirar de rehabilitar-les i poder-les oferir als joves d’aquí, del poble. Donar eines per evitar que marxin”, afegeix. I no és un projecte fàcil. La mateixa tipologia de Vilamalla, amb manca d’habitatge plurifamiliar, dificulta l’accés a l’habitatge.

Des del 974
La primera constància documental del municipi l’hem de buscar a l’alta edat mitjana, concretament l’any 974, en què s’esmenta per primera vegada, i amb el nom de Villa Dalmalia, com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes i dins el petit estat feudal del comtat d’Empúries. L’any 1698 Vilamalla era lloc reial de la batllia de Siurana. Va ser sempre un nucli reduït, que fins al segle XVIII no va arribar mai al centenar d’habitants, no gaire diferent de la resta de nuclis rurals de la plana empordanesa. En l’esmentada centúria, però, es va iniciar un moviment demogràfic ascendent –de manera semblant al que va tenir lloc a la resta de pobles de la comarca– que va arribar al punt màxim a mitjan segle XIX, pels voltants de 1860, en què va arribar a tenir uns 350 habitants. Després d’una involució des d’aquella data fins a mitjans de la present centúria, en els darrers anys sembla que ha iniciat, encara que modestament, una certa recuperació demogràfica. Amb la implantació dels polígons industrials, el municipi emprèn un important creixement social i econòmic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia