“Abans de créixer, cal defensar la identitat rural i la cohesió social”

Jo soc pagesa. I a casa som pagesos, i per tant conec el món rural. I la veritat és que a l’Ajuntament tenim un equip format per moltes dones. A la zona hi ha altres alcaldesses com jo, com ara la Cèlia Garbí, de l’Armentera, que es va presentar per ERC, o la Dolors Pons, de Viladamat, que ho va fer per la CUP. En aquest sentit, no hi ha diferències polítiques. Ens fem costat.

Sí, som deu nuclis de població, i molts, dispersos. Però tenim nuclis històrics que són en pobles molt petits i també hi ha nuclis que tenen més com una forma d’urbanització que han crescut en els últims anys. Això fa que la gestió d’aquest Ajuntament sigui especialment complicada, perquè tenim deu nuclis, deu enllumenats públics, deu xarxes d’aigua, tres depuradores... en una superfície de 25 quilòmetres quadrats.

Cada vegada ens falta menys. La xarxa té més de 50 anys, i hi ha fibrociment, hi ha plom, de tot. Ara hi ha una sèrie de carrers on s’estan fent actuacions que s’estan fent amb finançament del PUOSC. Hem fet el centre i de cara a l’any que ve ho continuarem. I després veurem com podem pacificar el trànsit.

És complicat. i ho hem de valorar molt bé. Hem demanat estudis de pacificació al Servei Català de Trànsit, però costa. Sobretot perquè els veïns estan molt acostumats a arribar en cotxe als comerços. Som deu veïnats i per anar a l’ajuntament cal agafar el cotxe. No hi ha cap fórmula que ens hagin presentat que ens acabi de convèncer. Quan l’escola se’n vagi al seu lloc, tindrem un gran espai allà, en una zona que es podria utilitzar.

L’any 2010 se’ns va concedir l’escola, va haver-hi tots els tràmits, va haver-hi llicència, però va arribar la crisi. Va costar reprendre el projecte. Ara s’ha licitat el projecte executiu. Seguim insistint en la urgència perquè l’escola és en una zona inundable. En pateixo molt. Quan plou, a la nit faig viatges per veure com baixa el torrent. Els passo fotos i vídeos, perquè penso: ostres, per què només haig de tenir mal de ventre jo, quan no tinc la solució a les meves mans, i ells la tenen? Intentem parlar amb ells per accelerar-ho, però, tal com he dit abans, a vegades et sents molt abandonada per l’administració. És molt trist haver d’estar pidolant perquè et facin cas.

Fa molts anys que anem amb unes normes subsidiàries dels anys vuitanta, textos refosos, etc. Aquestes normes no ens permeten defensar el municipi dels atacs d’especuladors, de parcs eòlics, de parcs fotovoltaics, de línies d’alta tensió, de tot això. Ja s’havia iniciat la redacció fa temps, però va quedar sense vigor i es va anul·lar judicialment. Llavors vam haver de tornar a les normes subsidiàries aquestes antigues. Quan vam arribar vam dir que havíem de posar-nos a revisar-ho i poder tenir una norma que ens ajudés.

Vam veure que, al contrari del primer POUM, aquest segon havia de fer-se buscant el consens i buscant la participació ciutadana. La gent del poble s’estima el poble i han de ser ells els que han de dissenyar quin poble volem per al futur. La cooperativa Resilience Earth s’ha encarregat d’organitzar el procés. El treball que hem de fer. Cap altra administració no ens hi ha ajudat. S’ha fet un grup arrel o grup motor, format amb gent de diferents realitats. Transversal. Ara ho estem exposant al públic perquè tothom pugui venir a aquestes reunions on el grup motor exposa el que s’ha parlat i es fan taules per veïnats on la gent pot aportar.

Quan vam decidir iniciar el procés, el primer que vaig fer és acostar-me a les administracions properes per dir: Senyors, tinc aquest problema, em poden ajudar? I em van tancar les portes. Primer semblava que sí, però després va ser que no.

Representa allà on volem anar durant els propers 20-30 anys, o com volem ser, si volem ser sobirans energèticament, si volem crear noves realitats. Aquest estudi planteja tendències, però no vol dir que haguem de créixer tant. Després de la covid hem pujat, vam arribar a la barrera dels 900 habitants. I va pujant. La tendència és a la puja. Aquestes previsions tan altes són per al 2040.

Hi ha una cosa que està per sobre del creixement, que és la cohesió social i la identitat rural. És a dir, a Ventalló tenim la identitat rural molt ben definida i no volem perdre allà on estem. Llavors, el creixement haurà de ser en algunes àrees i bastant contingut. A Ventalló, durant un temps, hi va haver molta pressió per construir segones residències. Ara també, però en aquell moment va ser exagerat. Això va comportar una pujada dels preus.

Exacte. Les persones que no tenien les cases en propietat van haver de marxar a altres nuclis. La família havia viscut tota la vida al nucli, però ningú va pensar a tenir la propietat, perquè la casa anava passant de pares a fills. Cal garantir que ningú de Ventalló hagi de marxar. Després, si algú més aterra aquí, benvingut serà. A més, si el jovent no pot viure al poble, la població es va envellint.

Sí. I això comporta també tensió en els serveis associats. La població de Ventalló, del nucli vell, està molt envellida, perquè el jovent s’ha desplaçat una mica i fa que hi hagi uns serveis que es van morint perquè no hi ha prou gent jove. Les botigues necessiten clients, i també cal pensar en el futur d’altres serveis, com ara l’escola o la llar d’infants. Per això és important, en el POUM, poder fer una oferta d’un habitatge que pugui atraure gent més jove. Amb habitatges més petits. La normativa no permet fer segregacions en cases de 400 metres quadrats. I fer divisions en una casa permetria que hi hagués algun ajut social per al jovent que es quedi. El POUM pot controlar que en un solar agrícola es pugui construir i es garanteixi un 70% d’habitatge social o que han de destinar tres habitatges a un lloguer social.

Ho hem de treballar en tots els àmbits, tant sigui amb la Festa de la Gent Gran, perquè es trobin els avis de Mas Gros amb els de Valveralla i amb altres, com es feia en les festes majors d’abans. El teixit social s’ha d’engreixar perquè sigui ferm, perquè és el que necessitem perquè el poble tiri endavant.