Sinceritat electoral

Deu ser difícil tro­bar algú que no sàpiga què és la sin­ce­ri­tat. Però és encara més difícil tro­bar algú que sigui inte­gral­ment sin­cer: la sin­ce­ri­tat es porta però no massa. La mai­nada sent sovint la paraula en boca dels pares. “M'he sin­ce­rat i els he expli­cat...”, comenta la mare de la con­versa amb uns parents. “Si he de ser sin­cer, diré que...”, diu el pare ini­ci­ant una opinió. En família se sent pre­su­mir de sin­cers i els fills crei­xen amb la moral de ser-ho també. Si l'edu­cació que reben és cor­recta i els seus ense­nyants enlai­ren la sin­ce­ri­tat, lla­vors la situen dins dels hàbits dels humans, amb tota nor­ma­li­tat.

Amb sort i en un entorn res­pectuós, és molt pos­si­ble que la sin­ce­ri­tat els acom­pa­nyi fins el moment d'aca­rar-se amb la vida. El xoc té lloc en ado­nar-se que del seu entorn pro­per alguns ama­guen la veri­tat fal­se­jant-la, dis­tor­si­o­nant-la o pro­di­gant-la a mit­ges. El des­co­bri­ment sol ser el pri­mer desen­gany. D'ara en enda­vant el món de les seves rela­ci­ons ja no serà igual. El des­per­tar a la vida queda inter­rom­put i, ins­tin­ti­va­ment, sense poder evi­tar-ho, pen­sa­ran que el que sen­ten pot ser o no ser sin­cer, o ser la veri­tat arre­glada a con­veniència. Ver­ta­de­ra­ment, és la pèrdua de la vir­gi­ni­tat men­tal.

En la cam­pa­nya elec­to­ral per a l'alcal­dia, què és el que no pro­me­tran can­viar o solu­ci­o­nar els can­di­dats? Via­bi­li­tat difícil? Decret d'ocu­pació d‘automòbils com­par­tida. Nivell intel·lec­tual alt al con­sis­tori? Els can­di­dats són super­do­tats. Els immi­grants són pro­blemàtics? Els farem dese­mi­grar. La inse­gu­re­tat ha aug­men­tat i fa por cir­cu­lar de nit? S'esta­blirà el toc de queda. La jar­di­ne­ria resta des­cui­dada? Plan­ta­rem arge­la­gues per espan­tar els xafa­flors. Girona és humida? Farem un pacte amb la tra­mun­tana.

Hom pensa: on para la sin­ce­ri­tat dels que asse­gu­ren solu­ci­o­nar-ho tot? Quina part de veri­tat hi ha en les pro­me­ses? Els can­di­dats cre­uen el que afir­men del seu pro­grama? Els d'estrena, no escar­men­tats encara, cre­uen que la sin­ce­ri­tat aflora per on pas­sen i ells volen cor­res­pon­dre. El ves­tit blanc de pri­mera comunió els dura ben poc! Aviat s'ado­nen que l'oferta sin­cera els col·loca en un pla infe­rior de l'oferta dels altres. Defrau­dats, arre­me­ten con­tra ells en una lluita ver­bal inútil. Ja són tots iguals!

Es comenta la manca de joves a les urnes. La joven­tut culta ha après a dis­tin­gir i està can­sada d'escol­tar exa­ge­ra­ci­ons, pro­me­ses impos­si­bles de com­plir i, sobre­tot, la falta de sin­ce­ri­tat. Llamps i trons! On para aque­lla vir­tut que de jove­nets tots cre­ien into­ca­ble? Els assis­tents a mítings, con­ferències i pre­sen­ta­ci­ons, donen per des­comp­tat que el que sen­ten té un índex baix de vera­ci­tat, i el veraç, difi­cul­tats per rea­lit­zar-se. “Per ser sin­cer us he de dir...”, diu el can­di­dat ora­dor. Se sen­ten mit­ges veus entre l'audi­tori que diuen: “Quina collo­nada dirà ara aquest?”. Diu el que li han pro­gra­mat que digui, és clar!